Resultats de la cerca
Es mostren 7093 resultats
Vytautas Landsbergis
Política
Musicòleg i polític lituà.
Realitzats estudis d’història de l’art i de música piano a Vílnius, en fou professor des del 1978 i edità les biografies dels més recents compositors de Lituània Aprofitant la Perestroika de Gorbačov , en les primeres eleccions lliures febrer-març del 1990 fou elegit en segona volta president de la república i se situà al centre del procés per la independència després que el parlament proclamés que la República Socialista de Lituània passava a ser República de Lituània, el 9 de novembre del mateix any, Landsbergis exigí que sortís del seu país l’exèrcit soviètic, ja que només hi podia ésser…
Gyula Horn
Història
Política
Polític hongarès.
Nascut en la pobresa, el seu pare, comunista convençut, morí assassinat el 1944, i ell s’afilià a les Joventuts Comunistes de molt jove En 1950-54, becat, estudià comptabilitat a la Unió Soviètica Al seu retorn, començà a treballar al Ministeri de Finances fins el 1959, que esdevingué agregat de l’ambaixada hongaresa a Sofia Des d’aquest any, ocupà càrrecs diplomàtics i en la secció d’afers estrangers del Comitè Central del Partit Comunista Hongarès El 1985 fou nomenat vice-primer ministre d’Afers Estrangers, i al maig del 1989, ministre d’Afers Estrangers del govern de Miklós…
Jens Stoltenberg

Jens Stoltenberg
© Guri Dahl, Scanpix / Oficina del Primer Ministre de Noruega
Política
Polític noruec.
Es graduà en economia per la Universitat d’Oslo el 1987, on fou professor en 1989-90 Afiliat molt jove al partit laborista, collaborà en l’òrgan d’aquest Arbeiderblade , i el 1985 passà a formar part del comitè central del partit, del qual fou president de les joventuts 1985-89, vicepresident 1992-2002 i president des d’aquest any, entre altres càrrecs Diputat per Oslo des del 1993, i cap de diversos comitès parlamentaris energia 1997-2000 afers estrangers 2001-05, fou ministre de medi ambient 1990-91 i transport i energia 1993-96 en governs de Gro Harlem Brundtland…
Laurent Fabius
Política
Polític francès.
Membre del Parti Socialiste des del 1974, i diputat des del 1978, el 1979 entrà al secretariat del partit, des d’on s’encarregà dels afers de la premsa Posteriorment fou ministre del pressupost 1981-83 i d’indústria i investigació 1983-84 El 1984 fou nomenat primer ministre, càrrec del qual dimití arran d’un cas d’infecció de sida amb sang contaminada del qual el 1999 fou absolt Fou també president de l’Assemblea Nacional 1988-92 i 1997-2000 En 1991-92 fou primer secretari del seu partit Al març del 2000 fou nomenat ministre d’economia, finances i indústria del…
Liz Truss

Liz Truss
© Simon Dawson / No10 Downing Street
Política
Política britànica.
Graduada en filosofia, política i economia per la Universitat d’Oxford 1996, en aquest centre fou presidenta de l’organització d’estudiants Liberal Demòcrates Membre del Partit Conservador des del 1996, en les eleccions generals del 2010 fou elegida parlamentària L’any 2014 fou nomenada secretària d’estat de Medi Ambient, Alimentació i Afers Rurals en el govern de David Cameron Theresa May la nomenà secretària d’estat de Justícia 2016-17 i lord canceller 2016-17, la segona dona amb aquest càrrec en els mil anys d’història de l’oficina Després de les eleccions generals del 2017…
Partido Reformista
Partit polític
Organització política d’àmbit espanyol creada a Madrid, després d’una llarga gestació, a l’abrilde 1912 sota el lideratge de Gumersindo de Azcárate i, sobretot, del diputat asturià Melquíades Álvarez.
Exponent del “republicanisme governamental” o moderat, defensava un programa de “llibertat i ordre” i volia esdevenir l’alternativa política de les classes mitjanes industrials i intellectuals “modernes” L’intens esforç d’implantació a Catalunya fructificà des de l’octubre de 1912 amb la incorporació al nou partit d’un bon nombre de notables del sector menys nacionalista de la Unió Federal Nacionalista Republicana , provinents la majoria de l’antiga Unión Republicana Fou el cas del senador Emili Junoy, dels diputats Laureà Miró, Josep Zulueta, Ramon Mayner, Joan Caballé, Lluís de Zulueta i…
Islàndia 2017
Estat
El país va viure un any políticament convuls, com ho demostra l’existència del govern més breu des de la seva independència L’1 de gener, encara no s’havia format un govern sorgit de les eleccions del 29 d’octubre anterior No va ser fins al 10 de gener quan finalment tres partits que sumaven 32 dels 63 membres del Parlament Althing van aconseguir formar-lo Així Bjarni Benediktsson, del conservador Partit de la Independència PI, va esdevenir nou primer ministre, amb el suport del Partit de la Reforma PR i del liberal Futur Brillant FB Però, el mes de setembre,…
Cambodja 2018
Estat
Cambodja va donar l’esquena definitivament a la democràcia durant l’any 2018, amb el tancament del Cambodia Daily i altres mitjans de comunicació independents, l’aprovació d’una llei de lesa majestat pròpia al febrer i una brutal repressió de la dissidència política Al juliol, el Partit del Poble Cambodjà, que governava, va obtenir una aclaparadora victòria a les eleccions generals, sense oposició real després de la dissolució del Partit del Rescat Nacional de Cambodja Amb l’obtenció de la totalitat dels 125 escons de la Cambra, Hun Sen, al poder des del 1985, va…
Moçambic 2014
Estat
Filipe Jacinto Nyusi va guanyar les eleccions presidencials al capdavant del partit FRELIMO © Frente de Libertação Nacional de Moçambique El FRELIMO, el partit en el poder des de la independència de Portugal, el 1975, va vèncer en les eleccions presidencials i legislatives, celebrades a l’octubre En les presidencials, Filipe Jacinto Nyusi, el candidat de compromís entre les diferents faccions del FRELIMO, va obtenir el 57% dels vots, Afonso Dhlakama, de la Resistència Nacional de Moçambic RENAMO, el 37%, i Daviz Simango, del Moviment Democràtic de Moçambic MDM, el 6% En les legislatives, el…
El sistema de partits de Catalunya: de l’hegemonia pujolista als governs de coalició
Sessió parlamentària al Parlament de Catalunya, Barcelona, 2007 Parlament de Catalunya La política catalana ha viscut, al canvi de segle, un terratrèmol l’abast del qual, tot i que és difícil de predir, pot comportar una nova cultura de govern, fonamentada més en el pacte entre partits i els governs de coalició que no pas en el presidencialisme centrat en un fort lideratge personal El «pujolisme» va tenir l’hegemonia de la política catalana des de l’accés de Jordi Pujol i Soley a la presidència de la Generalitat el 1980 i, especialment, entre el 1984 i el 1995, amb tres legislatures…