Resultats de la cerca
Es mostren 9259 resultats
escaquer
Música
Instrument cordòfon constituït per un saltiri en forma d’ala col·locat verticalment al qual s’adaptava un mecanisme capaç de puntejar les cordes i un petit teclat de dues fileres amb tecles quadrades blanques i negres de forma semblant al tauler del joc d’escacs o escaquer.
Era un instrument similar a l’orgue de coll o portàtil Fou inventat pel francès Jehan Perrot cap al 1360 El primer exemplar fou regalat per Eduard III d’Anglaterra al seu presoner Joan el Bo, rei de França El 1388 Joan I de Catalunya-Aragó demanà al seu cunyat Felip de Borgonya que li'n trametés un, juntament amb el ministrer Joan dels Òrguens i repertori per a aquest instrument Cap al 1460 un instrument semblant el substituí amb el nom de clavecimbalum
Josepa Arnall i Juan
Historiografia
Professora i historiadora.
Llicenciada en filologia clàssica, des del 1983 fou professora de la Universitat de Barcelona de paleografia medieval, diplomàtica general, epigrafia i numismàtica Les seves recerques i investigacions giren principalment entorn de l’antroponímia i toponímia catalana i de l’escriptura i la seva evolució al Principat És autora, entre altres obres, de L’escriptura a les terres gironines, segles IX-XVIII 1993, 2 vol, juntament amb JMPons, Lletres reials a la ciutat de Girona 1293-1515 2000, 2 vol i El llibre manuscrit 2002
Alan J. Heeger
Química
Químic nord-americà.
Rebé el premi Nobel de química l’any 2000, juntament amb AG MacDiarmid i H Sedeki, pel descobriment i desenvolupament dels polímers conductors Aquest descobriment fou anunciat pels tres premiats, després d’alguns mesos treballant en equip, l’any 1977 Arran d’aquesta descoberta, els plàstics conductors es començaren a emprar en diverses aplicacions, com panells solars, telèfons mòbils, pantalles d’ordinadors de baixa radiació i rodets de fotografia El desenvolupament dels polímers conductors ajudarà a augmentar la velocitat dels ordinadors i a reduir-ne la mida
Herbert Kroemer
Física
Físic alemany naturalitzat nord-americà.
El 1952 es doctorà en física teòrica a la Universitat de Göttingen Treballa al departament de materials de la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara Rebé el premi Nobel de física del 2000 juntament amb Zhores IAlferov i Jack SKilby, pel desenvolupament d’heteroestructures de semiconductor usades en electrònica d’alta velocitat i optoelectrònica, presents actualment en els lectors òptics, els discs compactes i els mitjans d’emmagatzematge d’informació, entre d’altres Els tres guardonats establiren les bases de la moderna tecnologia de la informació
con
Biologia
Denominació de diverses estructures, anatòmiques ( cons
o cèl·lules dels cons
) que són cèl·lules neuroepitelials especialitzades en la recepció d’estímuls de llum cromàtica.
Juntament amb els bastonets formen el neuroepiteli la neurona de la retina La sinapsi amb la segona neurona té la forma de con, la qual cosa dóna nom a la cèllula N'hi ha uns tres milions en la retina humana, i són més abundants a la regió central, especialment a la fòvea zona de màxima sensibilitat En la retina dels animals nocturns no n'hi ha tants, i, contràriament, els sauris i els ofidis diürns tenen exclusivament cons, que en els ocells diürns són especialment abundants
bolet de femer

Bolet de femer
CC Dan Molter
Micologia
Gènere de bolets de mida petita o mitjana, de la família de les coprinàcies, de barret al principi ovoide, poc o gens carnós, que acaba sovint per obrir-se amb la vora aixecada (reflexa).
Les làmines, delicades, maduren de la perifèria cap al centre, i prenen la coloració negra de les espores, alhora que es desfan en un suc semblant a tinta Viuen sobre substrats rics en nitrats, sobretot fems, buina, excrements diversos, terres molt adobades, fusta podrida, humus, etc Alguns són comestibles i molt apreciats, com el bolet de tinta C comatus La majoria no tenen valor culinària i un d’ells C atramentarius pot causar una intoxicació passatgera, si és consumit juntament amb alguna beguda alcohòlica
sodalita
Mineralogia i petrografia
Silicat alumínic de sodi amb clor, Na8(AlSiO4)Cl2.
Mineral que cristallitza en el sistema cúbic, en petits cristalls rombododecaèdrics, però també en masses granulars La seva densitat és de 2,3 Té un esclat de vidre i una fractura concoidal És de color blau, però també pot ésser blanca o rosa Hom la troba a les roques volcàniques, juntament amb la nefelina La sodalita blava és abundant a Bancroft Ontario i a l’Ice River Colúmbia Britànica, on és emprada com a ornamentació També n'hi ha al cap de Gata Almeria i a Portugal
televisor

televisor
Electrònica i informàtica
Comunicació
Receptor de televisió.
Un televisor consta dels elements següents un selector de canals VHF o sintonitzador UHF, un oscillador local, un mesclador, un amplificador de freqüència intermèdia, un detector-separador d’àudio i de vídeo, els amplificadors corresponents d’aquests senyals i el detector de so amb l’amplificador de baixa freqüència Hi ha, a més, l’alimentació i tot el sistema per a l’exploració de la pantalla oscilladors de línia i de trama, compensador de fase-freqüència, separador de sincronismes, etc, juntament amb els controls d’ajust corresponents
Aceralia
Economia
Empresa espanyola fabricant d’acer.
Fabricant i distribuïdora de tota mena d’articles d’acer, nasqué fruit de la reestructuració de l’Empresa Nacional Siderúrgica Ensidesa, que posteriorment esdevingué Corporación Siderúrgica Integral, i d’Altos Hornos de Vizcaya, al principi dels anys noranta Forma part d’Arcelor, líder mundial del sector de l’acer, juntament amb la luxemburguesa Acieries Reunies de Burbach-Eich Dudelange Arbed i Usinor supera els quatre mil milions d’euros de volum de vendes anuals i té prop de 20 centres productius a l’Estat espanyol
La Mainada
Setmanari
Setmanari infantil il·lustrat, publicat a Barcelona del 10 de juny de 1921 al 23 de novembre de 1923.
En sortiren 129 números Era editat i dirigit per Avellí Artís n'era redactor en cap Joan Laguia i Lliteras Publicà texts dels millors escriptors de l’època, com contes de JCarner i CRiba, Els nens de la meva escala , de JSalvat-Papasseit, unes pàgines d’història de Catalunya de Rovira i Virgili i contes d’Andersen, dibuixats per Joan d’Ivori, un dels principals illustradors de la revista juntament amb Lola Anglada i, els darrers temps, J Obiols Fou suprimida per la Dictadura