Resultats de la cerca
Es mostren 2140 resultats
Banco Santander
Economia
Banc espanyol que constitueix el nucli del Grupo Santander.
Té l’origen en la fusió del Banco de Santander i el Banco Central Hispano , que el 1999 constituí el Banco de Santander Central Hispano , el qual l’agost del 2007 canvià la seva denominació per l’actual Amb el Banco Bilbao Vizcaya Argentaria , el grup és la primera entitat financera espanyola, una de les més importants d’Europa i una de les deu primeres del món Té una forta implantació a l’Amèrica Llatina A Europa manté participacions encreuades amb bancs d’Alemanya, la Gran Bretanya, França i Itàlia A Espanya és el primer banc en dipòsits i en crèdits, i gestiona més d'una quarta part del…
Mèdici

Retrat de Piero Lorenzo de Mèdici, un dels components de la influent família de banquers de Florència, realitzat pel pintor italià Domenico Ghirlandaio (1449-1494)
© Corel Professional Photos
Família de banquers que governà Florència des de mitjan s XV i hi regnà del XVI al XVIII.
El primer membre conegut és Chiarissimo de Giambuono de Mèdici , del consell general de la ciutat s XIII El seu fill Filippo de Mèdici fou succeït per Chiarissimo II de Mèdici i Averardo I de Mèdici , antecessors de la majoria de les branques de la família El primer Mèdici important, però, fou Salvestro de Mèdici Florència 1331 — 1388, que, elegit gonfanoner 1351, el 1378 provocà la reacció popular contra la Parte Guelfa tumult dels Ciompi i fou deposat per aquesta i el poble 1382 El succeí Giovanni di Bicci 1360-1429, d’una altra branca, que assumí la gestió dels béns papals, la…
Ferran III de Castella-Lleó
Història
Rei de Castella (1217-52) i de Lleó (1230-52).
Fill d’Alfons IX de Lleó i de la seva segona muller, Berenguera I de Castella Aquesta succeí el seu germà Enric I de Castella, però cedí els seus drets a Ferran 1217, el qual, però, hagué de vèncer l’oposició d’Álvaro Núñez de Lara Alfons IX pretenia també la corona castellana, però signà un acord Toro, 1218 amb el seu fill, i els regnes continuaren separats Es casà amb Beatriu de Suàbia 1219 Conquerí Andújar 1224 i, per tractes amb els sobirans del Marroc, alguns cristians s’hi pogueren establir pacíficament En morir Alfons IX, el regne de Lleó restà per a Sança i Dolça, filles del seu…
Sant Ambròs de Tor (Alins de Vallferrera)
Art romànic
Situació Singular capella, l’antiguitat de la qual ha estat objecte de moltes hipòtesis i que avui es troba, però, en un estat de ruïna avançat J Tous Les ruïnes de l’església de Sant Ambròs es troben isolades en un bosc, a uns 3 km al nord de Tor, seguint el curs del riu, i sense un camí clar per anar-hi Així, caldrà travessar els camps, sempre seguint aquest riu JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH700156 Història No hi ha cap notícia relacionada amb aquesta capella Tan sols es pot esmentar el fet, que es repeteix en altres indrets, de l’existència, segons la visita pastoral del 1758, d’un altar…
Carles Baguer
Música
Compositor i organista de la catedral de Barcelona.
Vida Estudià música amb el seu oncle Francesc Mariner , antecessor seu en el càrrec d’organista de la seu de Barcelona i a qui succeí interinament des del gener del 1785 El 12 d’abril de 1790 fou designat definitivament per al càrrec, que exercí fins a la mort Instrumentista eminent, el seu mestratge d’orgue i de cant sobre el llavors mestre de capella Francesc Queralt atragué alumnes com Francesc Andreví, Ramon Carnicer i Mateu Ferrer A part de les activitats derivades del càrrec docència, interpretació i composició, tingué una presència continuada en els àmbits musicals…
,
Onofre d’Alentorn i de Botella, canonge de Lleida (1608-1611)
El 22 de juliol de l’any 1622, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Onofre d’Alentorn i de Botella Segles XVI – XVII, canonge de la catedral de Lleida, ardiaca de Benasc diputat militar Gispert de Guimerà, senyor del Papiol i Llorac, resident a Barcelona diputat reial Francesc Ferrer, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Dimas de Josa, canonge d’Urgell i ardiaca de Cerdanya oïdor militar Gaspar de Calders, donzell de la vegueria de Cervera oïdor reial Jeroni Soler, doctor en dret de Perpinyà La presa de possessió del nou consistori fou una…
Shinzō Abe

Shinzō Abe (2017)
(CC BY 2.0) Joseph F. Dunford
Política
Polític japonès.
Graduat en ciències polítiques per la Universitat de Seikei 1977, fou alguns anys executiu a la indústria siderúrgica El 1993 fou elegit diputat a la Cambra de representants pel Partit Liberal Democràtic PLD, càrrec que revalidà en les eleccions subsegüents Ocupà diversos càrrecs en el partit, i en els governs de Yoshirō Mori i de Junichiro Koizumi El 2003 fou nomenat secretari general del PLD El setembre del 2006 succeí Koizumi com a primer ministre del Japó quan aquest es retirà a mig mandat Després que el PLD perdés la majoria absoluta al Senat, dimití el càrrec 2007, que ocupà Yasuo…
Partido Social Democrata
Política
Partit polític portuguès.
Fou fundat el 1974, inicialment amb el nom de Partido Popular Democrático, impulsat, entre d’altres, per Francisco Sá Carneiro i Francisco Pinto Balsemão Tot i el seu nom, es tracta d’un partit liberal de centredreta i, com a tal, constitueix l’oposició al Partido Socialista PS En 1974-79 formà part de diverses coalicions de govern, fins que el 1979 constituí l’Aliança Democrática, coalició de centredreta que guanyà les eleccions d’aquest any La mort de Sá Carneiro 1980 portà a la dissolució de la coalició i al triomf socialista el 1983, si bé el PSD participà en el govern fins que el nou…
Moviment Socialista Panhel·lènic
Política
Partit polític grec fundat el 1974.
És més conegut per PASOK, acrònim de Panellinio Sosialistiko Kinima Restablert el sistema parlamentari a Grècia 1974, no fou fins l’any 1981 que el PASOK guanyà les eleccions generals, resultat que es repetí el 1985 La gestió socialitzant del govern del PASOK, amb la figura indiscutida del seu fundador Andreas Papandreu com a primer ministre, provocà episodis de tensió amb alguns sectors del país i amb la CEE a la qual Grècia havia ingressat el 1981 Els escàndols relacionats amb alguns alts càrrecs del partit contribuïren a la seva derrota el 1989, però la majoria justa obtinguda per Nova…
Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens
Història
Virrei de Sicília (1507-09) i de Nàpols (1509-22) i capità general de la Santa Lliga (1511-13).
Fill d’Antoni de Cardona-Anglesola i de Centelles i de Castellana de Requesens, heretà la baronia de Bellpuig Urgell Lluità, a les ordres del Gran Capità, a la segona campanya per a la conquesta de Nàpols i a la presa de Mers-el-Kébir 1505, com a almirall El 1507 Ferran II de Catalunya-Aragó, arribat a Nàpols amb la seva nova muller, Germana de Foix, el nomenà virrei de Sicília El 1509 succeí Joan d’Aragó com a virrei de Nàpols Poc temps després aconseguí del rei que abandonés el projecte d’introduir a Nàpols la inquisició Nomenat capità general de la Santa Lliga 1511, al…