Resultats de la cerca
Es mostren 5894 resultats
Álvaro de Albornoz
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Ingressà al Partido Republicano Radical el 1909 i fou elegit diputat l’any següent A causa de la corrupció d’aquest partit, l’abandonà, i el 1929 creà, amb Marcellí Domingo, el Partido Radical Socialista A l’adveniment de la República 1931 formà part del govern provisional com a ministre de foment i, després, fou ministre de justícia amb el govern d’Azaña Elegit president del tribunal de garanties constitucionals, dimití com a protesta per la repressió dels fets d’octubre del 1934 El 1936 fou nomenat ambaixador a París, i, acabada la guerra civil, presidí el govern de la República a l’exili…
Macari Golferichs i Losada
Museologia
Disseny i arts gràfiques
Enginyer de camins, dibuixant i col·leccionista.
Personatge polifacètic, fou soci actiu del Centre Excursionista de Catalunya, i collaborà molt activament en la restauració del monestir de Ripoll Reuní una important collecció de teixits coptes que fou adquirida el 1904 per la Junta de Museus Barcelona, Museu Tèxtil Creà a la Biblioteca de Catalunya un important repertori iconogràfic d’Espanya 1915 Escriví dues monumentals obres arqueològiques El Islam i Cartago-Hispania , que han romàs inèdites, i collaborà a diverses publicacions sobre temes arqueològics També escriví una obra sobre l' Alhambra de Granada 1929 El 1901 encarregà a Joan…
Daniel Cohn-Bendit
Política
Anarquista francès d’origen alemany.
Líder estudiantil, el 1968 creà un moviment àcrata a la Universitat de Nanterre i fou un dels promotors dels Fets de Maig d’aquell any Expulsat de França, s’installà a Frankfurt, on s’establí de llibreter i es vinculà al moviment ecologista dels Verds El 1984 ingressà a Die Grünen, el partit ecologista alemany, dins del qual s’alineà amb el corrent anomenat realista Detingué diversos càrrecs públics per aquesta formació Des del 1994 és parlamentari el 1994 pels ecologistes alemanys, el 1999 pels francesos i el 2004 novament pels alemanys, i el 2002 fou elegit copresident del…
Joseph Chamberlain
Política
Polític britànic.
Prestigiós industrial i home de negocis, fou alcalde de Birmingham 1873-76 Elegit diputat liberal 1876, fou nomenat ministre de comerç 1880-85 Trencà amb William Gladstone oposant-se a la Home Rule irlandesa i creà el partit liberalunionista 1886 Ministre de colònies 1895, sostingué una política imperialista que contribuí a l’esclat de la guerra contra els bòers 1899-1902 Acordà l’estatut de domini a Austràlia i a Nova Zelanda 1900 Elaborà un sistema comercial proteccionista, però el projecte no fou acceptat per la resta del govern, la qual cosa provocà la seva dimissió 1903 Derrotat el…
Josef Hoffmann
Arquitectura
Arquitecte austríac.
Deixeble d’O Wagner, fou un els fundadors de la Wiener Sezession 1897 Defensor de la simplicitat geomètrica, creà la Quadratel-Hoffmann , fórmula decorativa que alterna quadrats o rectangles blancs i negres Decorà el hall del palau de la Secessió a Viena 1902 i el 1903 feu el sanatori de Purkersdorf, on s’anticipà al seu temps El palau Stoclet de Brusselles 1905-11 és la seva obra cabdal Com a arquitecte municipal de Viena feu dues sèries de cases per a obrers 1924-25 i 1934 Feu el pavelló austríac de l’Exposició de París del 1925 i el de la Biennal de Venècia del 1934
Gustau II Adolf de Suècia
Història
Rei de Suècia (1611-32), fill i successor de Carles IX.
Acabà les guerres contra danesos pau de Knäred, 1613 i russos pau de Stolbova, 1617, que li asseguraren la possessió d’Ingria, Estònia i la Carèlia oriental S'apoderà, a més, de Livònia, Curlàndia i Meddenburg Atacà Polònia i ocupà Riga, Dorpat 1621 i els ports de la Prússia occidental 1625 En política interior impulsà l’ensenyament, amb la creació d’escoles gratuïtes i universitats Abo Dorpat Creà el tribunal suprem 1624 i reformà l’exèrcit Lluità en la guerra dels Trenta Anys a favor dels prínceps protestants, en canvi d’un subsidi tractat de Bärwalde signat amb França, 1631, i morí en la…
Ausiàs Despuig
Cristianisme
Cardenal.
Nebot de Lluís Despuig, mestre de Montesa Fou arquebisbe de Mont-real de Sicília 1458-83 i nomenat canceller abans del 1470 de Ferran II durant el seu regnat a Sicília El 1475 fou nomenat arquebisbe de Saragossa, mitra que hagué de renunciar el 1478 a causa de l’hostilitat de Joan II fou també bisbe de Capaccio, seu sufragània de Salern 1476-83, i abat comendatari de San Pietro d’Èboli Sixt IV el creà cardenal amb el títol de Santa Sabina 1473-83 Per delegació del papa acomplí diverses missions de caire polític i diplomàtic davant de l’emperador Frederic III i de la dieta de Frankfurt
Samuel Cunard

Samuel Cunard
© Fototeca.cat
Navilier anglocanadenc.
Iniciador de la navegació transatlàntica de vapor Començà la carrera com a operari en unes drassanes de Halifax posteriorment, dedicat a activitats comercials, es creà una sòlida reputació com a armador de vaixells de vela Per iniciativa seva, al mes de febrer del 1840 hom llançà a la mar el “Britannia”, que, salpant del riu Mersey el 4 de juliol del mateix any, després d’embarcar 63 passatgers, arribà 14 dies més tard a Boston, on fou rebut triomfalment Vençudes les primeres dificultats, l’èxit l’acompanyà i en deu anys la seva flota sumava nombrosos vaixells de vela i vuit navilis de vapor
celleta

Celleta d’una guitarra
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En alguns instruments cordòfons, peça acústicament inerta situada a l’extrem superior del mànec -entre el claviller i el batedor- que limita la llargada màxima de vibració de les cordes per l’extrem superior i les aixeca impedint que, en vibrar, freguin amb el batedor.
Al mateix temps, crea un punt de resistència que ajuda a evitar que perdin tensió, tot mantenint l’afinació més estable De forma lineal i allargada, fixada en sentit perpendicular al de les cordes, agafa tota l’amplada del mànec Se sol construir d’un material dur os, ivori, metall per tal d’evitar el desgast produït pel frec de la corda Per extensió, vulgarment s’anomenen celletes els ponts fixos i laterals de les cítares, arpes, saltiris i cordòfons de teclat clavicordis, pianos, etc, que pel fet d’estar situats prop del claviller exerceixen la mateixa funció estabilitzadora de l’afinació,…
Anna I de Rússia
Història
Tsarina de Rússia (1730-40).
Filla d’Ivan V i muller 1710-11 del duc de Curlàndia, Frederic Guillem Pujà al tron en morir Pere II Deixà el poder a les mans d’un aventurer curlandès, Ernst JR de Biron, i del partit germanòfil, els quals fomentaren la germanització de l’aparell estatal i el 1731 hom creà un consell de ministres La política exterior, dirigida per Andrej I Osterman, tingué dos objectius d’una banda, la intervenció a Suècia i, especialment, a Polònia 1733-35 —fet que provocà una ruptura amb Franca— i, de l’altra, la guerra contra Turquia 1736-39 per tal d’obtenir una sortida a la Mediterrània tractat de…