Resultats de la cerca

Joaquim Homs s’ocupà de la secció de música i entre el 1952 i el 1958 es feren, en disc o en cinta magnètica, una quarantena d’audicions comentades d’obres d’autors del segle XX El 1960, per tal de poder fer concerts en viu, es creà dins el Club 49 un patronat específic amb el nom de "Música Oberta" i s’incorporà a l’organització JM Mestres Quadreny L’activitat s’inicià immediatament i es mantingué sense interrupció fins el 1968 Se succeïren regularment concerts, conferències i audicions comentades, amb la participació de coneguts concertistes locals i estrangers, com G Ligeti, K Stockhausen…

Fundat el 1967 a la Royal Academy of Music, és compost per Peter Cropper i Ronald Birks violins, Robin Ireland viola i Bernard Gregor-Smith violoncel Fou quartet resident a la Universitat de Keele, a la Universitat de Sheffield i, posteriorment, a la Universitat de Manchester El 1984 fundà el Festival de Música de Cambra de Sheffield Enregistra exclusivament per a la discogràfica ASV La seva extensa discografia inclou els cicles complets dels quartets de L van Beethoven i B Bartók, així com algunes obres de cambra de J Haydn i F Schubert El 1984 rebé el Premi de la Revista…

El 1906 emigrà als Estats Units, on, d’organitzar concerts per a associacions de treballadors, passà en pocs anys a desenvolupar aquesta mateixa activitat per a les sales de concerts més prestigioses Exercí de representant d’una gran i heterogènia quantitat d’artistes europeus, com ara F’odor Šal’apin, Anna Pavlova, Isadora Duncan, Arthur Rubinstein, Isaac Stern, Maria Callas o Mikhail Fokin, molts dels quals adoptaren també la nacionalitat nord-americana Projectà, a més, la carrera de joves talents, com ara la contralt Marian Anderson També donà a conèixer companyies de ballet…

A Berlín, on visqué del 1812 al 1818, participà en la guerra contra Napoleó i freqüentà els ambients literaris El 1818 tornà a Dessau i s’hi establí com a bibliotecari del duc d’Anhalt Estudiós i admirador de la poesia popular, que sovint imita en els seus poemes, fou el principal responsable de la difusió d’aquest gènere entre els compositors alemanys coetanis En el terreny musical, la importància de Müller rau en els seus cicles de poemes Die schöne Müllerin 'La bella molinera', 1818 i Winterreise 'Viatge d’hivern', 1824, a partir dels quals F Schubert compongué dos cicles de…

Estudià musicologia amb G Adler a la Universitat de Viena 1918-22 i composició amb A Schönberg i A Webern Organitzà una sèrie de concerts simfònics dirigits per Schönberg 1918 i fundà la Verein für Musikalische Privataufführungen Societat per a les execucions musicals privades juntament amb A Berg i Paul A Pisk Les activitats de la societat foren el preludi de la Societat Internacional per a la Música Contemporània, fundada el 1922 President de la Societat Internacional Gustav Mahler, feu l’edició crítica completa de l’obra del compositor i director austríac També preparà edicions crítiques…

Es formà musicalment amb el seu pare, organista i director de cor, i més tard a la Kreuzschule de Dresden 1862-67, on fou alumne de J Otto Estudià musicologia a la Universitat de Leipzig 1868-71 amb O Paul, F Ritschl i W Voigt, i al conservatori de la mateixa ciutat 1869-70, amb EF Richter i C Reinecke Desenvolupà diferents tasques en nombroses institucions, conservatoris i universitats alemanys Fundador de la nova Societat Bach, fou editor general de la publicació "Monuments de la música alemanya" 1912-18 És el musicòleg alemany més important, després de H Riemann Considerà la…

Es formà als seminaris d’Engelberg i Sankt Urban El 1846 es traslladà a París per estudiar medicina, però finalment es decantà cap a la música i esdevingué un dels pedagogs del piano més importants del París de la segona meitat del segle XIX El 1902 tornà a Suïssa, i passà els seus darrers anys a Montreux dedicant-se exclusivament a la musicologia Entre les seves obres teòriques més conegudes hi ha el Tractat de l’expressió musical 1874, on exposa les seves teories sobre ritme, dinàmica i accentuació, que tingueren una forta influència en nombrosos intèrprets Per altra banda, els seus…

Estudià al Conservatori de Praga, on fou deixeble de F Finke i G Szell Inicià la seva carrera com a pianista, carrera que fou interrompuda el 1931 pel seu nomenament com a director musical del Teatre Alemany de Praga, càrrec que exercí fins el 1938 En 1939-41 passà al Teatre d’Aussig i posteriorment dirigí a les òperes de Bremen 1941-45 i Mannheim 1947-49 Mai no abandonà del tot, però, la seva activitat pianística, que prosseguí durant la Segona Guerra Mundial, període en què fundà un trio El 1949 substituí H Rosbaud com a director de l’Orquestra Filharmònica de Munic, que dirigí…

Començà a estudiar el violí a cinc anys i posteriorment ingressà al Conservatori de Ginebra, on fou deixeble de J Porta Amplià els estudis a Lausana amb A Dénéréaz, H Gafnebin i A Fornerod, i també fou alumne de G Enescu Fou contractat com a violinista per l’Orquestra de la Suisse Romande, que abandonà posteriorment per dedicar-se a la música de cambra El 1940 fundà l’Orquestra de Cambra de Lausana i el 1949 estigué al capdavant de l’Orquestra Winterthur Preocupat especialment per la música del segle XX, estrenà amb l’OCL diverses obres de F Martin, A Honegger i de membres del…

Estudià filologia i música a Sant Petersburg, on fou deixeble de N Rimskij-Korsakov i A Glazunov, entre d’altres Posteriorment amplià la seva formació a Munic, al costat de F Mottl Entre el 1908 i el 1918, novament a Sant Petersburg, dirigí òpera i ballet En 1922-25 fou professor del Conservatori de Moscou i del 1926 al 1929 estigué al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Leningrad El 1929 fugí de l’URSS i s’establí a Dinamarca, on dirigí l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Copenhaguen 1929-32 Després de passar per Anglaterra es traslladà als Estats Units, on es naturalitzà…