Resultats de la cerca
Es mostren 4614 resultats
Montserrat: un exemple de reforma monàstica
Mare de Déu de Montserrat i donants, sXVII MVP / GS El 1493, Ferran II obtenia, no sense dificultats, del papa Borja —Alexandre VI—, la butlla d’annexió de l’abadia benedictina de Montserrat —que fins aleshores havia estat subjecte a la seu apostòlica i depenia de la Congregació Claustral Tarraconense— a la congregació de Valladolid els observants L’excusa havia estat la decadència i l’abjecció dels monjos montserratins, tot i la voluntat de l’abat Joan de Peralta d’aplicar-hi les reformes del monestir de Santa Justina de Pàdua El 28 de juny de 1493, onze monjos vallisoletans prengueren…
Castella
Claustre romànic de San Juan de Duero, Sòria (segle XIII)
© Fototeca.cat
País de l’Europa mediterrània, al centre de la península Ibèrica.
El primer nucli territorial amb característiques diferencials llengua, condicionaments polítics al qual fou aplicat el nom actual, ja al segle VIII pels autors àrabs i que es generalitzà a partir del segle IX entre els cristians, es reduïa a la Vardúlia o capçalera de l’Ebre Al segle XI, amb la primera unió amb Lleó, ja s’identificaren quatre dialectes corresponents a la Montaña la Vardúlia inicial i la meitat oriental de Santander, Burgos, La Rioja i Extremadura Al segle XIII, en incorporar-se definitivament el regne de Lleó, el concepte territorial de Castella començà a desplaçar-se cap al…
mestre de seca
Numismàtica i sigil·lografia
Des del s XII, a la corona d’Aragó, càrrec de nomenament reial que comportava la responsabilitat de la fabricació de la moneda i la seva direcció.
Tenia jurisdicció sobre el personal de la seca, el qual gaudia d’importants privilegis Des de l’any 1444, per privilegi reial, el mestre i els oficials de la seca de Barcelona passaren sota la jurisdicció de la ciutat L’any 1472 Joan II revocà aquest privilegi
lofodont
Anatomia animal
Dit del tipus de molar en què la superfície lliure de la corona té els relleus units formant crestes transversals, com en els perissodàctils i els rosegadors.
Vilanova de les Avellanes

Absis exterior de l'església de Santa Maria de les Avellanes
© Jaume Ferrández
Poble
Poble (603 m alt.) del municipi de les Avellanes i Santa Linya (Noguera), al vessant septentrional del puig de Privà (que corona la capella de Sant Miquel).
L’església parroquial de Santa Maria, romànica, ha estat modificada, però conserva l’absis semicircular construït amb carreus escairats
hoste de correus
Història
A la corona catalanoaragonesa, a la baixa edat mitjana, funcionari públic, normalment hostaler, que recollia les cartes, les distribuïa als troters o correus i repartia les rebudes.
Era un càrrec de nomenament reial o municipal a Barcelona fou reglamentat el 1339 Arribà a ésser únic a cada població
braç militar
Història
Braç de les corts dels regnes de la corona catalanoaragonesa en el qual s’aplegaven els representants de la noblesa feudal laica, detenidora de feus i baronies.
Al Principat el seu poder ultrapassava la tercera part del territori i dels seus habitants N'era cap el comte, després duc, de Cardona, i en formaven part els comtes, vescomtes, barons, cavallers, generosos i homes de paratge, sense, però, que poguessin tenir vot en corts o en les reunions del seu estament, si no havien arribat a l’edat de vint anys Al Regne d’Aragó la noblesa era escindida en dos braços militars, el de la noblesa rics-homes i el dels cavallers, en el qual eren inclosos els mestres dels ordes militars Al Principat es produí una partició semblant durant el decenni final del s…
urgellista
Història
Seguidor o partidari del comte Jaume II d'Urgell, el Dissortat, en la pugna per la successió de Martí I en la corona catalanoaragonesa (compromís de >Casp).
crida
Història
Dret administratiu
A partir del s XV i, sobretot, del XVI, disposició legislativa publicada pels lloctinents i virreis dela corona catalanoaragonesa (i, per extensió, també dels governadors de Milà).
Sovint no era més que una previsió interpretativa i executiva de constitucions o furs, actes i capítols de cort i pragmàtiques reials, o bé la simple publicació d’aquesta provisió altres vegades, però com a Sardenya i al Milanesat, arribava a tenir el caràcter d’una llei, especialment si, a més del lloctinent o virrei i del secretari, anava signada pel regent de la cancelleria, l’advocat fiscal o d’altres membres de l’audiència amb tot, el caràcter perpetu fou contradit especialment pels juristes del Principat Hom anomenava crida de llibret l’edicte general publicat al començament de cada…
dolla
Electrònica i informàtica
En una base d’endoll, cadascuna de les peces metàl·liques, generalment en forma de corona circular, on hom introdueix la clavilla per tal d’efectuar una connexió.