Resultats de la cerca

El petit poble de Lilla, dit també l’Illa, és al sud-est de la vila de Montblanc Les referències documentals d’aquest indret són escasses una de les úniques notícies data de l’any 1018, quan Hug, fill d’Ansulf, donà al seu fill Bonfill el “ castro Alila ” amb totes les possessions que tenia dins el seu terme De l’església, dedicada a sant Joan, se n’han trobat escasses referències Podria ser que en la butlla del papa Celestí III atorgada l’any 1194, que esmenta l’església de “ Monte Albo cum suffraganeis suis ”, l’església de Sant Joan de Lilla es trobés, implícitament, entre aquestes…

Al costat nord-est de la capella de la Mare de Déu del Coll de l’Alba hi ha adossada una torre de planta lleugerament rectangular Aquesta construcció, ben emblanquinada com la resta de l’edifici, fa 6,4 m de llarg per 5,2 m d’ample a l’interior Actualment l’alçada total és de 8 m, si bé segurament en algun moment va ser més alta A la façana est, a 4 m, hi ha la porta original, acabada amb un arc de mig punt A la façana nord hi ha a peu pla una espitllera i, al pis principal, 4 espitlleres més Els angles visibles són fets amb carreus, mentre que la resta de la paret és de…

És possible identificar aquesta església amb l’actual temple de la Mare de Déu del Remei, situat al marge esquerre de la Noguera de Tor es tracta d’una ermita vella i mig arruïnada, emplaçada davant Castelló de Tor mateix, vora l’antic pont i molí del Remei En l’actualitat aquesta antiga ermita ha estat substituïda per un santuari modern L’església de Santa Maria de Castelló adquirí notorietat a partir del 977, quan el comte Unifred I de Ribagorça, amb la seva esposa Sança, donà una heretat que tenia del seu pare, el comte Ramon II, al castell de Castelló Al final d’aquesta…

El castell de l’Estada, conegut també amb el nom de “castell dels Moros”, és emplaçat aigua amunt del nucli de Senet i vora el molí de Senet, damunt d’un esperó rocós situat al bell mig del llit del riu 1 483 m L’accés es fa des de Senet per l’antic camí que puja al castell per la banda nord Presenta una torre i un recinte rectangulars La muralla envolta tota la superfície del monticle protegint l’entrada Es tracta d’una construcció baix-medieval, on s’observen els suports del bigam i espitlleres a dos nivells Tot i que no se’n troba cap esment anterior al 1300, el topònim…

El llogaret de Peranera és al bell mig de la vall que li dóna el nom, a la banda nord-est del terme del Pont de Suert El seu topònim, ‘pedra negra’, guarda relació amb els importants jaciments d’hulla que hi ha a banda i banda de la vall A l’inici del segle XI, el lloc de Petra Nigra és citat com a límit territorial de la vila de Raons La fortalesa de Peranera, que dominava el pas d’Erta de Sas, és esmentada l’any 1120, quan Miró Guerreta, conjuntament amb la seva muller i llurs fills, concedí al monestir de Lavaix un home del castell de Peranera en compensació dels mals que li…

El despoblat de Vencilles és situat a mig camí entre Sanavastre i Prats L’antiga parròquia de Vencilles apareix documentada amb la forma Vicinulas a l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, datada el 819, però que en realitat fou redactada a la fi del segle X A la darreria del segle XI, l’any 1086, hi ha la referència que un tal Guillem Ramon donà a Guadall Gilabert un alou que posseïa al terme de Sant Vicenç, al lloc de Vencilles, i que li pervenia pel testament de Guillem Gualter, ostiari de l’església d’Urgell El document cita textualment “ prefatum autem…

Església parroquial del poble d’Estoll La parròquia d’Estoll surt juntament amb Queixans a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document que porta la data del 819 però que sembla que fou redactat a la segona meitat del segle X A la fi del segle XII, els homes del vescomte Arnau de Castellbò i els comtes de Foix saquejaren l’església i se n’emportaren tot el que hi trobaren La parròquia de Santa Eulàlia d’Estoll fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona entre el 1312 i el 1314 MD L’església actual és edificada sobre l’emplaçament de l’antiga església romànica en direcció…

Estudià amb LM Gottschalk durant l’estada que aquest feu a Cuba, i amb el pianista cubà Nicolás Ruiz Espadero, iniciador del nacionalisme El 1865 viatjà a París, on estudià al conservatori amb Ch Alkan i AF Marmontel En tornar a Cuba l’any 1870, feu diverses gires per l’illa i també pels EUA Estèticament i musicalment estigué molt influït per l’estil virtuosístic de Gottschalk, i les seves obres són a mig camí entre la música de saló i l’obra de lluïment virtuosístic Utilitzà alguns ritmes i girs melòdics propis de la música cubana de saló, juntament amb altres ritmes que, tot i…

Vida Germà de Josep, de qui també fou deixeble, s’inicià com a trompetista animador del cinema mut a Banyoles L’any 1930 s’integrà en La Principal de Banyoles, i en aquesta època ja es destacà com a compositor de sardanes A la dècada dels quaranta fou component i arranjador de l’orquestra gironina de ball Bolero, que l’any 1946 esdevingué La Principal de Girona, de la qual fou director del 1949 al 1957 L’any 1959 fundà i dirigí la Coral Polifònica de Banyoles Escriví unes vuitanta sardanes, amb harmonies riques i efectes dramàtics que configuren un llenguatge entre expressionista i descriptiu…

Posseïdor d’un talent poc usual, a quatre anys tocava el clavicèmbal i quan en tenia sis oferia concerts En 1763-64 se n’anà a Londres i fou organista a White Conduit House, a Penton Street, Clerkenwell, un dels molts salons de te londinencs, on es guanyava la vida divertint els clients A partir del 1774, i durant prop de mig segle, fou organista i compositor als Vauxhall Gardens Excellent professor de piano, escriví un mètode sobre aquest instrument, Guida di musica ~1785, que es feu molt cèlebre Fou, a més, un compositor prolífic Compongué més de 2 000 cançons, obres per a l’…