Resultats de la cerca
Es mostren 2869 resultats
Eugeni Xammar i Puigventós
Eugeni Xammar i Puigventós
© Fototeca.cat
Periodisme
Historiografia catalana
Literatura catalana
Periodista.
S’inicià professionalment com a crític musical en revistes catalanistes Visqué molts anys fora de Catalunya l’Argentina, Suïssa, Alemanya, França De jove estigué afiliat a la Unió Catalanista , i fou redactor de La Publicidad i El Poble Català , redactor en cap de la revista Iberia , collaborador de La Tralla , El Sol , Quadum de Perpinyà, etc El 1909 s’installà a l’Argentina Hi formà part de les redaccions d’ El Diario i La Argentina , de Buenos Aires Novament a Europa, entre 1911 i 1912 residí a París i després passà a Londres, on visqué fins el 1917 Treballà com a corresponsal de guerra…
, ,
Santa Maria de Molins (Pont de Molins)
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes de l’església, amb un important tram de mur en primer terme F Tur L’església de Santa Maria de Molins formava part integrant del castell de Molins Les seves restes es poden veure a la banda sud-oriental del conjunt de les ruïnes de l’esmentat castell Mapa 258M781 Situació 31TDG938850 Per arribar-hi, cal seguir el mateix camí que hem indicat per al castell Història Com ja hem indicat, hom té notícies del castell de Molins des de la primera meitat del segle XII La seva església de Santa Maria consta que al segle XIV era sufragània de la parroquial de Sant Julià…
Castells i altres fortificacions de l’Empordà anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de l’Alt Empordà amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Badia Alt Empordà Avinyonet de Puigventós Castell d’Avinyonet Castellot d’Avinyonet Bàscara Castell i muralles de Bàscara Castell d’Orriols Castell de Calabuig Borrassà Castell de Creixell Cabanes d’Empordà Torre o castell de Cabanes Cadaqués Castell de Cadaqués Campmany Castell de Campmany Cantallops Castell de Cantallops Castelló d’Empúries Vila de Castelló d’Empúries Muralles de Castelló d’Empúries Cistella Castell de Vilarig Colera Castell de Molinars…
Croàcia 2009
Estat
La disputa amb Eslovènia pels drets marítims de la badia de Piran va ser un entrebanc en les negociacions de Croàcia per entrar a la UE © Promet T&T L'entrada de Croàcia a la Unió Europea, un dels principals reptes del Govern croat sorgit de les eleccions del 2008, va rebre a principis d'any un cop moral del Govern eslovè, que va amenaçar de bloquejar aquest ingrés si continuaven els problemes de definició fronterera que enfronten ambdós països La disputa gira entorn dels drets marítims de la badia de Piran, un espai de l'Adriàtica compartit per Croàcia, Itàlia i…
música de Terrassa
Música
Música desenvolupada a Terrassa (Vallès Occidental).
Un dels primers músics coneguts de la història de la vila fou Josep Costa, que hi nasqué a la segona meitat del segle XVI i morí el 1627 És el primer d’una llarga llista de músics fills de Terrassa i monjos de Montserrat, en la qual també apareixen P Jorba, J Guarda, J Ramoneda, J Cortada, M Marsal, J Puig, B Vinyals, J Boada i F Vinyals, entre d’altres Francesc-Lluís Bordons Solsona ~1610 - 1650 construí el primer orgue de la parròquia del Sant Esperit entre el 1630 i el 1649 L’any 1646, l’Ajuntament de la ciutat i aquesta parròquia fundaren conjuntament una petita escola de música que fou…
Paràsit cuapunxegut
Distribució dels paràsits cuaample Stercorarius pomarinus i cuapunxegut Stercorarius parasiticus a la Catalunya peninsular i presència ratllat i abundància nombre d’individus, en negre de gavines de mida mitjana o petita i de xatracs, ocells marins que són atacats amb més freqüència pels paràsits Noteu que als sectors dels deltes del Llobregat i de l’Ebre hi ha els valors més alts de gavines i també d’observacions de paràsits números en blau l’absència de número indica una sola observació El cas de la badia de Roses es pot explicar pel fet que la majoria de les seves gavines sobretot, la…
Osaka
Osaka
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital del fu homònim, a l’illa de Honshū, Japó.
És situada a la badia d’Osaka, al delta del Yodo, els braços del qual formen una vasta xarxa de canals dins la ciutat Centre d’una important regió agrícola i industrial Kinki, forma juntament amb les ciutats que la volten el segon gran complex industrial del país, del qual és el primer centre tèxtil cotó, llana, fibres artificials i de confecció Molt importants són també la metallúrgia, mecànica maquinària, automòbils, drassanes, bicicletes, material ferroviari, construccions elèctriques electrodomèstics, química colorants, cautxú sintètic, petroquímica, fertilitzants Per la…
el Marquesat
Comarca històrica del País Valencià, en forma de ferradura oberta a la mar i tancada al N per la serra de Segària, a ponent per la de Laguar i a migjorn per la seva continuació vers el Montgó, que s’allarga al cap de Sant Antoni.
La capital és Dénia, que ja durant el Baix Imperi Romà i els períodes bizantí i visigòtic era seu episcopal i que després centrà el regne islàmic de Dénia El marquesat de Dénia, instituït al s XV per Ferran II, fou l’hereu de les antigues circumscripcions, i és una de les poques contrades valencianes que conserva viva la denominació tradicional, que hom ha proposat de substituir per Marina Alta, poc encertada, en incorporar-hi les valls de Pego, Alcalà, Ebo, Gallinera, Pop i Xaló El Marquesat incloïa les planes, els pujols i els raiguers dels voltants del Montgó, i comprenia, per la costa,…
guerres mèdiques
Història
Nom donat als conflictes bèl·lics que es produïren entre grecs i perses al llarg del segle V aC.
L’any 499 aC el tirà de Milet, Aristàgores, atià una revolta de les ciutats jòniques que els perses aconseguiren de sufocar Bé que l’ajut atenès havia estat feble, el rei persa Darios, que aspirava a dominar tot el món grec, envià una expedició de represàlia L’any 490 aC els perses, comandats per Datis i Artafernes, desembarcaren a Marató, on els atenesos, seguint els consells de Milcíades, els derrotaren Deu anys més tard, Xerxes, el fill de Darios, tornà a preparar-se per a la guerra Però entretant Temístocles havia convertit Atenes en una potència naval, i, bé que el gran exèrcit persa…
Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
Premi atorgat anualment, des de 1969, per Òmnium Cultural a una persona que per la seva obra literària o científica escrita en llengua catalana hagi contribuït a la vida cultural dels Països Catalans.
Relació de guardonats 1969 Jordi Rubió i Balaguer 1970 Joan Oliver 1971 Francesc de B Moll 1972 Salvador Espriu 1973 JV Foix 1974 Manuel Sanchís i Guarner 1975 Joan Fuster 1976 Pau Vila 1977 Miquel Tarradell 1978 Vicent Andrés i Estellés 1979 Manuel de Pedrolo 1980 Mercè Rodoreda 1981 Josep Maria de Casacuberta 1982 Josep Maria Llompart 1983 Ramon Aramon i Serra 1984 Joan Coromines 1985 Marià Manent 1986 Pere Calders 1987 Enric Valor 1988 Xavier Benguerel 1989 Marià Villangómez 1990 Miquel Batllori 1991 Miquel Martí i Pol 1992 Joan Triadú 1993 Tomàs Garcés 1994 Jordi Sarsanedas 1995 Antoni…