Resultats de la cerca

Hi participaren uns 160 delegats en nom de 153 societats i sindicats obrers i 73860 afiliats 93 dels quals delegats en nom de 54572 obrers barcelonins, el 73% del total de treballadors representats Fou la primera reunió regular de la CNT des del 1911 i significà la manifestació de la reorganització confederal iniciada el 1915 Els principals temes discutits foren lògicament organitzatius i se centraren en la discussió dels sindicats únics Sindicat Únic com a base orgànica de la Confederació, a més de la qüestió de la tàctica de l’acció directa i del contingut anarcosindicalista de la CNT En…

Conreador del gènere dels minnesänger , recorregué diverses corts europees La seva vida es veié envoltada de llegendes, segons les quals residí un any al Venusberg, o muntanya de Venus, i, penedit, anà en pelegrinatge a Roma, on el papa li negà l’absolució, assegurant que li seria tan difícil d’obtenir com que florís el seu bàcul Desesperat, tornà a la muntanya, però al cap d’uns quants dies el bàcul del papa es cobrí de fulles La llegenda fou utilitzada ja per Hans Sachs mateix i recollida després per alguns escriptors romàntics, entre ells Arnim, Tieck, Grimm i Heine, fins a arribar a…

El 1399 era alcaid del castell de Sogorb i uixer d’armes del rei Martí, de qui fou després camarlenc 1407 A la darreria del regnat d’aquest encapçalà un dels bàndols valencians contra Berenguer de Vilaragut aquest enfrontament rebrotà el 1412 contra Ramon de Vilaragut en produir-se l’Interregne s’inclinà pel partit antiurgellista, atès que els Vilaragut eren urgellistes El Parlament valencià l’envià a Casp el 1412 perquè defensés davant els compromissaris els drets de Frederic d’Aragó i de Sicília, comte de Luna, a qui Ferran d’Antequera, esdevingut rei, nomenà procurador, atès que era menor…

Primogènit d’Enric d’Aragó, marquès de Gerace i de Polixena de Centelles A la mort del pare 1478 heretà el marquesat i el càrrec de protonotari del regne El 1492, es casà amb una neboda del papa Innocenci VIII, Battistina Usodimare Cibo 1492 Dos anys després seguí la carrera eclesiàstica, a la qual era destinat pel tractat entre Alexandre VI i el nou rei de Nàpols Alfons II Fou protonotari apostòlic i elevat a cardenal-diaca 1496 El 1499, arran de la conquesta francesa de Milà, Frederic I de Nàpols l’envià, juntament amb la reina Joana, vídua de Ferran I, a demanar ajuda a Ferran…

Fill bastard de Joan II de Catalunya-Aragó i de Leonor de Escobar, dirigí l’expedició enviada pel seu oncle Alfons IV de Catalunya-Aragó contra Conca 1449 Intervingué en les lluites a Navarra entre Carles, príncep de Viana, i el seu pare fou un dels capitans vencedors a la batalla d’Aybar 1451 El 1461 inicià una ofensiva que posà fi a la intervenció d’Enric IV de Castella els capitans castellans foren derrotats a Abarzuza Durant la guerra civil catalana contribuí a la victòria reialista de Rubinat 1462 assistí eficaçment Joan II als setges de Lleida 1464 i de Cervera 1465…

Feu els primers estudis musicals al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble, entre d’altres, d’Eduard Toldrà, Enric Ribó i Joan Massià L’any 1966 obtingué el Premi d’Honor en el grau de virtuosisme Com a músic de formacions de cambra collaborà amb Alberto Lysy i amb Henryk Szeryng, de qui també fou deixeble Actuà com a solista a Suïssa, a Alemanya i a Anglaterra, i fou primer violí de l’Orquestra Ciutat de Barcelona 1967-86 Amb aquesta formació actuà com a solista en nombroses ocasions, i també amb l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, de la qual…

Cal cercar-ne l’origen en les processons quaresmals que des del s XVI proliferaren en moltes contrades del Baix Llobregat com per exemple la de Sant Vicenç dels Horts i que derivaren cap a unes representacions pròpiament teatrals, que a Esparreguera tingueren lloc a la plaça de l’Església fins els anys 1865-66 El 1875 s’instituí el drama sacre estructurat seguint un text, amb acompanyament musical i donant importància als mitjans tècnics i s’adoptà definitivament el text d’Antoni de Sant Jeroni, ampliat el 1944 per Ramon Torruella amb una composició musical d’Àngel Monné i Enric…

La fundació sorgí arran d’un concert donat a Sants per l’Orfeó Català, per iniciativa d’Estanislau Mateu, que celebrava concerts matinals al teatre Eldorado de Barcelona Aquest director fou succeït pels mestres Carbonell, Bosser, Soler i, per Antoni Pérez Moya, que dirigí l’agrupació del 1926 al 1958 i li donà una gran cohesió Aquesta tasca fou continuada per Elisard Sala 1958-65 i per Enric Ribó 1965-82 Des del 1985 n'és directora Montserrat Tous El seu repertori consisteix en obres tradicionals, obres polifòniques clàssiques i contemporànies Ha collaborat amb diverses…

Nascuda en una família amb gran tradició musical —el seu pare era el director i pianista Josep Sabater i la seva mare impartia classes de piano—, fou una de les figures més importants de l’escola pianística catalana de la postguerra Estudià amb Frank Marshall i el 1942 oferí el primer concert a Barcelona Aquest fou el punt de partida d’una carrera que aviat adquirí dimensions internacionals, amb un notable èxit i actuacions arreu d’Europa i també a Amèrica Capaç d’abastar un repertori molt ampli, excellí de manera especial en l’obra de F Mompou Igualment destacà com a intèrpret d’E Granados,…

Fill d’un paleta establert a Barcelona el 1865, treballà d’empaperador decorador Popularitzà el pseudònim de Gestus en publicacions diverses i en revistes satíriques i anticlericals de Barcelona La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , La Teula i de Vilanova Lo Carril de Vilanova , i en d’altres com Eco de la Exposición Regional , Revista Catalana , de Manresa, i La Llumenera de Nova York Feu paròdies teatrals O beguda o dignitat , Fals i L’estudiant Borrasques , alguna sarsuela No t’arronsis , 1881, amb música d’Enric Martí i Puig i escriví moltes peces curtes…