Resultats de la cerca
Es mostren 2130 resultats
L'estudi dels sòls
Consideracions generals Concepte de sòl L’espècie humana s’ha interessat per l’ús del sòl des del moment en què es converteix en agricultor, construeix edificis o es planteja obres d’enginyeria civil Això fa que al llarg de la història s’hagin anat acumulant coneixements empírics sobre el comportament del sòl i sobre les seves característiques No obstant això, fins al final del segle XIX, els estudis realitzats tenien un caire molt aplicat Els agricultors, en treballar la terra, marquen involuntàriament una divisió en el sòl, la capa treballada amb els estris agrícoles, en la qual es…
Literatura barroca
El manierisme italià L’època de gran creativitat que havia caracteritzat la primera part del segle XVI a Itàlia pren una altra orientació menys optimista i brillant a partir d’aleshores Pertorbada pel conflicte de consciències que deriva de la ruptura religiosa de la Reforma i del consegüent autoritarisme de la Contrareforma catòlica, la segona part del segle XVI és l’època de crisi del Renaixement En el terreny artístic i literari, l’adhesió cada vegada més rigorosa al classicisme deixa entreveure el neguit, la malenconia, la sensualitat reprimida, trets que marquen l’abandó de les…
Museística 2011
Museologia
Malgrat la forta crisi econòmica que afecta durament el sector cultural, diversos equipaments museístics, de nova creació o remodelats, es van posar en marxa durant el 2011 A la capital catalana va obrir les portes el Museu Blau, nova seu del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que ocupa el gran edifici triangular del Parc del Fòrum, dels arquitectes Herzog i Meuron 2004 Amb una dimensió de 9000 m 2 distribuïts en dues plantes, disposa de modernes installacions i ofereix serveis i programes per a tots els públics, organitzats al voltant d’un immens vestíbul d’accés lliure Tot i la…
Tendències actuals de la investigació arqueològica
Sense cap mena de dubte, l’evolució dels darrers trenta anys ha estat decisivament marcada per l’anomenada New Archaeology , que va aparèixer als Estats Units als anys seixanta, encapçalada per L Binford El nou enfocament es rebellava contra l’arqueologia tradicional, la qual titllava de anticientífica, idealista, escèptica i narrativa Els nous arqueòlegs defensaven que el raonament arqueològic havia de ser explícit, tant en els seus conceptes teòrics com en els mètodes, i postulaven el mètode deductiu plantejar problemes, formular hipòtesis i, posteriorment, contrastar-les Creien en l’…
Garriguella

Garriguella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Garriguella, de 21,02 km 2 , s’estén al sector nord-oriental de la plana de l’Alt Empordà, al punt de contacte amb els contraforts de les serres que enllacen la de l’Albera amb la de Rodes És accidentat a la banda de llevant i tramuntana, i assoleix 314 m a la carena de la serra de la Baga d’en Ferran, al límit amb el terme de Llançà Vers ponent i migdia el terreny és més planer, però lleugerament ondulat per pujols i petits serrats, com el serrat de Mala Veïna, prop del límit amb Peralada La riera de Garriguella, que neix a l’extrem meridional de…
comarca

Les comarques de Catalunya (2015)
© ICC
Dret administratiu
A Catalunya, entitat local de caràcter territorial formada per una agrupació de municipis.
El govern i l’administració de la comarca corresponen al consell comarcal, els òrgans del qual són el ple, el president i la comissió especial de comptes, a més del gerent La seu del consell és al municipi que té la capitalitat de la comarca Atès que es tracta d’una entitat local de segon grau, el consell comarcal és elegit per sufragi indirecte a través dels regidors dels ajuntaments dels municipis agrupats El nombre de representants del consell comarcal oscilla entre 19 i 39, segons els residents a la comarca Els consells comarcals, creats per la Generalitat de Catalunya el 1988, tenen…
Joan Maragall i Gorina

Joan Maragall i Gorina
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
A catorze anys, acabat el batxillerat, el seu pare volgué incorporar-lo a la indústria tèxtil familiar, però topà amb la seva resistència, i, finalment, li permeté d’ingressar, el 1879, a la facultat de dret Aquest enfrontament amb el pare, fabricant, marcà profundament, segons ell mateix explicà en unes Notes autobiogràfiques 1885, la seva concepció de la literatura com a passió total i com a activitat rebel i socialment marginada L’any 1881, influït per Goethe, guanyà el seu primer premi literari amb el poema Dins sa cambra , que posteriorment encapçalà el poemari Les disperses 1904 L’…
, ,
protestantisme
Cristianisme
Conjunt de les confessions cristianes eixides de la Reforma del segle XVI o influïdes per ella.
La designació protestant els ve de la dieta d'Espira 1529 Gradualment el mot esdevingué comú als deixebles de Martí Luter 1483-1546, als seguidors de Huldrych Zwingli 1484-1531, als continuadors de Thomas Cranmer 1489-1556 i als addictes de Joan Calví 1509-64 Per raons teològiques i històriques, alguns grups s’estimen més aviat ésser anomenats evangèlics o reformats No volien pas crear una nova Església, sinó reformar l’Església existent i tornar-la a la doctrina i les pràctiques apostòliques, però, progressivament, la separació esdevingué un fet Subratllaren la glòria i la transcendència…
L’imperi Català, el primer Commonwealth. 1282-1517
La incorporació, a partir del 1282, del regne de Sicília –que el 1266 havia passat de mans normandes a mans franceses– a la confederació Catalanoaragonesa, formada per quatre estats Catalunya, Aragó, Mallorca i València, i una ciutat estat Montpeller, va significar l’inici d’una nova etapa de la història de la Corona d’Aragó, la de la progressiva formació de l’imperi Català L’imperi català del segle XIII al XVI Es pot dir que, en el moment de la seva màxima extensió, aquest imperi fonamentalment marítim com ho van ser, més tard, el britànic i l’holandès inclogué territoris, sovint costaners,…
Giovanni Battista Pergolesi
Música
Compositor italià.
Vida La seva família, d’origen humil, tenia com a nom Draghi però foren anomenats Pergolesi perquè provenien del poble de Pergola Sembla que des de petit Giovanni Battista tingué una salut feble i que fins i tot, segons afirmen alguns contemporanis, tenia algunes deformitats físiques Començà els estudis musicals a Iesi amb F Mondini i F Santi i demostrà una precoç aptitud per a la música, fet que convencé el pare d’enviar-lo a Nàpols per a perfeccionar-se al Conservatorio dei Poveri di Gesù Cristo, on arribà en algun moment abans del 1725 Allí fou alumne de D de Matteis, G Greco i F Durante…