Resultats de la cerca
Es mostren 2401 resultats
Caixa d’Estalvis de Terrassa
Economia
Entitat financera domiciliada a Terrassa i fundada per iniciativa ciutadana, el 1877.
L’estructura del seu passiu, totalment en línia amb la de la mitjana de les caixes catalanes, és parallela a un actiu en el qual destaquen la forta inversió creditícia i de descompte comercial i l’alta productivitat de la seva cartera d’actiu La millora de la tecnologia i l’expansió era uns dels objectius d’aquesta entitat, que disposava, a mitjan de la primera dècada del segle XXI, d’una xarxa de 130 oficines, la meitat de les quals fora del seu sector territorial històric El gener del 2010 els actius de l’entitat sumaven 12490 milions d’euros Aquest mateix any, en el marc del procés de…
Castells i edificacions militars del Vallès Occidental anteriors al 1300
Art romànic
Mapa del Vallès Occidental amb la senyalització de totes les fortificacions anteriors al 1300, de les quals es tenen notícies M LI Ramos Barberà del Vallès Castell de Barberà Torre de Ca n’Altimira Castellar del Vallès Castell de Castellar La Torrota de Catafau Torre de Sant Martí de Can Messeguer Masia Casamada Castellbisbal Castell de Castellbisbal o de Benviure Cerdanyola del Vallès Residència reial de Valldaura Castell de Sant Marçal o de Cerdanyola Torre Saltells Gallifa Castell de Gallifa Castell de Sant Sadurní Montcada i Reixac Castell de Montcada Palau de Plegamans Castell de…
Rosa Maria Morató i Rodríguez

Rosa Maria Morató i Rodríguez (davant)
© FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Atleta.
Especialista en fons i en cros, i una de les pioneres en els 3000 m obstacles, s’inicià a Navarcles Posteriorment entrenà a les ordres de Josep Molins a la Joventut Atlètica Sabadell 1995-2002, de Domingo López al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat i d’Octavi Garcia 2004 Competí amb el Futbol Club Barcelona 2002-06, abans de fitxar pel València Terra i Mar Assolí vuit títols de campiona de Catalunya de 1500 m 1999-02, 2006, 2007, 2008, 2010 i cinc de cros 2005, 2006, 2007, 2009, 2010 Establí diversos rècords catalans de 3000 m i de 10000 m, i també d’estatals de 2000 m…
,
Josep Escolà i Segalés
Futbol
Futbolista i entrenador de futbol.
Format a la Unió Esportiva de Sants, el 1934 ingressà al Futbol Club Barcelona, en el qual romangué, en una primera etapa, fins ben entrada la Guerra Civil 1937 Aprofitant la gira del Barça per Mèxic i els Estats Units, s’exilià i fitxà pel Sète francès 1937-39 El 1940 tornà al Barça, però la Federació Espanyola el sancionà per un any Després pogué mostrar novament la seva extraordinària classe, la qual, jugant d’interior o de davanter centre, li valgué el sobrenom de catedràtic del futbol Vestí de blaugrana fins la seva retirada el 1949 i, sumant les dues etapes com a barcelonista, disputà…
,
Élisée Reclus
Geografia
Història
Geògraf i anarquista francès.
Membre d’una família de geògrafs, fou professor a la Universitat de Brusselles, on visqué molts anys d’exili a causa de les seves idees És autor de La terre, description des phénomènes de la vie du globe 1867-68, Géographie Universelle 1875-94, L’Homme et la Terre 1905-08 La seva influència i difusió en els medis obrers dels Països Catalans fou considerable a partir del 1887 Els grups de Los Desheredados de Sabadell i Acracia de Barcelona publicaren els seus primers opuscles de propaganda anarquista A los campesinos , 1887 Evolución y revolución , 1887 Després foren les…
Llàtzer Ferrer
Cristianisme
Religiós escolapi.
Biografia Entrà a l’Escola Pia el 1793 Acabats els estudis eclesiàstics, ensenyà les primeres lletres a Moià A Balaguer professà gramàtica i retòrica amb molt predicament entre els alumnes Durant l’ocupació napoleònica treballà per conservar la casa i collegi, edifici que les tropes invasores ocuparen després de foragitar-ne els religiosos Quan les tropes franceses abandonaren el país, es dedicà a la restauració i normalització de la vida de l’escola Durant la sequera del 1817, organitzà unes rogatives pujant al santuari del Sant Crist amb aquest motiu compongué unes estrofes en català que…
Jaume Mata i Romeu
Aeronàutica
Aviador.
Després de l’esclat de la Guerra Civil Espanyola , s’allistà com a voluntari i es traslladà a l’acadèmia militar de Kirovabad actual Gyandzha, a l’Azerbaidjan soviètic, on cursà estudis de pilot militar En tornar a l’Estat espanyol, el 1937, s’incorporà a les Forces Armades de la República Espanyola FARE a la base de Sisante Conca i participà en bombardeigs als fronts de Madrid i Terol També prengué part en tots els combats de l’Ebre i en l’enfonsament del Baleares El final de la guerra el sorprengué a Alacant, on fou jutjat i condemnat a vint anys i sis mesos de presó Reincorporat a la vida…
Francesc Xavier Mena i López

Francesc X. Mena
© Esade
Economia
Política
Economista.
Llicenciat i doctorat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona i llicenciat en dret per la Universitat Nacional d’Educació a Distància UNED, fou catedràtic d’economia a la Universitat Ramon Llull i professor ordinari d’ESADE, d’on esdevingué director del departament d’economia 1992-2000 i dels màsters en direcció economicofinancera, direcció de màrqueting i direcció de producció i operacions Ha estat codirector dels programes PHARE de la Unió Europea als estats de l’antic bloc soviètic i president de la International Conference on Euro-India Economic Relationship Nova Delhi…
Estanislau de Kostka Vayo
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Al cenacle literari valencià dit Acadèmia d’Apollo 1826-27, on es polemitzà a propòsit dels seus Ensayos poéticos 1826, i a la tertúlia de Mariano de ↑ Cabrerizo es relacionà amb escriptors castellans com Juan Nicasio Gallego i Eugenio de Tapia i amb els valencians que participaren en la incorporació del romanticisme potser també amb el català Ramon López i Soler, que l’hauria influït en l’opció de la novella històrica Publicà novelles sentimentals com Voyleano, o la exaltación de las pasiones , 1827, deutora del Werther de Goethe, malgrat el que, potser per precaució davant la…
,
Força Socialista Federal
Partit polític
Nom adoptat el 1964 pel partit Comunitat Catalana, CC, en un ple celebrat a la parròquia de Sant Medir, en què es definí socialista i no confessional.
Els seus secretaris generals foren Carles Monner, Josep M Novell, Josep Gassiot i Enric Sòria Antoni Pérez, que havia estat el principal defensor teòric del pas a partit socialista, se n’havia separat prèviament Arribà a comptar amb uns 150 militants efectius A Sabadell tenia un nucli important Àngel Llobet, Lluís Brunet, Josep M Brunet i Maite Prats Alguns dels seus afiliats impulsaren la revista Promos i l’editorial Edicions de Materials Era membre de la Taula Rodona i cercà la unificació amb el Moviment Socialista de Catalunya i amb el Front Obrer de Catalunya FOC en la Taula…