Resultats de la cerca

En entrar a l’orde caputxí prengué el nom d’Hilari d’Arenys de Mar Publicà, entre moltes altres obres, Alba de Pasqua 1924, La vall de Núria 1929, Del camp i de la terra 1952, Santa Clara d’Assisi 1956, La vida i el sol 1959, Guia de la Vall Sagrada de Núria 1963, etc

Formen el límit sud-occidental les serres del Solà, de roca Foradada i de Pinyana Al sector muntanyós hi ha 2607 ha de boscs de pins i alzines i 30 ha de garrigar, i a la fondalada de la vall es localitzen els conreus 776 ha 195 ha d’ordi, 25 ha de blat, 60 ha d’olivera, 40 de trepadella i 40 d’alfals, 11 d’arbres fruiters, 10 de guaret i 297 de pastura La ramaderia consta de 1000 caps de bestiar oví, 83 de porcí i 10 de boví hi ha apicultura El 68% de la població activa tenen com a principal ocupació l’agricultura Hi ha bestiar porcí i oví, avicultura i apicultura Hi ha un fort…

El Pallars és una de les regions naturals de Catalunya més ben definides, tant des del punt de vista geogràfic com històric El criteri geogràfic predominant per a precisar-ne l’àmbit és l’hidrogràfic el Pallars és la conca de la Noguera Pallaresa, amb les estretes valls secundàries que conflueixen a aquest riu, des de la zona axial dels Pirineus, a la partió de les aigües vers els vessants atlàntic i mediterrani, fins a la gran alineació muntanyosa de la serra de Montsec, la més destacada de les Serres Exteriors Pre-pirinenques, que forma el seu límit meridional És una comarca allargassada en…

És situat entre la serra de Port del Comte , a l’oest, i la serra del Verd, a l’est, que comunica la vall de la Vansa Alt Urgell, de la conca del Segre, al nord, amb la vall de Lord Solsonès, a la conca del Cardener, al sud hi passa la carretera de Tuixén a Sant Llorenç de Morunys

Fundada al s XIII, s’estenia per la vall del Rin des de Coblença fins a Aar, a la vall de Colònia Li pertanyien 15 circumscripcions, una de les quals era a Malines Coblença era la seu del Landkomtur i una de les comunitats teutòniques més importants regia l’hospital des del 1216 Subsistí fins el 1805, que fou annexada a França

Fou anomenada també govern, partit o corregiment de Xixona Comprenia les foies de Xixona Alacantí i de Castalla Alcoià, la vall de Biar Alcoià, el terme de l’Alforí Vall d’Albaida i, separats per la governació d’Alacant, els termes d’Elx Baix Vinalopó i de les Salines d’Elda Alt Vinalopó Fou suprimida definitivament el 1833, amb la divisió provincial

Neix al vessant meridional de la serra del Corb, dins el municipi de Sant Feliu de Pallerols Garrotxa, i drena la vall d’Hostoles , que segueix una gran falla el fons de la vall és emplenat per un corrent basàlticAquesta coberta de lava que davallà dels volcans de la regió olotina tancà la sortida de les aigües del pla d’en Bas l’antic llac originat es transformà en alta vall del Fluvià a causa de l’erosió que obrí un pas vers l’est, a costa del riu Brugent, que sofrí així una minva important Marcel Chevalier establí la hipòtesi que el Brugent era un riu format al vessant oriental de les…

És una de les unitats del sistema oriental de les serralades Subbètiques Els seus contraforts orientals formen el relleu costaner entre Benidorm i Altea El clima mediterrani sec i la natura calcària de les roques converteixen aquesta serra en una zona despoblada i d’escassa vegetació El sector principal s’estén en direcció E a O, entre la vall de Guadalest Marina Baixa i l’alta vall del riu Frainos Comtat, al N, i la vall de la Sella Marina Baixa, al S El cim de la serra, situat dins el terme municipal de Confrides Marina Baixa, té una altitud de 1 558 m Al SE de la serra…

Situació Camí medieval en un dels seus trams, excavat a la roca ECSA – A Villaró Solanell és un poble abandonat situat a la solana de la vall de Castellbò Mapa 34–10215 Situació 31TGC636970 S’hi arriba des de Castellbò, per una pista que arrenca del segon pont que es troba en arribar-hi El camí surt de les cases del cap de Solanell, i va en direcció nord Camí És el camí tradicional que unia Solanell amb els pobles de la part alta de la solana de la vall de Castellbò Seix i Aubet i en molts indrets és excavat a la roca És un camí de bast té un pis molt irregular i la seva amplada…

El lloc de Gavàs, esmentat l’any 1090 quan el comte Artau II donà al monestir de Gerri un excusatum d’aquest lloc, formava part de la Vall d’Àneu, i per tant era sotmès als seus privilegis i peculiar organització eclesiàstica Malauradament no disposem de dades que facin referència a l’església o a la parròquia de Sant Esteve de Gavàs, inclosa en el deganat de la Vall d’Àneu, fins l’any 1553, en què constava amb dos conrectors L’any 1566 havien augmentat a quatre i l’any 1723 havien disminuït a tres, per tornar a augmentar a sis l’any 1770 Tanmateix, en el pla redactat aquest…