Resultats de la cerca
Es mostren 17490 resultats
El que cal saber de la hipotensió arterial
Patologia humana
La hipotensió arterial és una disminució transitòria o permanent de la pressió arterial per sota dels valors considerats normals que, en els adults, i en repòs, no han de baixar dels 90 mm Hg de pressió arterial màxima o sistòlica ni de 60 mm Hg de pressió mínima o diastòlíca La pressió arterial depèn del volum de sang circulant expulsat pels ventricles cap a les artèries i del grau de dilatació i contracció de les artèries petites i mitjanes Així, qualsevol circumstància o malaltia que modifiqui els factors anteriorment esmentats pot provocar una hipotensió Hi ha moltes persones que pateixen…
El que cal saber dels traumatismes oculars
Patologia humana
Els traumatismes oculars són molt freqüents, sobretot en accidents laborals i de trànsit De fet, la major part es poden prevenir bé amb l’ús d’ulleres protectores en els treballs industrials o bé utilitzant un cinturó de seguretat en els cotxes, perquè en els accidents són habituals els cops contra els parabrises La manifestació més evident d’un traumatisme ocular és la tumefacció i el color moradenc de les parpelles Malgrat tot, però, sempre s’ha de realitzar un examen oftalmològic per comprovar si no hi ha lesions intraoculars Quan les parpelles s’han inflat, cal…
augmentació/disminució
Música
Repetició d’un fragment melòdic incrementant-ne o disminuint-ne proporcionalment els valors rítmics.
Així, si l’increment és del doble, una corxera passa a ser una negra, una negra passa a ser una blanca, etc Si la disminució és de la meitat, una rodona passa a ser una blanca, una blanca passa a ser una negra, etc En l’Edat Mitjana i el Renaixement, l’augmentació o la disminució podien afectar el cantus firmus El seu ús és freqüent en el tractament imitatiu dels temes de fantasies, ricercari -com el ricercare quarto , compàs 30 i següents, i el ricercare decimo, compàs 66, ambdós de Girolamo Frescolbaldi-, i fugues -com les utilitzades per JS Bach en El clavicèmbal ben temprat I, 8, compàs…
reticulat
Art
En ceràmica, dit del tipus d’ornamentació consistent a aplicar a la peça, massissa, una altra paret calada, imitant així els treballs d’ordit.
La paret interior té la mateixa forma que l’exterior o bé és simplement cilíndrica i de color diferent El reticulat en fals és aconseguit mitjançant la impressió d’un dibuix en buit
nectari
Botànica
Òrgan que secreta nèctar.
Els nectaris tenen formes variades i són situats típicament en la flor nectaris florals , bé que en alguns casos es troben en altres parts, com ara els pecíols, les estípules, etc nectaris extraflorals
serpentí

Serpentí
Química
Tecnologia
Tub enroscat de forma helicoidal o doblegat en ziga-zaga, que permet de disposar d’una considerable longitud de tub en un espai relativament petit.
S’empra per a que un fluid cedeixi calor a un altre fluid com és el cas dels alambins, o bé perquè n’absorbeixi d’un altre com en els escalfadors per combustió
temptador | temptadora
Religió
Dit del qui tempta.
En la tradició judeocristiana, el temptador per antonomàsia és el diable, si bé la Bíblia també anomena temptador Déu en tant que, per mitjà de la temptació, posa a prova l’home just
fibromixoma
Patologia humana
Mixoma en què abunden fibroblasts madurs i teixit connectiu.
La substància mixomatosa només es troba fisiològicament al fetus, per bé que pot aparèixer en un adult Són tumors que afecten pell i ossos No solen produir metàstasis, i el tractament és quirúrgic
Jàson
Mitologia
Heroi tessali, promotor de l’expedició dels argonautes
.
Obligat més tard a abandonar la Còlquida amb la seva esposa Medea , la repudià, enamorat de Creusa Medea l’obligà a suïcidar-se, bé que altres versions sostenen que ambdós esposos visqueren feliçment
peülla

Els camells són artiodàctils amb un nombre parell de peülles
Anatomia animal
Formació còrnia, molt engruixida i resistent, que es presenta en els mamífers ungulígrads, artiodàctils i perissodàctils, per tal de protegir l’únic dit sobre el qual s’aguanta l’animal del desgast consegüent a la marxa.
Els hiracoïdeus , els proboscidis i els tubulidentats tenen ungles engruixides, que per a alguns zoòlegs són equivalents a les peülles, bé que llur locomoció és plantígrada hiracoïdeus i tubulidentats o digitígrada modificada proboscidis