Resultats de la cerca

Filla de l’empresari indi establert a Catalunya Sri Ramuni Paniker i germana del sacerdot i filòsof Raimon Panikkar i del filòsof Salvador Pàniker, durant la Guerra Civil Espanyola estudià en un internat prop de Bonn Llicenciada en ciències químiques per la Universitat de Barcelona 1943, s’incorporà a l’empresa de tints i coles fundada pel seu pare el 1922 Pániker SA, que dirigí a la mort d’aquest, del 1954 al 1974 El 1950 cofundà l’Asociación Química Española de la Industria del Cuero AQEIC, que presidí a la primera meitat dels anys setanta En 1975-77 fou presidenta de la Unió…

Fill de Santiago Dexeus i Font , es llicencià a la Universitat de Barcelona 1959 i es doctorà a la de Madrid 1964 Director del Departament d’Oncologia de l’Institut de la Maternitat de Barcelona 1964-72, el 1973, amb el seu germà Josep Maria Dexeus i Trias de Bes , fundà l’ Institut Universitari Dexeus , del Departament d’Obstetrícia i Ginecologia del qual fou director fins al 2004, quan fou expulsat per la gerència, fet que suposà un llarg litigi entre les parts Juntament amb el seu fill Damià Dexeus, el 2010 fundà el consultori Somdex Ginecologia, a la clínica Tres Torres de Barcelona, i…

Es graduà el 1971 a la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile i el 1973-75 amplià estudis a la Universitat de Harvard Posteriorment inicià una carrera empresarial en sectors diversos construcció, turisme, banca, línies aèries, telecomunicacions, que el convertí en una de les primeres fortunes de l’Amèrica Llatina fou, entre d’altres, impulsor de les targetes de crèdit a Xile a través de la societat Bancard, de la qual es convertí en el principal soci des de mitjan anys vuitanta, i president de la companyia aèria LAN 1994-2007, al capdavant de la qual protagonitzà una important expansió a l’…

L’any 1939 s’exilià a París amb la seva família Cursà estudis superiors a la Sorbona i fou professora a la Universitat de Perpinyà des del 1969 fins a la seva jubilació el 1993 Centrà les seves recerques en la història de les mentalitats, els moviments socials dels segles XVI al XVIII i, sobretot, en la història de la Catalunya del Nord amb relació als problemes d’integració del Rosselló al regne francès després de la pau dels Pirineus 1659 Autora d’una extensa producció bibliogràfica, destaquen Breu història de les terres del nord 1988 i Le…

Fou creada pel químic d’origen alemany Charles Pfizer Ludwigsburg 1824 - Newport, Rhode Island 1906 el 1849 amb el nom de Charles Pfizer & Co , la qual presidí fins el 1900 Obtingué la santonina, el primer antiparasitari i un producte de gran difusió fins que, vers el 1880, el desplaçà la producció d’àcid cítric a gran escala Durant les primeres dècades del segle XX se situà com una de les empreses químiques líders en processos de fermentació, cosa que, arran de la descoberta de la penicillina, li donà un gran impuls durant la Segona Guerra Mundial sobretot per les comandes…

Llicenciat en ciències econòmiques i en dret per la Universitat de Barcelona, l’any 1974 hi obtingué el doctorat en ciències polítiques, econòmiques i comercials amb la tesi El concepte de cultura política Cursà també un màster de ciència política per la New School for Social Research de Nova York Professor titular de ciència política i l’administració, exercí la docència des del 1970 a la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, The American College i The New School for Social Research Membre de l’Assemblea d’Intellectuals i de l’…

Comte de l’Alcúdia i comte consort de Xestalgar, baró de Xaló i de Gata i senyor de Ressalany Fill de Gonçal Escrivà d’Íxer, primer comte de l’Alcúdia Estudià matemàtica, astronomia, política i història L’any 1685 fundà i presidí l’acadèmia historicoliterària Acadèmia de Nostra Senyora dels Desamparats i de Sant Josep, que celebrà els seus actes solemnes al palau reial de València —dels quals s’editaren els del 1669 i del 1680—, que esdevindrà l’Acadèmia de València Publicà, de forma anònima, l’obra d’erudició  Clarín de la fama València, 1683 Conreà la poesia, participà en justes i acadèmies…

El lloc de Lavit s’esmenta des de l’any 954 El castell apareix documentat l’any 956 en la venda d’un alou feta per Aigone i la seva muller Anlo a Gilmon, dit Ènnyec El castell fou en els seus orígens de la nissaga de Mir Geribert, el qual l’any 1041 hi presidí un judici en cort sobirana En morir Mir Geribert el 1060, el castell passà a la seva descendència Els Santmartí posseïren l’alta jurisdicció del terme fins almenys Guillem V de Santmartí, ja que en el seu testament del 1180 només esmenta els béns que té al castell de Lavit Això sembla indicar que ja no tenia el domini…

Vida Estudià amb Josep Soler contrapunt i composició, formació que compaginà amb estudis d’enginyeria industrial Llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona, el 1972 assistí com a alumne als Cursos de Darmstadt, on contactà amb importants figures internacionals com K Stockhausen, G Ligeti, M Kagel i I Xenakis Ha guanyat diversos premis de composició, com el Premi Ferran Sors 1984, pel ballet L’Ombra , i el Premi Ciutat de Barcelona 1986, pel Concert per a violoncel i orquestra Ha estat professor d’harmonia i història de l’art als conservatoris de Badalona i…

Fou presidida per Benet Cordomí, i entre les activitats d’aquella època destaquen la participació en les festes de la Mercè o els Aplecs a Montserrat El 1952, la federació anà a Madrid, viatge que li permeté mostrar la seva vigència i estrènyer el lligam amb el règim franquista Per aquell temps l’entitat federativa rebé, entre altres honors, la Medalla de Plata de la Ciutat de Barcelona 1955, i Cordomí i el director artístic de la Federació, Francesc Folguera, foren guardonats amb la insígnia de l’Encomienda de la Orden de Alfonso X el Sabio Benet Cordomí morí el 1957, i fou succeït en la…