Resultats de la cerca
Es mostren 16980 resultats
Bernat de Gurb
Història
Magnat del segle XI, fill de Sendred, senyor de Gurb i de Queralt, a qui succeí vers el 1022.
Repoblador i defensor de la frontera de l’alt Gaià i l’alt Francolí, el 1033 comprà els castells de Montclar, les Piles i Benviure i també tingué el castell de Tamarit, que el 1049 vengué al comte de Barcelona Juntament amb el seu germà Berenguer, bisbe d’Elna, tingué fortes disputes amb el bisbe Borrell de Vic
juraments d’Estrasburg
Història
Acords d’aliança (842) convinguts entre Lluís II el Germànic i Carles II el Calb, vencedors a Fontenoy-en-Puisaye (841) de llur germà Lotari i llur nebot Pipí II.
L’historiador Nithard en conservà el text en el seu prototip llatí i en les versions produïdes en romanç i en alt alemany, que són un dels més antics monuments d’aquestes llengües Lluís pronuncià la fórmula en romanç perquè fos comprès pels homes de Carles el Calb, el qual ho féu en alt alemany perquè l’entenguessin els del seu germà
Sapeira
Sapeira
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Tremp, Pallars Jussà.
Fins el 1970 fou municipi independent L’antic terme s’estenia a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana valls dels barrancs del Solà, d’Esplugafreda, d’Escarlà, d’Espills i de Tercui, que des de les serres de Salàs 1 283 m alt —contrafort meridional de la de Sant Gervàs—, i del grau d’Espills 1 118 m alt —continuació de la serra de Gurp—, es dirigeixen en direcció E-W vers la Noguera Ribagorçana La major part del territori és coberta de bosc i pasturatges El poble 1 015 m alt es troba en un serrat, a l’interfluvi dels barrancs del Solà i d’Esplugafreda L’església parroquial és…
el Vernet
Sector de la ciutat de Perpinyà (Rosselló) a l’esquerra de la Tet.
Era un antic terme centrat en el desaparegut castell de Vernet , a 2 km de la Tet, al N, vora l’actual bifurcació de les carreteres de Perpinyà a Narbona i a Foix En aquest indret sorgí un nucli urbà que prengué el nom de l' Alt Vernet , per oposició a la zona propera a la riba esquerra de la Tet, formada al darrer quart de s XIX el Baix Vernet A la zona intermediària, l’alt rendiment dels conreus regats pel canal del Vernet i de Pià , que rega també les veïnes terres de Sant Genís de Tanyeres i la localització d’establiments religiosos les clarisses, el Bon Pastor…
serra del Coto
Serra
Serra del Vinalopó Mitjà.
Forma part entre el coll de les Encebres i el coll d’Abril de l’alineació muntanyosa que des de la serra de les Salines a la ratlla de Castella fins a la serra de Crevillent al límit amb el Baix Vinalopó i el Baix Segura separa les conques de la rambla de Favanella tributària del Segura, amb els seus afluents per l’esquerra, les rambles de les Encebres i de Tresfonts, de la rambla de Tarafa tributària del Vinalopó, amb els seus afluents per la dreta, les rambles del Derramador, de Xinorlet, de les Cases del Senyor, de Cava-rasa, Fonda i de Tolomó El cim culminant 1 052 m alt és…
Ibi
Vista aèria d’Ibi
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alcoià, a la foia de Castalla, al sector muntanyós septentrional subbètic valencià, limitat al N per les serres de Biscoi (1.164 m alt.) i del Carrascar d’Alcoi (el Menejador, 1.352 m alt.) i a llevant i al S per les serres de la Carrasqueta (1.239 m alt.) i el cabeç del Quarter (1.003 m alt.); entre elles s’obre pas la canal d’Alcoi, que en aquest sector rep el nom de vall d’Ibi
, drenada per la rambla Gavarnera (o barranc d’Ibi
), afluent del riu Verd o de Montnegre.
En general les àrees deprimides argilenques o margoses miocèniques són envoltades per crestes de materials calcaris lutecians L'aprofitament del sòl implica 3039 ha de terres conreades 1984, és a dir un 50% de la superfície total del terme, i 2018 ha de forestal les 2778 ha de secà 1054 ha en guaret són ocupades fonamentalment per oliveres 772 ha, vinya 450 ha, ametllers 345 ha i una mica per cerealicultura tradicional a les 261 ha de regadiu es destaquen els fruiters, amb 75 ha especialment pomerars, i les hortalisses 50 ha obtenen, en llur majoria, l'aigua de fonts, sotmesa a un règim…
Trás-os-Montes
Divisió administrativa
Antiga regió de Portugal, la més oriental (NE) i una de les més pobres.
Comprèn els districtes de Vila Real i Bragança i una part dels veïns, i ocupa uns 12000 km 2 Morfològicament forma part del massís Galaic, bombat durant el plegament huronià És un peneplà on dominen els materials eruptius, de 900-1000 m d’alt, amb bombaments poc destacats, com les serres de Marão 1414 m d’alt, d’orientació NNE-SSW, darrere la qual els portuguesos del litoral situaven la regió dura de Trás-os-Montes L’extrem E, bé que semblant peneplà de 850-600 m d’alt, s’integra més aviat dins la Meseta hispànica, amb materials paleozoics de plegament caledonià o hercinià i de relleus més…
coma de Sotllo
Coma
Vall de la vall Ferrera, del terme d’Alins (Pallars Sobirà), drenada pel barranc de Sotllo, afluent de capçalera, per la dreta, de la Noguera de Vallferrera.
Davalla de la línia de crestes que separa el Pallars de Coserans, dominada pel pic de Sotllo 3073 m alt i pels dels Estanys 2956 m, de Baborte 2938 m i de Pedresblanques 2772 m A l estany de Sotllo 2350 m alt rep per l’esquerra l’emissari de l’ estany d’Estats , que centra la coma d’Estats dominada per la pica d’Estats
Elena Vers Costa
Gimnàstica
Gimnasta especialitzada en gimnàstica artística.
S’inicià en la modalitat l’any 1983 i poc després ingressà al Centre d’Alt Rendiment de la Foixarda 1985-87, on fou entrenada per Florean Stefanescu Posteriorment s’entrenà a les ordres de Tony Llorens al Gimnàs Claret El 1989 guanyà el Campionat de Catalunya, debutà internacionalment al Memorial Blume i participà en el Grand Prix de París Poc després abandonà la pràctica esportiva d’alt nivell
la Seu d’Urgell
Vista de la Seu d’Urgell amb la catedral i el nucli històric, en primer terme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alt Urgell.
Situació i presentació S’estén al centre de la plana o ribera de la Seu, formada pel Segre a la seva confluència amb la Valira, bé que té un sector que es troba a la dreta d’aquest riu i que correspon a l’antic terme de Castellciutat, dit antigament i popularment Ciutat Aquest municipi, de 4,7 km 2 , fou annexat a la Seu d’Urgell el 1971 El municipi de la Seu d’Urgell és el tercer de menor territori de la comarca de l’Alt Urgell, després dels termes d’Organyà i Arsèguel Limita al N amb les terres de les Valls de Valira, a l’E amb Estamariu, al SE amb Alàs i Cerc, al SW amb la Ribera d’…