Resultats de la cerca
Es mostren 2347 resultats
Els ecosistemes agrícoles
Consideracions generals sobre els conreus com a ecosistemes L’eficàcia energètica dels ecosistemes agrícoles és funció de la seva capacitat fotosintetitzadora En aquesta imatge en fals color obtinguda per un satèllit artificial equipat amb sensors MSS «Multispectral Scanner» es posa en evidència l’alta capacitat per a capturar energia solar dels conreus irrigats de les valls del Segre i del Cinca, del Camp de Tarragona o del delta de l’Ebre superfícies vermelles, superior a la dels boscos prepirinencs i pirinencs part superior de la imatge Els secans que els envolten tons marronosos tenen una…
identitat multiple
Sociologia
Condició segons la qual els individus poden arribar a disposar i a compartir conjunts de qualitats de similitud diversa a base de trets comuns de diversa naturalesa, sense que els uns estiguin per sobre dels altres a l’hora de definir la seva pròpia personalitat.
Qualsevol d’aquestes qualitats de similitud pot esdevenir vàlida perquè les persones es classifiquin a si mateixes o siguin classificades pels altres en categories socials diverses La identitat múltiple té lloc en un context de globalització i d’accés a una creixent pluralitat de referents culturals i normatius molt diversos
melanesi
Lingüística i sociolingüística
Família lingüística que comprèn diverses llengües, les més importants de les quals són l’andieu, el nengone, l’iai, el lonwolwol, el mota el vatouranga, parlades per un milió d’individus, aproximadament, a la Melanèsia, la Micronèsia i la costa oriental de Nova Guinea.
Cap d’aquestes llengües no té texts escrits, però n'existeixen transcripcions fetes per missioners Cadascuna de les llengües té un sistema fonològic diferent del de les altres la majoria dels mots són bisíllabs, i els monosíllabs solen ésser verbs, usats com a arrels de termes d’acció o d’estat
relacions públiques
Economia
Sociologia
Conjunt d’activitats d’una empresa o d’una entitat de caràcter públic (com és ara els partits i àdhuc els governs) ordenades a influir en l’opinió pública per tal d’atreure els individus o altres entitats com a possibles nous clients, seguidors, etc.
Encomanades a agències de publicitat i caps de premsa o a artistes, polítics i agents que cerquin espais publicitaris en els mitjans de comunicació, les relacions públiques trobaren llur primera sistematització als EUA, al començament del s XX el 1923 hom n'establí a la Universitat de Nova York la primera càtedra que hi ha hagut al món Íntimament relacionades amb la publicitat, les relacions públiques cerquen uns resultats més permanents i d’una rendibilitat més apreciable que no els pretesos per aquesta De l’especialista en relacions públiques, hom en diu sovint un public relations o àdhuc…
fringíl·lids
Ornitologia
Família de passeriformes els individus de la qual són de mides mitjanes o petites i presenten bec cònic i més curt que el cap, cua de dotze timoneres truncada o bé amb una lleugera fenedura, plomatge de colors generalment molt vius i dimorfisme sexual.
Es caracteritzen per llur vol, ondulant, s’alimenten preferentment de gra, són gregaris i la femella construeix el niu obert en forma de copa Tots són molt apreciats com a ocells de gàbia, sia per la bellesa del cant, sia per la del plomatge, o per ambdues alhora, i per la facilitat amb què s’adapten a la domesticitat Són migradors, i habiten arreu del món, excepte a Oceania, Madagascar i l’Antàrtida
eufausiacis
Carcinologia
Ordre de la classe dels crustacis molt pròxim al dels decàpodes, format per individus que es caracteritzen pel fet de tenir els ulls pedunculats, la closca recobrint tots vuit segments toràcics, vuit parells de potes toràciques natatòries i tèlson amb un parell d’espines subapicals.
Normalment tenen òrgans luminescents a la basee dels peduncles oculars i d’algunes potes toràciques i a la part dorsal dels primers segments abdominals Tots són marins i planctònics, i tenen una gran importància en la dieta d’un nombre elevat de peixos i de cetacis S'alimenten d’altres animals planctònics i de detrits A la Mediterrània són corrents Meganyctiphanes, Euphasia i Thysanopoda
camèlids
Mastologia
Família de mamífers, l’única existent actualment del subordre dels tilòpodes, integrada per individus de dimensions grans, de pelatge abundant, amb dos dits solament als peus; les peülles resten reduïdes a ungles veritables, i els dits s’estintolen a terra mitjançant coixinets elàstics i callositats.
Tenen el dentat complet i no posseeixen mai banyam L’estómac és dividit en tres cavitats rumen, reticle i quall la paret del rumen és formada per una gran quantitat de diverticles que contenen cèllules aqüíferes en les quals emmagatzemen aigua metabòlica És característica la forma oval dels eritròcits, que tenen en gran nombre La presència de camèlids a la península Ibèrica es produí per l’entrada de fauna africana, afavorida per una dessecació de la Mediterrània durant el Miocè superior, concretament en el Messinià, edat compresa entre els 6,3 i 5,2 milions d’anys Entre els diferents…
El poblament animal
Els animals i el ritme estacional Mentre que la fauna de la selva pluvial viu en unes condicions climàtiques força estables durant tot l’any, els animals dels boscos monsònics es troben subjectes a variacions ambientals importants, tant de la temperatura com de la humitat A l’estació eixuta, quan molts arbres han prescindit de les fulles, el dosser és massa prim per a influir en les condicions microclimàtiques dels estrats inferiors del bosc i, aleshores, les fluctuacions de temperatura són molt grans La llum directa del sol penetra fins als estrats més baixos i asseca la virosta de tal…
genètica

Arbre genealògic d’un caràcter recessiu autosòmic. La malaltia hereditària considerada és una forma d’albinisme. Atès que només tenen la malaltia els homogizots, solament la presenten una quarta part dels infants que provenen de la unió de dos pares heterozigots
© fototeca.cat
Biologia
Branca de la biologia que estudia els fenòmens de l’herència i de la variació.
Aquest terme fou emprat per primera vegada per W Bateson l’any 1905, però les primeres experiències d’hibridació entre les plantes foren fetes per JG Koelreuter a Alemanya i PL de Maupertuis a França a la fi del segle XVIII CF Gaertner el 1837 i C Naudin el 1865 continuaren la investigació de la transmissió de caràcters hereditaris d’una generació a l’altra mitjançant l’encreuament de moltes espècies i varietats de plantes L’any 1866 Johann Gregor Mendel lleis de Mendel , mendelisme enuncià les lleis fonamentals de l’herència biològica, les quals no foren valorades pels seus contemporanis L…
psicologia
Psicologia
Ciència que estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana, considerada individualment o bé, i àdhuc alhora, com a membre d’un grup social; per tal de diferenciar-la de la psicologia animal, hom en diu també psicologia humana.
Bé que l’exigència de cientificitat no ha estat mai absent en els estudis de la psicologia més antiga Alcmèon de Crotona n’és testimoni, com també ho és Aristòtil mateix, malgrat la seva responsabilitat en el fet que durant els segles restessin oblidades les aportacions de l’anterior sobre el paper del cervell com a centre del pensament, hom pot distingir clarament, en la història de la psicologia, dues èpoques -sovint anomenades clàssica i científica-, diferenciables tant pel contingut com, sobretot, pel mètode d’aquesta ciència La psicologia clàssica , també coneguda com a psicologia…