Resultats de la cerca

Cançó nova , 1705 BC Josep Moragues i Mas era fill d’una família pagesa benestant, propietària del mas Moragues del municipi i antiga parròquia de Sant Hilari Sacalm Nascut el 1669, es casà amb Cecília de Regàs el 1693 i en segones núpcies amb Magdalena de Giralt el 1710 Des de jove es dedicà plenament a l’explotació de les seves terres La guerra amb França l’apartà dels afers econòmics i domèstics propis de la seva condició de pagès Les repetides invasions i el pillatge de les tropes de Lluís XIV el portaren a prendre la decisió d’enquadrar-se en les lleves promogudes pel veguer de Vic,…

Amb uns 8280 km 2 de superfície i una població al voltant d’1873000 habitants 2014, és la part occidental de la fossa renana formada pels moviments tectònics que han separat els Vosges de la Selva Negra i és emplenada per sediments acumulats durant l’Oligocè, que en alguns llocs arriben als 2000 m de profunditat És una plana allargada de 20 a 30 km d’ample per 150 km de llarg d’uns 200 m d’altitud mitjana, que des d’antic ha servit de pas entre el N i el S d’Europa Hi ha tres grans tipus de paisatge les muntanyes vosgianes, la plana i els turons subvosgians El vessant alsacià dels Vosges…

La geografia Cap de comarca, Viella Ocupa un sector dels Pirineus axials, on la vall de la Garona s’enfondeix d’E a W, dominada pel muntanyam Aran alt i mitjà, que acaba rebutjant-la cap al N, on la vall baix Aran s’obre per un trau a Occitània i a l’Atlàntic L’eix hidrogràfic entre les conques de la Garona i l’Ebre coincideix aproximadament amb els límits de l’Alta Ribagorça S i el Pallars Sobirà E El límit meridional forma part de la carena més sostinguda dels Pirineus, a llevant de la Maladeta, on el tuc de Molières culmina a 3 010 m alt, seguint per la cresta de Salanques, el tossal d’Es…

Quarta metròpoli de l’estat, després de Roma, Milà i Nàpols, és situada a la confluència del Po i del seu afluent el Dora Riparia, en una plana al peu d’una zona de turons morènics La seva situació prop dels Alps i a la cruïlla de les grans rutes vers els túnels del Gran Sant Bernat i el Montblanc i vers la Ligúria, explica, en part, la seva importància És característica la seva estructura urbanística, basada en una ordenació geomètrica dels carrers i places, i també la gran homogeneïtat arquitectònica dels seus edificis Fins al final del segle XIX i el començament del XX, que començà el…

És subdividida en cinc departaments el Sena Marítim, amb la capital Rouen , Eure, Calvados, Orne i Manche Normandia és constituïda, de fet, per un conjunt de regions naturals ben diferenciades al sector oriental de l’altiplà de l’Alta Normandia, fraccionat en comarques per profundes valls fluvials, predominen les cretes blanques, recobertes per una prima capa d’argiles Els sòls argilosos són més consistents als països d’Auge i de Lieuvin, a l’esquerra del Sena, mentre que el Calcari aflora en el Roumois, el Pays d’Ouche, la Plaine de Saint-André i el Thimerais A la Baixa Normandia es destaca…

Arriba cap al N fins al pic de Sant Cristau, on hi ha l’antic castell d’Albera pic anomenat mons Albera a l’edat mitjana, el qual ha donat nom a tot el massís, als dos pobles de Sant Joan i de Sant Martí d’Albera que formen el municipi de l’Albera i als de Vilanova d’Albera actualment anomenat Montesquiu i de la Roca d’Albera Els geògrafs i historiadors catalans, ja des del s XV, han aplicat aquest nom per a designar tota la serralada entre el coll de Lli al camí de la Vajol a les Illes i el mar a l’altura de Cervera de la Marenda, anomenada també Pirineu d’Empordà, ampliació que, abusivament…

En sentit estricte, aquesta denominació és aplicada als poetes cultes i de nom conegut que escriviren en una forma supradialectal dels parlars de les terres d’oc als segles XII i XIII, bé que, als segles XIV i XV, fou aplicada també als poetes d’aquestes mateixes terres i de Catalunya i s’estengué als francesos trouvères , als italians trovatori i als gallegoportuguesos i castellans trovadores Poeta i músic ensems, les seves composicions no són pas concebudes per a ésser llegides, sinó escoltades Hom pot establir que el nombre de trobadors que escriviren en provençal en el…

És constituït generalment per un tub tòric o toroidal de cautxú cambra proveït d’una vàlvula que permet d’inflar-lo amb aire a pressió, i per un embolcall, format per una carcassa , base estructural de fils de cotó, raió, acer, etc, i per una capa de cautxú que el cobreix, que rep el nom de flanc a les parts laterals i banda de rodolament a la zona de contacte amb el sòl, la qual tramet els parells tractor i de frenada durant la conducció El pneumàtic, ultra les seves qualitats amortidores, augmenta l’adherència de la roda al sòl Les cambres solen ésser actualment de cautxús sintètics, que…

El conjunt de pobles bantús, de característiques antropològiques i culturals molt diverses, habita l’Àfrica, al sud d’una línia que va des de la costa de l’Atlàntic, al nivell de Douala, fins a l’embocadura del Juba, a l’Índic, exceptuant principalment la part sud-occidental del continent, ocupada pels khoisànids i els europeus Els bantús arribaren a la regió actual a través de successives migracions, l’origen de les quals és encara incert Segons les escoles alemanya i sud-africana, els bantús són originaris del Kurdofān o de l’alt Nil, al nord de la regió dels Grans Llacs Els altres…

Vida i obra Cursà els primers estudis i el batxillerat en institucions públiques i ingressà en el monestir de Montserrat 1944, on feu la professió —simple 1946 i solemne 1949—, estudià teologia i fou ordenat prevere 1952 Al Pontifici Collegi Benedictí de Sant Anselm Roma completà els seus estudis i es doctorà en teologia 1957 amb la tesi Regula Pauli et Stephani Edició crítica i comentari 1959, que li mereixé el premi Duran i Bas IEC, 1962 Professor de teologia al clericat de Montserrat 1958-2000 i professor ordinari a la Facultat de Teologia de Catalunya 1968-97 i al Centre d’Estudis…