Resultats de la cerca

S’instaurà en homenatge al pluricampió espanyol de cros Antonio Amorós, que el 1970 fou l’entrenador del Club Atlètic Santa Coloma, club fundador de la cursa El 1983 aconseguí la categoria internacional amb la victòria de l’anglès Roger Hackney La cursa fou l’escenari del Campionat de Catalunya de cros els anys 1973, 1988 i 1993 Driss Lakhouaja, amb sis victòries entre els anys 2000 i 2008, és l’atleta que l’ha guanyat més vegades, seguit de José Miguel Bartolomé i Juan Ramon Muñoz, amb quatre cadascun En categoria femenina, Carme Valero el guanyà cinc vegades entre el 1972 i el…

Pertany al calendari de la Copa Generalitat de Grans Clàssiques categoria d’elit i sub-23 i l’organitza el Club Ciclista Sant Boi Entre el 1999 i el 2010 pertanyé també al calendari de la Copa d’Espanya Tradicionalment unia les poblacions de Berga i Sant Boi de Llobregat, però a partir del 2010 la sortida té lloc a la Pobla de Lillet El trajecte passa per Manresa i Martorell i els alts de Vacarisses i Ullastrell en són les principals dificultats En el palmarès figuren molts corredors que posteriorment accediren a la categoria professional Ginés Salmeron, Ramón Medina, Carles…

Dedicat als resums dels partits de futbol de la Lliga de primera i de segona divisió espanyola, entre els seus presentadors es troben els catalans Pedro Ruiz 1972-75 i Josep Maria Casanovas 1981-82 Els periodistes que l’han presentat més temps han estat Matías Prats 1981-93 i Juan Carlos Rivero 1994-2004 Considerat una escola de periodistes esportius a l’Estat espanyol, incorporà la moviola, consistent en la innovació tècnica de la repetició a càmara lenta d’imatges i de jugades dubtoses per a la seva anàlisi L’any 2005 fou substituït temporalment per El Rondo de Estudio Estadio…

Treballà per a l’infant Lluís i, desterrat de la cort, no hi tornà fins el 1786 com a pintor de Carles III i posteriorment de Carles IV La seva trajectòria estilística parteix d’una tessitura rococó, en la qual, segons els encàrrecs, s’introdueixen referències de barroc tardà especialment en les peces religioses i també neoclàssiques i preromàntiques Obres seves segures i destacables són Ball de màscares 1767 i Les parelles reials 1771, ambdues al Museo del Prado, el conjunt de la capella de San Juan Bautista a l’església de Santa María la Blanca de Viana 1786-87, La jura del…

És coneguda també com a Unión Centrista-Centro Democrático y Social Es defineix centrista liberal i pretén esdevenir una tercera via entre els conservadors i la socialdemocràcia En les eleccions legislatives de 1996 obtingué 44771 vots a Espanya i 3487 a Catalunya en les europees de 1999, 41496 vots a Espanya i 4551 a Catalunya, i en les eleccions autonòmiques d’aquest mateix any, 1065 vots Juan Carlos Giménez-Salinas n’és el cap a Catalunya i el coordinador general, Fernando García secretari general del CDS Edita Tercera Vía A l’octubre de 1999, l’exbanquer Mario Conde editor…

El secretari general fou Juan Antonio Llopart i el president Torresano Tingué uns 50 adherits, la majoria a Barcelona i la resta a València, Madrid, La Corunya i Saragossa Propugnà un neofeixisme “nacional-revolucionari”, postulador d’un paneuropeisme ultradretà, i manifestà un gran mimetisme amb el col-lectiu francès Troisième Voie, liderat per Jean-Gilles Malliarakis Identificà l’independentisme i el nacionalisme català com l’“instrument polític de la burgesia i els banquers” Patí una crisi interna que es resolgué amb l’expulsió de Torresano A l’agost de 1992 es fusionà amb Vanguardia…

Aplegà el Movimiento Autónomo Solidarista MAS de Barcelona, el Frente Sindicalista de la Juventud Madrid i València, el Grupo Tercera Posición Oviedo i independents de diversa procedència geogràfica Fou dirigit per Juan Antonio Llopart i Enrique Moreno, la seu central estava a Barcelona i tenia entre 25 i 50 integrants La seva ideologia continuà incidint en els temes del MAS, si bé amb una incipient atenció per la immigració Es dissolgué al juliol de 1989 i els seguidors ingressaren en diversos collectius, per acabar creant l’associació Sin Tregua por una Nueva Europa i Tercera Via…

Com a característica comuna, els seus membres rebutjaven la ideologia socialista del Partit Carlí i el lideratge dinàstic de Carles-Hug de Borbó-Parma En la majo-ria de les seves activitats, actuà amb la Regencia Nacional Carlista dE Estella RENACE i agents dels cossos de seguretat de l’Estat franquista Adoptà oficialment la línia ideològica del I Congrés d’Estudis Tradicionalistes octubre 1964 i a Catalunya el moviment fou liderat per Juan Casañas, José Hernández Navarra i Jaime Vives Suriá impressor a Barcelona de l’aparell propagandístic El 1970 la majoria de Juntas s’adherí a…

Dirigida per Josep Maria Capdevila, l’animador fou Carles Cardó, que en redactava els editorials i alguns dels assaigs més ressonants, com La moral de la derrota , sobre la victòria del Front Popular 1936 Fou la millor plataforma del pensament religiós, obert i intellectual, alhora que tractava des d’una òptica cristiana temes importants de la cultura i de la política Comunisme i collectivisme, dretes i esquerres, els límits de l’ortodòxia, la política estrangera, corrents ideològics i culturals, foren alguns dels seus leitmotive Entre d’altres, hi collaboraren Josep FRàfols,…

Fou fundat l’any 1896 per Rafael Roldós i Viñolas com a Diario Ilustrado de Avisos, Noticias, Anuncios y Telegramas Pertangué sempre a la família del fundador Durant la guerra civil de 1936-39 fou portaveu de la UGT Posteriorment no fou autoritzat i el 1955 les seves installacions foren venudes a El Correo Catalán Periòdic de centre, poc compromès, aconseguí la major difusió durant la Primera Guerra Mundial, que practicà una estricta asèpsia informativa La direcció llavors era encomanada a Juan Barco, i en la redacció figuraven Lluís Almerich, Josep Miró, Emili Tintorer, Màrius…