Resultats de la cerca
Es mostren 2576 resultats
Soldats del rei i ciutadans en armes
La segona meitat del segle XVIII, i fins i tot el primer quart del segle XIX, no són pas uns anys amb gran abundància d’informació documental relativa a mobilitzacions populars, especialment si es comparen amb els segles XVI i XVII Però cal tenir en compte que el testimoni escrit de la mobilització popular és obra, sobretot, dels responsables de la seva repressió de manera que aquella escassetat pot indicar, tan sols, que durant el període esmentat les mobilitzacions que es produïen al marge o en contra de la llei devien ser menys rellevants Contràriament al que això podria fer pensar,…
Vicenç Maria Rosselló i Verger
Historiografia catalana
Geògraf.
Cursà filosofia i lletres a València, on gaudí del mestratge d’Antonio López Gómez Llicenciat el 1958, fou l’ajudant del seminari de geografia El 1962 defensà la primera tesi doctoral de geografia a la Universitat de València i hi ocupà la plaça de professor adjunt numerari de geografia el 1963 Fou catedràtic de geografia, primer a la Universitat de Múrcia 1967-69, i, després, a la UV 1969-2001 A Múrcia i, sobretot, a València ha format una nodrida generació de professors universitaris de geografia i, a més, ha estat pioner i mestre de geògrafs físics per això és un referent de l’escola…
categorització de la música
Música
Totes les cultures estableixen fronteres conceptuals interiors dins del seu univers musical particular que delimiten els diferents àmbits musicals de rellevància sociocultural.
En principi, es tracta en gran part d’oposicions binàries, com ara música culta/popular, religiosa/profana, pròpia/aliena, etc, que, sotmeses a un continu procés de rearticulació i agrupament, configuren tota una sèrie de categoritzacions a partir de les quals s’entén l’univers musical en qüestió Òbviament, cada cultura estableix les seves pròpies categoritzacions i els dona més o menys importància segons el seu punt de vista particular Entre els shuar de l’Amazònia, per exemple, no existeix un terme que equivalgui a la significació tan general que té el concepte de música La categoria més…
cinema xinès
Cinematografia
Cinema produït a la Xina.
Pel nombre anual d’espectadors, la Xina ocupa actualment el tercer lloc del món L’emigrant valencià Vicent Ramos organitzà les primeres projeccions, el 1903, a Xangai La minsa producció xinesa començà més tard El primer gran èxit nacional fou El cas Yen Kiesing 1921 El 1931 foren realitzats els primers films sonors el musical La cantant Hong Midan , de Hong Sen, i el film parlat La cançó de la primavera , de Li Bingshie Dos dels pocs films xinesos projectats a Europa en aquell temps foren La rosa de Bu Shui , d’YSLee, cap a la fi del cinema mut, i La gran muralla xinesa, o Lluitem fins a la…
Saragossa
La torre de la Seu de Saragossa
© Fototeca.cat
Municipi
Capital d’Aragó i de la província homònima.
La geografia Situada al centre de la depressió de l’Ebre, a la vora del riu i a la confluència d’aquest amb el Gállego i el Huerva, i equidistant de les zones industrials de Catalunya i la mar Cantàbrica i de Madrid, a les quals li donen fàcil accés les valls dels rius La seva situació de cruïlla li ha estat favorable al llarg de la seva història, i en l’actualitat n’ha potenciat el desenvolupament industrial Al llarg del segle XX ha triplicat la població, sobretot a partir dels anys cinquanta 264456 h 1950 Històricament, la ciutat es desenvolupà a la dreta del riu, al voltant del nucli antic…
Sunyer
Sunyer
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Es troba al sector ja garriguenc de la part central de la comarca Limita amb els municipis de Sudanell i Montoliu de Lleida al N, d’Alfés a l’E, Alcanó i Sarroca de Lleida al S i Torres de Segre a l’W Es troba a l’esquerra del riu de Set, poc abans de la seva desembocadura al Segre, que forma la frontera nord-oriental A la part meridional travessa el terme també de llevant a ponent la vall del Secà, que va a parar al pantà d’Utxesa El poble i cap de municipi de Sunyer és l’únic nucli de població del terme Passa pel sector NW del territori i en direcció S-N una carretera…
Alcanó

Alcanó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Es troba al sector SE de la comarca, en contacte amb les Garrigues Limita d’una banda amb els termes garriguencs de Granyena de les Garrigues i el Cogul SE i E, respectivament i de l’altra amb els d’Alfés NE i N, Sunyer NW, Sarroca de Lleida W i Torrebesses S, pertanyents a la comarca del Segrià El relleu, de característiques semblants al de la comarca veïna de les Garrigues, és format per plans trencats per turons i drenats per diversos barrancs afluents a la vall del Secà, que circulen en direcció NW i W En els sectors orientals i sud-orientals es troben les alçades…
Castell de Móra d’Ebre
Art romànic
Situació Aspecte actual de la fortificació, fruit de nombroses refeccions fetes en diverses èpoques ECSA - J Bolòs El castell és situat a l’extrem nord de la vila de Móra d’Ebre, al costat de la riba dreta del riu Mapa 32-18 471 Situació 31TCF019522 Una vegada a Móra d’Ebre, es pot anar al castell des del centre de la població També s’hi pot arribar sortint de l’hospital, des d’on, si es baixa una mica cap al riu, ja veurem les muralles de la fortificació JBM Història El lloc de Móra, d’origen andalusí, és documentat el 1153 quan consta que aquesta vila era compresa dins els límits del…
Castell de Gerb (Os de Balaguer)
Art romànic
El poble de Gerb es troba situat a uns 3 km al nord de Balaguer, a la dreta del Segre, i s’assenta al peu d’un tossal homònim Per a accedir al conjunt de ruïnes de l’anomenat Gerb Vell, enfilades dalt del turó, on hi ha els vestigis de l’antic castell i l’església de Sant Salvador, cal prendre un camí que des del poble porta als dipòsits d’aigua Molt possiblement en aquest indret on hi havia el castell de Gerb hi hagué algun tipus d’assentament andalusí, ja que és un lloc estratègic que controla el brancal de la via Balaguer-Àger a través de Vilanova de la Sal, on ja s’han localitzat altres…
La moneda prefeudal
El sistema monetari de l’àmbit català estigué basat, fins al segle XIX, en el sistema carolingi de la lliura, el sou i el diner una lliura equivalia a vint sous i un sou a dotze diners, compartit, pel que fa a la denominació, amb la major part dels països de l’Europa occidental De fet, l’única moneda existent era el diner, moneda de plata, i la seva fracció, l’òbol La lliura era el pes patró, del qual es tallaven s’encunyaven 240 diners i per això s’utilitzava a la vegada com a múltiple L’altre múltiple, el sou, representava el valor en or del pes del diner de plata com que la relació de…