Resultats de la cerca
Es mostren 114267 resultats
Les regions biogeogràfiques, les zones i els ambients
Formacions dominants i zones de vegetació a Europa i als Països Catalans, en relació amb l’altitud i la latitud Els colors corresponen a les formacions esclerofilles mediterrànies rosat, a les planocaducifòlies medioeuropees verd, a les aciculoperennifòlies subalpines o fennoscàndiques blau, i a les rases alpines o àrtiques violeta J Nuet i Badia, original dels autors Les grans zones fisiognòmiques no constitueixen, òbviament, unitats geogràfiques llur raó de ser, com hem vist, és funció del clima més que de cap altra cosa Tampoc no són unitats necessàriament coherents des del punt de vista…
Els pteridòfits primitius: les psilofitates i les psilotates
Les dues classes que veurem a continuació comprenen els pteridòfits més primitius coneguts, caracteritzats per llurs tiges assimiladores telomes ramificades dicotòmicament, amb protostela o actinostela, sense fulles o amb microfilles, sense arrels veritables i amb esporangis típicament terminals situats a l’àpex de tiges, amb totes les espores iguals isospòria Les psilofitates Pteridòfits primitius 1 Rhynia reconstrucció ideal a esporòfit amb esporangis b tètrada d’espores 2 Psilotum nudum a esporòfit b sinangi obert alliberant les espores c espora d protallus Mikel Zabala/Jordi…
La Ciutat de les Arts i les Ciències
Vista general de la Ciutat de les Arts i de les Ciències, València, sd Stockxchng En els anys vuitanta, la Generalitat Valenciana governada pel Partit Socialista del País Valencià PSPV-PSOE va encarregar a l’enginyer, arquitecte i artista valencià Santiago Calatrava Valls un projecte que havia d’ocupar un dels últims trams del recuperat llit del Túria al seu pas per València La nova Ciutat de les Ciències, que havia de constar d’un Museu de la Ciència, l’Hemisfèric cinema IMAX, la Torre de Comunicacions i l’Oceanogràfic, suposava un clar intent d’incorporar la vila a la xarxa de les ciutats…
Majestat de les Planes (les Planes d’Hostoles)
Crist Un detall de la imatge conservada al Museu Episcopal de Vic, on és inventariada amb el núm 83 J Vigué Amb aquest nom és coneguda una bonica talla del Crist crucificat que es conserva al Museu Episcopal de Vic, on ingressà abans de l’any 1893, perquè figura ja en el Catàlogo del Museo Arqueológico Artístico Episcopal de Vic , publicat aquest any Es inventariada amb el núm 83 La Majestat era coneguda amb el nom de Majestat de Lluçà perquè, segons explica R Bastardes 1978 figurava com a procedent del monestir de Santa Maria de Lluçà Miquel Oliva va trobar unes postals que demostraven que…
Fortificació de les Illes (Morellàs i les Illes)
Situació Sagetera oberta al mur de tramuntana d’aquesta arruïnada construcció defensiva, emmarcada per quatre lloses de pedra ECSA - A Roura Les ruïnes d’aquest castellot o edifici fortificat són afegides a llevant de l’església de Santa Maria de les Illes, la qual també té elements defensius sobre els murs Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 26′ 20″ N - Long 2° 47′ 15″ E Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat per a l’església EBP Història No sembla que s’hagi publicat cap notícia concreta sobre l’existència d’un castell o fortalesa a les Illes, però les seves restes…
Molí de les Besses (Cervià de les Garrigues)
Art romànic
Situació Molí medieval, a l’interior d’una construcció més tardana, avui molt malmesa ECSA-J Bolòs El molí medieval és amagat per una construcció feta en època moderna És situat a la riba dreta del riu de Set, sota el poble abandonat de les Besses Mapa 33-16 417 Situació 31TCF185889 Per a arribar-hi cal seguir la carretera que va de Cervià de les Garrigues vers l’Albagés un cop fets uns 3 km, surt una pista a mà esquerra que porta al molí i a la font de les Besses Història A la carta de poblament concedida l’any 1225 per part d’Arnau Punyet i la seva dona Marquesa a cinc famílies per tal que…
Les berguedanes i les primeres màquines de filar
Com a moltes altres regions europees, la filatura fou també a Catalunya l’assignatura pendent de la manufactura cotonera Durant la major part del segle XVIII, la indústria de les indianes es desenvolupà al Principat sobre la base de la integració en una mateixa unitat productiva de les fases del tissatge i de l’estampació de les teles, però no de la filatura La primera matèria utilitzada era el cotó ja filat, procedent sobretot de Malta i, en menor proporció, d’Anglaterra i Suïssa Rebut de Benet Ardit per la venda de sis màquines de filar a la Companyia de Filats 18-5-1789 BC Aquesta situació…
Mare de Déu de les Ares (les Paüls)
Art romànic
Les ruïnes d’aquest santuari són situades al sud del terme, prop del barranc de les Ares Aquesta capella, en estat de ruïna i molt transformada, correspon a un edifici d’una sola nau, sense santuari diferenciat i de filiació molt dubtosa pel que fa a la seva datació Tanmateix, tot i el procés de transformació que ha pogut patir, el seu origen alt-medieval es palesa en el parament de carreuó que presenta, ben escairat, sense polir, disposat en filades uniformes i regulars, que evoquen les formes constructives de l’inici del segle XII
Estructura i inserció de les dents. Les genives
Anatomia humana
Les dents es componen fonamentalment de tres teixits que, de l’exterior a l’interior, inclouen l’esmalt dentari, la dentina i la polpa dentària L’ esmalt dentari , que cobreix la corona dentària, és el teixit més dur de l’organisme Es compon de sals de calci que s’agrupen en microcristalls i que formen un entramat molt compacte La dentina , el teixit més voluminós de la dent, es disposa al llarg de la dent, des de la corona, per sota de l’esmalt dentari, fins a l’arrel dentària també es compon de microcristalls de sals de calci, per bé que aquests formen un entramat menys compacte que en l’…
Les zones protegides i les reserves de biosfera en l’àmbit de les estepes i les praderies
Pràcticament totes les estepes i les praderies del món s’han vist afectades d’alguna manera per l’acció dels humans i pel seu bestiar domèstic És per això que moltes, ja siguin naturals o seminaturals, presenten un elevat nivell de diversitat florística, fins al punt que, en alguns estatges i en algunes àrees, s’acosta al de les selves tropicals Les pampes de l’Argentina i l’Uruguai, per exemple, tenen més de 400 espècies de poàcies gramínies, en bona part d’origen exòtic aquesta riquesa, superior a la dels “cerrados” del Brasil, és atribuïble al bestiar que pastura aquestes pampes, ja que ha…