Resultats de la cerca
Es mostren 6096 resultats
escriptura carolina
Escriptura i paleografia
Tipus d’escriptura minúscula que caracteritza la reforma cultural de l’imperi Carolingi.
La seva gènesi fou el resultat d’un llarg procés d’estilització de les escriptures en ús, operada pels escriptoris dels monestirs situats entre el Rin i el Loira, durant els segles VIII i IX Els avenços bàsics de la nova escriptura —fixació dels tipus, agrupament racional i claredat de lectura— poden observar-se ja en les de Corbie Picardia i de Tours, sota els abadiats respectius de Maurdramne 772-780 i de Fredegari 806-834 A l’impuls de la cancelleria carolíngia, la nova lletra es propagà, durant el segle XI, per tot l’Occident L’època clàssica de l’escriptura carolina va des de la segona…
base

Bases de columnes
© Fototeca.cat
Arquitectura
Part inferior de la columna, immediata al pla que la sosté.
La seva forma varia segons l’ordre arquitectònic, el país i l’època a què pertany Inicialment tenia una funció estructural, després convertida en ornamental Els exemplars més antics corresponen a les arts del Pròxim Orient i de l’India, en les quals hom troba precedents de les bases gregues Al principi la columna grega mancava de base el fust de la columna dòrica arrencava directament de terra A la base més simple, el plint, s’anaren acumulant altres elements els tors, les escòcies, etc, que constituïren els diversos tipus de base grega La base àtica és formada per dos tors separats per una…
moneda comtal
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada principalment per un comte sobirà o, excepcionalment, per un altre senyor feudal.
A Catalunya l’afebliment dels lligams amb l’imperi Carolingi féu que els comtes s’atribuïssin el dret de moneda inherent al rei D’aquesta manera, al segle X el comte de Barcelona cedí el terç del benefici de la moneda de Vic 912 i de Girona 934 als bisbes de les seus respectives, tot actuant com a sobirà Al mateix segle encunyaren moneda els comtats de Barcelona, Besalú, Girona i Vic, els dos darrers amb administració episcopal moneda episcopal Durant el segle següent, en bateren els comtes d’Empúries i de Rosselló i els vescomtes de Cardona La progressiva annexió dels comtats al de…
Escola de Sant Marçal
Música
Nom donat al repertori musical dels segles IX al XII, monòdic i polifònic, associat a l’abadia de Sant Marçal de Llemotges (Occitània), centre monàstic especialment actiu en els terrenys literari i musical durant aquells segles.
Els manuscrits que contenen aquest repertori procedeixen d’aquest monestir, tot i que el seu origen és molt divers i molt pocs foren copiats allí La majoria hi arribaren gràcies a l’afany colleccionista d’algun dels seus bibliotecaris Actualment gran part dels documents es conserven a la Bibliotèque Nationale de França, a París En conjunt, el repertori monòdic de Sant Marçal representa una de les colleccions medievals més importants de trops, seqüències, prosullae i versi També inclou un gran nombre de composicions originals per a la missa, especialment alleluies, o per als oficis Molt més…
Ístria
Península
Península del NW de la península balcànica, a la mar Adriàtica, entre els golfs de Trieste al NW, de Venècia a l’W i de Kvarner a l’E, la major part de la qual pertany a Croàcia, excepte el N, que correspon a Eslovènia.
Hom hi distingeix diverses regions al NE, un altiplà calcari Ćićarija, de sòl pobre una plana litoral, que s’estén per l’E i el S, amb sòls de terra rossa i la regió central, formada per flysch del Terciari Hi ha bestiar oví a Ćićarija, conreus de vinya, cereals i oliveres i pesca a la costa occidental El principal nucli urbà és Pula Habitada pels vènets, Ístria fou conquerida pels romans 177 aC Dominada successivament pels visigots 401, els huns 452, els ostrogots, els croates s VI i els llombards, Carlemany la integrà a la marca de Friül Posteriorment, passà al Sacre Imperi Sota el domini…
Bari
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Pulla, Itàlia, vora l’Adriàtica.
És un centre agrícola i comercial i un nucli industrial Des del 1930 s’hi celebra la Fiera del Levante És un nus de comunicacions ferrocarrils, carreteres El port és un dels més actius de la Itàlia meridional i té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universitat de Bari, fundada el 1924 Antiga colònia romana anomenada Barium , fou ocupada pels sarraïns l’any 840, i tornà a poder dels bizantins el 875 Fou conquerida pels normands sota Robert Guiscard 1071 Durant l’edat mitjana esdevingué un dels principals ports d’embarcament dels croats cap a Orient A partir del s XV fou…
Beauvais
Capital del departament de l’Oise, a la Picardia, França, vora el Thérain.
És un nucli industrial molt conegut per la confecció de tapissos, sobretot des que el 1664 Colbert hi fundà la important Manufacture de Tapisseries de Beauvais, per a la qual crearen models JBOudry, Natoire, Boucher, etc La catedral primitiva, molt simple, és Notre-Dame de la Basse-Oeuvre 987-988 La catedral nova és Saint-Pierre, gòtica, i malgrat ésser incompleta és una de les més importants de França és composta només de capçalera 1227-72 i de transsepte acabat al s XVI els vitralls són dels ss XIII, XIV i XVI L’església de Saint-Étienne primera meitat del s XII conté vitralls importants d’…
Castell de Peranera (el Pont de Suert)
Art romànic
El llogaret de Peranera és al bell mig de la vall que li dóna el nom, a la banda nord-est del terme del Pont de Suert El seu topònim, ‘pedra negra’, guarda relació amb els importants jaciments d’hulla que hi ha a banda i banda de la vall A l’inici del segle XI, el lloc de Petra Nigra és citat com a límit territorial de la vila de Raons La fortalesa de Peranera, que dominava el pas d’Erta de Sas, és esmentada l’any 1120, quan Miró Guerreta, conjuntament amb la seva muller i llurs fills, concedí al monestir de Lavaix un home del castell de Peranera en compensació dels mals que li havia…
Sant Jaume de la Torre d’Elna
Art romànic
El lloc de la Torre, anomenat en els primers temps de l’edat mitjana Asillac, apareix consignat des del principi del segle X La referència més antiga sobre la seva església és de l’any 938, en què Gairol, fill d’Alienard, va vendre a Guadall, bisbe d’Elna, dues terceres parts de la vila de la Torre, altrament dita d’Asillac, amb l’església de Sant Jaume Set anys més tard, el bisbe Guadall va donar en franc alou a l’església d’Elna aquestes dues terceres parts Durant el segle XI l’església parroquial de la Torre va ser infundada al llinatge dels Salses-Pià Això és el que es desprèn d’un…
música finlandesa
Música
Art musical desenvolupat a Finlàndia.
La música finlandesa primitiva més important és la del cicle del Kalevala, transmesa oralment fins que fou publicada, del 1908 al 1948 Les melodies populars antigues són d’una extensió molt limitada, però d’una gran varietat rítmica alguns cops empren l’escala pentatònica L’instrument autòcton més difós fou el kantele , semblant a un saltiri La música culta més antiga és de caràcter religiós hom en troba exemples ja als s XI i XII La música profana, durant la dominació sueca, es desenvolupà entorn de la cort ducal de Turku, aleshores primera ciutat del país i punt de penetració de la música d…