Resultats de la cerca

Primer marquès de Campo Fill d’un modest botiguer immigrat d’Aragó Militant del partit moderat, aconseguí l’alcaldia de València 1843-48 i, durant set legislatures, la representació a corts pel districte d’Énguera Introduí a València notables millores urbanístiques aigua potable, illuminació de gas, eixamples, reforma del port El 1846 fundà la Societat Valenciana de Crèdit i Foment, que finançà algunes d’aquestes obres, i el 1850, la Societat dels Ferrocarrils Valencians Promogué la construcció dels ferrocarrils del Grau a València 1852, de València a Xàtiva 1854, la connexió amb Almansa 1859…

A vint anys era ja agremiat i tenia taller propi feu imatgeria per al convent de dominicans de Santa Caterina de Barcelona Afecte al director de l’Escola de Nobles Arts, l’escultor Jaume Folc i Costa, anà amb ell a Mallorca el 1809, per no sotmetre’s a la tutela francesa, i hi assolí un gran prestigi Obrí, a Palma Mallorca, un obrador d’estatuària i mobiliari tallà crucifixs, imatges i ornats per a les catedrals de Palma i d’Eivissa, per a diverses parròquies mallorquines i per a l’església de la cartoixa de Valldemossa creà per a aquesta el Sant Bru que ara figura a la seu mallorquina, un…

Capità d’enginyers militars de l’Exèrcit de Terra, el 1905 assistí com a representant de l’Estat espanyol a la Primera Conferència de la Federació Aeronàutica Internacional, celebrada a París, i encarregà a l’artista Ricard Causarás i Casaña el disseny i la construcció d’un aeroplà monoplà de forma triangular d’ala delta rígid, patentat el 1909 Lluità al Marroc, a partir de l’any 1913, i fundà l’Escola de Pilots Militars de l’Exèrcit de Terra, a l’aeròdrom de Cuatro Vientos Madrid Participà en el desembarcament d’Alhucemas 1925 D’ideologia monàrquica, el 1931 s’exilià en proclamar-se la…

Situada a la dreta del riu Glorieta, entre Tarragona i Valls, Vilallonga del Camp és un clar exemple de poble camí El lloc de Vilallonga, que formava part de l’ampli terme del Codony, figura grafiat com a Villallonga en un document de l’any 1174, quan apareix esmentat com a afrontació territorial de l’església de Sant Joan del Consell L’any 1213 el rei Pere I de Catalunya-Aragó va fer la promesa als habitants de Vilallonga de no vendre, empenyorar o infeudar la vila D’altra banda, el 1279 el rei Pere II ordenà el trasllat del lloc de Vilallonga, oferint com a contraprestació a l’…

Tradicionalment emplaçat a l’Ajuntament d’Oriola, aquest arxiu es troba actualment a l’edifici de la Biblioteca Pública Fernando de Loazes d’aquesta ciutat, situada a la plaça del Marquès de Rafal, gràcies al conveni subscrit per l’Ajuntament i la Generalitat Valenciana l’any 1993, en què s’acordà la seva transferència temporal per un període de 25 anys, amb l’objectiu de facilitar-ne la gestió i conservació Els fons de l’Arxiu Municipal d’Oriola formen una secció pròpia en aquest conjunt i mantenen la disposició, numeració i signatura anteriors, fet que facilita la tasca de l’investigador,…

Desenvolupament enciclopèdic Sant Jeroni parla de tots dos, en el seu tractat De viris illustribus , on indica c 106 que Pacià –home de gran eloqüència i vida sòbria–, després d’una llarga vida, morí durant el regnat de l’emperador Teodosi 379-395 Pel que fa a Dextre c 132, en canvi, afirma que fou un devot cristià que escriví una Omnimoda historia A la darreria del regnat de Teodosi, Dextre arribà a ser prefecte del pretori A partir de la notícia donada per sant Jeroni, la història de Dextre serví d’excusa per a l’elaboració d’un fals cronicó, que atribueix Dextre el praenomen Flavi i el…

És conegut per l’obra Centuria o historia de los famosos hechos del gran Conde de Barcelona D Bernardo Barcino y D Zinofre su hijo y otros caballeros de la Provincia de Cataluña 1600 L’autor tracta de persuadir el lector que la seva història està treta d’una altra que escriví un obscur rabí de Montblanc anomenat Capdevila Ja des del s xvii aquesta crònica tenia fama de fabulosa i era qüestionada per autors com Andreu Bosc, Nicolás Antonio, el marquès de Mondéjar i Jaume Caresmar, entre d’altres Fèlix Torres i Amat, en el seu Diccionario de escritores catalanes 1836, és contundent quan…

Format a la Unió Ciclista Gavà, destacà en categories inferiors guanyant la Copa Catalana i el Campionat de Catalunya Entre el 1989 i el 1990 formà part del Club Ciclista Tarragona i l’any següent passà a l’equip SEAT-ADO per preparar els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, en què participà en la prova de fons Destacat esprintador, formà part dels equips professionals del Kelme 1992-99, del Maia portuguès 2000-04, del Saunier Duval 2005, de l’Andalusia-Paul Versan 2006 i de l’ASC 2007 La primera cursa que guanyà com a professional fou el Gran Premi de Llodio 1992 Aconseguí la medalla de plata…

Vida i obra Fill de Marc Antoni Ortí i Ballester , germà del poeta  Marc Antoni Ortí i Moles  i pare de l'escriptor Josep Vicent Ortí i Major Es doctorà en lleis a València 1673 Secretari de la diputació i regent del Llibre de Memòries de la Ciutat Molt vinculat al món de les acadèmies barroques, fou sobretot membre, des del 1681, i després president de l’acadèmia de l’Alcàsser Formà part també de la de la Mare de Déu dels Desamparats 1685, on explicà perspectiva, de la del Marquès de Villatorcas, de Josep de Castellví i Coloma 1690, i la del comte d’Alcúdia Fou perseguit per filipista Autor…

Primer duc d’Escalona 1472, marquès de Villena, mestre de l’orde de Sant Jaume 1467-74 i administrador del de Calatrava Era fill d’Alfonso Téllez Girón Girón i de María Pacheco, senyora de Belmonte, de la qual fou hereu Fou patge del futur Enric IV de Castella aviat el dominà i el féu instrument polític per combatre Joan II de Castella i Álvaro de Luna 1441, bé que després lluità a favor d’aquests a la batalla d’Olmedo el 1445, cosa que li valgué l’important marquesat de Villena El 1448 se'n distancià i oferí a Alfons IV de Catalunya-Aragó, que el feu cavaller de l’orde de la Gerra 1449, el…