Resultats de la cerca
Es mostren 33864 resultats
esbatiment
Art
Ombra d’un objecte que, en pintura, és projectada sobre el pla en què reposa o sobre objectes propers.
coleoquetals
Botànica
Grup taxonòmic de clorobionts format per algues filamentoses o discoidals que viuen sobre roques submergides o sobre plantes aquàtiques.
copsadora
Indústria tèxtil
Màquina formadora del cop, per enrotllament del fil sobre ell mateix, que comença sobre un petit con de fusta.
És anomenada també supercopsadora automàtica o canillera automàtica per a supercops
casset digital
Electroacústica
Tipus de casset
en què el senyal, prèviament digitalitzat, és enregistrat sobre una cinta segons una successió de pistes disposades en sentit diagonal a la seva amplada i paral·leles entre elles.
Els capçals d’enregistrament i de lectura, situats a la perifèria de sengles tambors cilíndrics, giren al voltant d’un eix perpendicular al del sentit d’inclinació de les pistes, tot descrivint sobre la cinta una trajectòria que coincideix amb la de les pistes Aquesta casset , més petita que les tradicionals, és capaç de reproduir un espectre i una dinàmica sonora més amplis que l’anterior
àlgebra associativa
Matemàtiques
Estructura composta (A,+,×,·) on (A,+,×) és un anell, (A,+,·) és un mòdul sobre un anell commutatiu amb unitat K i es verifica que, si λ∈K i a,b∈A, λ(ab)=a(λb)=(λa)b.
Les nocions d’àlgebra nulla, unitària, commutativa són les equivalents a les de l’anell L’àlgebra és lineal si A, +, és un espai vectorial Són importants l’àlgebra tensorial, la simètrica i l’exterior sobre un espai vectorial
fouetté
Dansa i ball
Figura del ballet clàssic, més pròpia dels papers femenins, consistent en un moviment rotatori ràpid i reiterat sobre la cama esquerra, mentre la dreta es plega i es desplega alternativament en un angle de 45°.
A cada volta la ballarina s’alça sobre la punta del peu esquerre per donar-se impuls
posició
Música
En la tècnica de certs instruments, cadascuna de les col·locacions o distàncies fixes -respecte a un punt de referència- de les mans sobre l’instrument a partir de les quals es produeixen sèries diferents de notes.
Els procediments d’execució basats en posicions fixes són propis dels instruments de corda amb mànec i dels instruments de broquet amb colissa trombó En aquests darrers, amb les diferents extensions del braç -fins a set posicions diferents- es modifica la llargada acústica del tub En els instruments de corda, les diferents posicions corresponen a cadascuna de les collocacions fixes de la mà sobre el mànec En la tècnica violinística, cada posició abraça un àmbit de cinquena sobre una mateixa corda Així, doncs, en la primera posició -la més propera al claviller- la…
Batec
Educació
Nom amb què eren conegudes les reunions celebrades del 1934 al 1936 entre mestres de minyons de Lleida i de pobles del contorn, per tal de contrastar experiències sobre problemes de l’educació.
Consistia en un acte públic celebrat generalment a la mateixa escola i era adreçat als pares, als vilatans i a les autoritats locals hom hi plantejava temes vius sobre els infants Després de l’acte públic, eren tractats els problemes professionals
festa de l’ortodòxia
Cristianisme
Commemoració de la victòria sobre la iconoclàstia i de la restitució del culte a les icones establerta l’any 842 per l’emperadriu Teodora, que l’Església ortodoxa celebra el primer diumenge de Quaresma.
Hom hi celebra també el triomf de l’ortodòxia sobre totes les heretgies, la llista de les quals és llegida juntament amb la dels noms de sants defensors de la fe
història de la filosofia
Historiografia catalana
Tècnicament es distingeix entre història de la filosofia, és a dir, la successió de corrents i doctrines filosòfics al llarg de la història, i historiografia filosòfica: l’inventari i reflexió sobre aquells esdeveniments.
Les filosofies que realment han existit constitueixen la història de la filosofia els intents d’historiar aquells corrents, de fer-ne història, són la historiografia filosòfica Ara bé, la distinció no pot ser mai tan taxativa com que la historiografia filosòfica sempre acaba aplegant les diverses lectures, interpretacions i reflexions que s’han fet de la història de la filosofia, la mateixa historiografia esdevé també filosofia i passa a engruixir les pàgines de la història de la filosofia Per això, habitualment s’està d’acord a considerar que qualsevol reflexió filosòfica forma part de la…