Resultats de la cerca

Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona el 1966 i fou professor de la UPF Collaborà, entre d’altres, en les revistes Gorg , Serra d’Or  i Canigó El 1968 publicà el llibre Alacant 30000 pieds noirs L’any 1976 es doctorà en filologia clàssica amb un treball titulat Estudi sobre la tradició textual de Sèneca tràgic Autor de diversos treballs sobre teoria de la traducció, treballà a la Fundació Bernat Metge en la traducció dels clàssics llatins al català i dirigí des del 1982 la redacció d’un extens diccionari llatí-català 1994, del qual fou també coautor…

Fill de Roger II i de la seva segona muller Estefania de Besalú Poc després d’haver pres possessió del comtat 1125, renovà el contracte estipulat pel seu pare amb la família del vescomte Bernat Ató I de Carcassona-Besiers, el qual, malgrat la venda dels comtats de Carcassona i Rasès feta per la seva mare Ermengarda al comte Ramon Berenguer I de Barcelona 1067/ 70, se n’havia tornat a apoderar 1082 En les rivalitats entre les cases comtals de Tolosa i Barcelona, mantingué una actitud neutral, favorable als propis interessos, si bé el seu casament amb Ximena de Barcelona vers el…

Era fill del vescomte Pere IV de Vilamur i nebot del bisbe d’Urgell Bernat de Vilamur i del de Lleida Berenguer d’Erill Entre el 1212 i el 1226 fou sagristà de Lleida i ardiaca de Tremp, càrrec que rebé dels seus oncles bisbes, que l’havien fet canonge quan tenia cinc anys escassos 1202 Fou elegit bisbe d’Urgell el 1230, encara diaca, i confirmat el 1231 Tota la seva vida com a bisbe d’Urgell fou remarcada per la seva oposició al comte de Foix i a un grup de canonges que el denunciaren a Roma de greus crims i vicis 1248 És difícil de veure-hi clar, en tal assumpte, car s’hi…

El lloc de Peraltes, situat a l’esquerra del Sió, constitueix una caseria emplaçada al nord del poble d’Ossó de Sió, cap del municipi De l’antic castell de Peraltes, avui totalment desaparegut, hi ha referències a la segona meitat del segle XII, quan el terme era posseït pels senyors de Seró L’any 1172 en el testament sacramental de Ramon Bernat de Seró, jurat sobre l’altar de l’església de Santa Maria del castell de Biosca, s’establí que el castell de Peraltes fos llegat a Guillem i Pere, possiblement fills del difunt Pocs anys més tard, en el testament de Pere de Seró del 1188…

Membre de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i dels Amics del Sol, el 1935 feu per primera vegada el cim del Cavall Bernat de Montserrat, acompanyat de Josep Boix i Carles Balaguer La via fou anomenada Via Normal Boix-Costa-Balaguer o la Normal del Cavall Fou també la primera escalada retransmesa per ràdio mesos després A causa dels dubtes sobre la seva validesa, repetí l’ascensió en solitari el 15 de març de 1936 davant la premsa Obrí altres vies de Montserrat Milità en el Sindicat Únic i en l’Aliança Obrera i organitzà la Societat de Transports de Catalunya El 1936 havia de…

Anomenada també Maria del Socors Potser filla d’un Bernat Guillem de Cervelló Quan el capítol mercedari reunit a Tarragona aprovà 1265 la creació d’una branca femenina, demanà, juntament amb altres nobles, d’ésser admesa a l’orde, en el qual professà poc temps després Fou elegida superiora de la primera comunitat femenina mercedària Enterrada al seu convent, el 1384 les despulles foren dipositades a l’església de la Mercè de Barcelona, en una caixa decorada amb la seva imatge, que n'és la representació més antiga Després del procés de beatificació 1629-89, el seu culte fou…

Collaborà a Diario de Tarragona  i Destino Publicà estudis historiogràfics a Quaderns d’Història Tarraconense i a la Miscellània Fort i Cogul 1984, entre d’altres És també autor d’un article sobre Manuel de Montoliu editat a Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària  1980 i del pròleg a Visió lírica de Tarragona , d’Alfons Romeu Tingué cura de l’edició d’obres de FX de Garma Próceres y ciudadanos de honor del Principado de Cataluña , segona edició d' Adarga catalana i de l’ Arxiepiscopologi de Josep Blanch Traduí al català la Marca Hispànica 1965 de Pèire de Marca i, per a la…

Tingué disputes amb el seu cunyat Bernat IV de Melgor el 1124, que foren pacificades pel papa Calixt II el 1125 En 1128-29 anà en pelegrinatge a Terra Santa En 1132-34 guerrejà amb el comte de Tolosa per causa del comtat de Melgor, la comtessa del qual, Beatriu, ell féu casar amb Berenguer Ramon I de Provença el 1135 El 1141 sofrí una revolta dels montpellerins, que reduí amb l’ajut de Ramon Berenguer IV de Barcelona i dels genovesos, el 1143 El 1147 collaborà amb catalans i genovesos a la presa d’Almeria per part d’Alfons VII de Castella, i l’any següent a la de Tortosa, de la…

Fill de Bernat Roger III d’Erill i d’Anglesola Prengué part en la defensa del Pallars contra el comte de Foix 1396 Fou capità de la Vall d’Aran i participà en les bandositats de Lleida 1410 Assistí al parlament de Tortosa 1411 i fou comissionat a València per pacificar els ànims 1412 Durant la guerra contra el comte Jaume II d’Urgell, del qual fou acèrrim enemic, fou enviat a Osca a lluitar contra Antonio de Luna Anant al Pallars per impedir l’entrada de tropes franceses, forçat pels urgellistes, s’hagué de refugiar al castell de Margalef 1413 Al setge de Balaguer demanà, com a…

Deixeble de Ferran Valls i Taberner i de Francesc Martorell als Estudis Universitaris Catalans Professor de la Universitat Autònoma i de l’Institut-Escola de Barcelona fins el 1939 Autor d’estudis d’història medieval La dona i la cortesia a la societat medieval , 1947 Pequeña historia de la Humanidad Medieval , 1953 La Alta Edad Media, 1953 Alfons el Benigne , 1959 Pere el Catòlic , 1960 Noms personals de l’edat mitjana , 1975, de llibres pedagògics Història primeres lectures, 1936 i ARS Història de l’Art i de la Cultura , 1956, ambdós en collaboració amb JVicens i Vives Història universal…