Resultats de la cerca
Es mostren 6863 resultats
bausia
Història del dret
A l’edat mitjana, delicte de traïció, mancament a la promesa de fidelitat.
La bausia major , o màxima , equiparada al delicte de lesa majestat, consistia a donar mort al senyor o als seus fills legítims, induir que altres els matessin, cometre adulteri amb la muller del senyor o prendre-li el castell, matar el contrincant durant una treva convencional, infringir un pacte de pau i treva o atemptar contra el sobirà Cometia bausia comuna el qui es negava a donar la potestat d’un feu o castell, el vassall que no prestava ajuda al senyor o trencava l’homenatge o l’obligació a què era sotmès per la seva condició i el qui mancava a un jurament Per a aplicar la…
Josep Vidal i Llecha
Lingüística i sociolingüística
Jurista, professor, escriptor i activista pels drets humans.
Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona 1929, i doctorat en dret internacional a Madrid 1931, del 1934 al 1939 fou magistrat i jutge a la Comissaria General d’Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya Després de la Guerra Civil Espanyola s’exilià a França 1939-42 i aquest darrer any a Mèxic, on treballà en el ram de les assegurances El 1946 entrà en contacte amb la institució quàquera Pendle Hill d’estudis religiosos i socials, on estudià Establert als Estats Units, on es casà el 1947, del 1948 al 1960 treballà al Michigan College com a professor de llengua i literatura castellanes…
Alija Izetbegović
Política
Polític bosnià.
Es graduà en dret a la Universitat de Sarajevo, i molt aviat es consagrà a la defensa dels drets de la comunitat musulmana a l’antiga República Federal Socialista de Iugoslàvia Fou empresonat l’any 1945 i entre el 1983 i el 1988, a causa de la seva oposició al règim comunista de Tito Fundador del Partit d’Acció Democràtica SDA el 1988, aconseguí la presidència de Bòsnia al capdavant d’aquesta formació el 1990, després de les eleccions multipartidistes L’any següent declarà la independència de Bòsnia i Hercegovina Arran de l’esclat de la guerra civil 1992, tot i la clara inferioritat de les…
Malala

Malala
© Oficina del President. Generalitat de Catalunya
Política
Nom amb el qual és coneguda l’activista social pakistanesa d’ètnia paixtu, de nom complet Malala Yousafzai.
Filla d’un activista pels drets de les dones pakistaneses, a onze anys d’edat 2009 començà a escriure un blog on reflectia la discriminació de què són objecte les dones musulmanes al Pakistan, especialment a partir de les seves vivències a la seva regió natal, on sovint s’impedeix l’escolarització a les nenes a causa de les amenaces i la influència dels talibans Sota un pseudònim, la BBC li publicà el blog, i el 2010 el New York Times rodà un documental sobre la seva vida El seu missatge obtingué una gran difusió internacional i el suport de diverses personalitats Les Nacions Unides…
William Randal Cremer
Política
Sindicalista i polític britànic.
Nasqué en el si d’una família humil que no li pogué proporcionar gaires estudis A quinze anys treballà d’aprenent de fuster amb un oncle seu i a 24 anys marxà a Londres, on inicià el seu activisme sindical en ser escollit per formar part d’una comissió que reclamava jornades laborals de nou hores Posteriorment participà en la creació d’un sindicat únic i en la International Working Men's Association que abandonà per discrepàncies ideològiques amb alguns dels seus dirigents El 1868 inicià la seva activitat política en presentar-se diverses vegades com a diputat a la Cambra dels Comuns, però no…
Ejército Zapatista de Liberación Nacional
Guerrilla de l’estat de Chiapas (Mèxic).
Creada el 1969 segons els ideals revolucionaris d’ Emiliano Zapata i sota la reivindicació tierra, pan y libertad , saltà a l’escena internacional per la revolta iniciada l’1 de gener de 1994 per demanar més drets per als indígenes, més democràcia, llibertat i justícia La situació bèllica es mantingué fins el 16 de febrer de 1996, data en què representants de l’EZLN signaren els acords de San Andrés amb el govern de Mèxic sobre els drets dels indígenes Es creà la Comissió de Concòrdia i Pacificació Cocapa, encarregada de reflectir aquests acords en un projecte de llei, però el text no fou…
Luca Assarino
Historiografia catalana
Historiador i literat.
Fill de pares italians, l’obra més important que escriví és Delle rivoluzioni della Catalogna , publicada entre el 1644 i el 1647 es tracta de la primera crònica d’un conjunt que escriviren diversos autors italians Bisaccioni, GB Birago Avogradro, i n’és sens dubte la més ambiciosa i ben documentada Explica els conflictes a Catalunya durant el regnat de Felip IV abans de la revolta del juny del 1640 llibre I, el procés de ruptura fins a la mort de Pau Claris llibre II, i els dos primers anys de guerra, fins a la presa de Perpinyà per Lluís XIII llibres III i IV L’autor, que el…
Isaac Stern
Música
Violinista nord-americà d’origen ucraïnès.
Els seus pares emigraren als EUA quan Isaac només tenia un any Començà els estudis de piano a sis anys, i els de violí, dos anys després Estudià al Conservatori de San Francisco entre el 1928 i el 1931 Mentre completava els estudis de violí amb Louis Persinger i Naoum Blinder, es presentà en diverses ciutats americanes, entre elles Nova York 1937 La consolidació definitiva de la seva carrera tingué lloc amb el seu retorn a Nova York, on el 1939 oferí un recital al Carnegie Hall Durant els anys de la guerra oferí diferents concerts per a l’exèrcit nord-americà La primera gira per Europa tingué…
República Centreafricana 2009
Estat
El 25 de gener es va fer pública la composició del Govern d'unitat, segons un dels acords adoptats en l'anomenat "diàleg polític inclusiu" celebrat al desembre del 2008, criticat per una part de l'oposició, la qual argumentava que continués com a primer ministre Faustin Archange Touadera Entre els més crítics amb el president Francis Bozizé, va destacar el Moviment d'Alliberament del Poble Centreafricà MLPC, dirigit per Martin Ziguélé, que defensava la necessitat de designar un primer ministre per consens Un segon punt dels acords de desembre, l'inici del programa de desarmament,…
El cas dels Catalans
Les cancelleries europees aplicaren aquesta denominació als debats i als acords que feien referència a Catalunya, entre el 1712 i el 1714, en les negociacions entre les potències que tenien com a objectiu posar fi a la guerra de Successió En virtut del pacte de Gènova 20 de juny de 1705, una representació catalana s’havia compromès amb la reina Anna d’Anglaterra a lluitar a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria, la qual, en contrapartida, garantia la conservació de les constitucions i privilegis que gaudien els catalans sota els Àustria, fins i tot en el cas que Felip V guanyés la guerra…