Resultats de la cerca

Començà a navegar el 1970 en classe optimist Es traslladà a Barcelona, on desenvolupà la major part de la seva activitat com a regatista En classe finn guanyà la medalla d’or als Jocs Olímpics de Seül 1988, al Campionat del Món 1987 i al Campionat d’Europa 1988 En classe star aconseguí dues medalles d’or al Campionat del Món 1982, 1983 i una altra al Campionat d’Europa 1982 Participà en cinc Jocs Olímpics Mont-real 1976, Moscou 1980, Los Angeles 1984, Seül 1988 i Atlanta 1996 Aconseguí un diploma olímpic a Los Angeles i Atlanta A partir del 1996 navegà en classe creuer i assolí diferents…

Les partícules que el formen són anguloses, amb un diàmetre inferior a 0,05 mm, de quars, feldespat, hornblenda i mica també conté argila Quasi tots els grans manquen de senyals de meteorització, o hi són molt dèbils Els dipòsits de loess són, generalment, d’un color groguenc, i els manca estratificació Es presenten en forma de mantell, d’un gruix variable a la Xina, on hi ha els dipòsits més importants, és corrent el gruix de 30 m, però hi ha llocs on arriba a 90 m als EUA, on el loess ocupa una gran part de les praderies, el gruix és d’1 a 30 m N'hi ha també dipòsits a l’Europa…

Fill d’emigrants de Surinam, es formà en les categories inferiors de l’Ajax d’Amsterdam, guanyà tres títols de Lliga i una Recopa amb l’equip holandès, on estigué diversos anys a les ordres de Johan Cruyff Després d’unes estades breus a l’Sporting de Lisboa i al Real Zaragoza, fitxà per l’AC Milan, on guanyà dos títols de Lliga i dues copes d’Europa Acabà la seva carrera de jugador a l’Ajax, on aconseguí la seva tercera Copa d’Europa Com a jugador fou 73 cops internacional i rebé dos anys la Pilota de Bronze 1988 i 1989 Com a entrenador de futbol, dirigí durant dos…

Volen gairebé sempre fent ziga-zagues Són propis del nord i del centre d’Europa El becadell comú G gallinago , d’uns 25 cm, té el dors d’un color vermell negrós densament llistat amb bandes ocràcies, plomatge que el dissimula entremig de les herbes seques i del fang dels aiguamolls s’alimenta de cucs, que troba ficant el bec, llarg i prim, dins la terra humida habita en maresmes i terrenys pantanosos i nia al centre i al nord d’Europa és migrador parcial als Països Catalans d’octubre a abril, on abunda en alguns indrets El becadell gros Gmedia , d’uns 28 cm, té el…

Viatjà per Europa, i seguí la carrera militar Morí durant el setge de Gibraltar Exemple de transició entre el neoclassicisme Sancho García , 1771 Ocios de mi juventud , 1773 i el preromanticisme a la manera del poeta anglès Edward Young Noches lúgubres , 1790, expressà la seva mentalitat europeïtzant en l’obra satírica Los eruditos a la violeta 1772, on ridiculitzà la pedanteria de determinats cercles socials Aquest aspecte crític li inspirà Cartas marruecas aparegudes en forma de llibre el 1793, la seva obra més important, d’estil acurat i incisiu, basada en Les lettres…

El 1667 s’incorporà com a organista a la cort del marcgravi de Bayreuth, on el 1672 succeí a Johann Philipp Krieger com a mestre de capella Del 1684 al 1689 viatjà per Itàlia, i aquest darrer any feu d’organista a la cort de l’elector de Baviera Durant els anys següents treballà en diverses ciutats d’Europa, fins que el 1715 tornà a Munic, on romangué fins a la seva mort Compongué una vintena d’òperes, diversos oratoris i algunes obres dramàtiques, en què s’aprecia la influència de l’escola veneciana, però especialment d’Alessandro Scarlatti Durant la seva estada a Brusselles fou…

Del 1586 al 1593 fou cantorcico de la capella reial, i el 1596 succeí a Philippe Rogier en la seva direcció, bé que la designació com a mestre de l’esmentada capella fou el 19 d’octubre de 1598 Exercí aquesta tasca fins a la seva jubilació, al final del 1633, tot gaudint d’un gran prestigi personal i artístic, com ho proven els càrrecs de responsabilitat i d’honor que li foren conferits a la cort El 1644 fou nomenat capellà cantor de la cort portuguesa El llegat de Mateo Romero posseeix una doble valoració d’una banda, és un dels grans representants de la darrera…

Jugà amb els equips de la Universitat de Vic, el GEiEG gironí 2008-11 i des del 2012 i amb el Richmond FC anglès 2011-12, amb el qual fou campiona de la Lliga d’Anglaterra Amb el GEiEG fou campiona 2014 i subcampiona 2009, 2010, 2011, 2013, 2015, 2016 de la Lliga Catalana, i aconseguí la tercera posició en la Copa de la Reina 2009, 2010 i en la Lliga espanyola 2015 El 2010 debutà com a internacional amb la selecció espanyola, amb la qual jugà els Campionats d’Europa 2010, 2011, 2012, 2013, 2015 i del Món 2013, 2014 de rugbi a 15 i a 7 Entre els èxits obtinguts destaquen el…

Fou membre dels clubs Club Natació Once, Club Natació Mediterrani i Club Natació Barcelona Participà en cinc edicions dels Jocs Paralímpics, des de Barcelona 1992 fins a Pequín 2008, i assolí la medalla de bronze en 400 m lliure a Barcelona 1992 i la de plata en 4 × 100 m estils a Atenes 2004 En Campionats del Món, fou medalla de bronze en 100 m braça 1994, plata en 4 × 50 m i 4 × 100 m lliure 1998 i bronze en 4 × 100 m lliure i 4 × 100 m estils 2006 També guanyà la plata en 4 × 50 m i 4 × 100 m lliure i el bronze en 200 m braça al Mundial per a Cecs de l’International Blind Sports Federation…

Davanter centre, és considerat el jugador més emblemàtic de la història del Club Esportiu Europa i una de les grans estrelles del futbol català dels anys vint i trenta Jugà al club de Gràcia deu temporades 1922-32 i la primera temporada, la més brillant en l’historial del club, es proclamà campió de Catalunya i subcampió d’Espanya Formà part de l’equip que participà en la primera edició de la Lliga espanyola, la temporada 1928-29 Fou un dels màxims golejadors del torneig amb 11 gols Actuà a la màxima categoria dues temporades més, fins a l’edició 1930-31 Abans de fitxar per l’Europa jugà en l…