Resultats de la cerca
Es mostren 2120 resultats
les Corts

Campanar de l’església del Remei, al barri de les Corts de Barcelona
© C.I.C.-Moià
Barri
Districte, barri i antic municipi de Barcelona
, al qual fou agregat el 1897.
D’una extensió de 3,5 km 2 , és situat al Pla de Barcelona, al cantó de ponent Tenia com a eixos principals la Travessera i el camí ral que sortia del portal dels Tallers i que conflueix amb la Travessera mateix a l’actual carrer de Can Bruixa D’aquests camins en partien d’altres de secundaris que menaven als termes veïns de Sant Gervasi, Sants i Provençana, ultra les vies de la localitat El terme, doncs, és allargat i estès de llevant a ponent A llevant arribava fins a l’actual cruïlla dels carrers d’Aragó i de Casanova, on limitava amb Barcelona la Creu d’en Malla cap amunt limitava amb…
alfabet

Alfabets fenici i grec
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de les lletres emprades en l’escriptura d’un llenguatge.
És un mot compost de les dues primeres lletres de l’alfabet grec, alfa i beta També és emprat el terme abecedari És el tipus d’escriptura més comú en el món d’avui i s’oposa a l’escriptura ideogràfica i a la sillàbica escriptura L’alfabet és un sistema d’escriptura basat en el principi de la correspondència d’un signe per a cada so o fonema La descoberta de l’alfabet correspon principalment als fenicis L’essencial en l’elaboració de l’escriptura fenícia, hom creu actualment, ha estat d’arribar a concebre la possibilitat de notar qualsevol mot mitjançant només els signes consonàntics Quant…
La vida comunitària d’Osona
Art romànic
Introducció A la comarca d’Osona la vida comunitària no fou gaire intensa pel que fa als ordes monàstics Per contra s’hi observa una forta influència del monestir de Santa Maria de Ripoll i més petita dels de Sant Joan de les Abadesses i de Sant Marçal de Montseny El primer, sobretot, féu que moltes de les persones que es decantaven a la vida monàstica s’adrecessin a Ripoll En canvi la vida comunitària canonical s’estengué per la comarca i així a més de la canònica catedralícia, hi hagué priorats de canonges augustinians i una gran influència de l’Estany també hi hagué algunes canòniques…
Mare de Déu de la Plana (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Vista des de llevant d’aquesta església, de gran simplicitat i esveltesa ECSA - JA Adell L’església de la Mare de Déu de la Plana és situada al Peu dels cingles de Pessonada, a 1 km escàs al nord-oest del nucli urbà, en un indret on apareixen enterraments al costat de l’església, restes d’un antic cementiri que en la visita pastoral del 1758 ja no apareix documentat JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG363761 Història No s’han localitzat notícies d’aquesta església, que apareix documentada d’ençà el segle XVIII com a capella annexa de Santa Maria de Pessonada Santa Maria de la Plana havia…
Castell de Mur (Guàrdia de Noguera)
Art romànic
Situació Perspectiva del conjunt del castell des del sector ponentí, part restaurada recentment, on es fa patent la forma de vaixell que literàriament s’acostuma a atribuir al castell ECSA - J Bolòs Vista aèria del castell i la collegiata coronant el seu característic serrat ECSA - M Catalán El castell de Mur és al cim d’un turó, juntament amb la canònica de Santa Maria, en una posició eminent Mapa 33-12290 Situació 31TCG229639 Per a anar-hi hi ha una pista en bon estat, que surt de la carretera de Guàrdia a Sant Esteve de la Sarga JAA Història La seva situació estratègica i la seva…
Organització de la Vall d’Aran
Art romànic
Làpida encastada al mur de ponent de l’església de Sant Fabian d’Arres de Jos, i reaprofitada com a ull de bou Hi apareixen esculpits en baix relleu tres busts humans aixoplugats sota una arcada de mig punt, sostinguda per unes estretes columnes que, a la part superior, s’aixamplen en forma de capitell, mentre, a la part inferior, mostren unes bases ben definides Es tracta d’un dels molts vestigis que conserva la Vall d’Aran d’època romana F Junyent-A Mazcuñan Les làpides, urnes i elements d’època romana o paleocristiana passats a colleccions privades o guardats encara com a elements…
Sant Vicenç d’Áger
Art romànic
Situació Absis de la primitiva església de Sant Vicenç, començat dins l’estil romànic i acabat en un llenguatge plenament gòtic ECSA - F Fité El complex de l’actual església parroquial de Sant Vicenç d’Àger, format en realitat per la unió de dues esglésies, la de Sant Vicenç i la de Sant Salvador, és situat a la part baixa, a llevant, de la vila d’Àger JAA Mapa 32-12289 Situació 31TCG148525 Història L’actual església parroquial de Sant Vicenç d’Àger és el resultat de la fusió en un sol edifici de dues esglésies anteriors, Sant Vicenç i Sant Salvador, per la qual cosa presentem per separat les…
Castell de Claramunt (la Pobla de Claramunt)
Art romànic
Situació Vista aèria del castell amb el congost de l’Anoia al fons ECSA - J Todó Aquest castell, que domina la Conca d’Odena i que té un aspecte encara molt vistent, és enfilat dalt d’un pujol, a la riba dreta de l’Anoia i damunt el congost de Capellades, i senyoreja la vila de laPobla de Claramunt, arraulida al seu peu És un indret estratègic, avançada de l’antic comtat de Barcelona, i una cruïlla de camins prou importants, d’ascendència romana el de Barcelona a Lleida i el que començava al mateix poble en direcció cap al…
Castell d’Òdena
Art romànic
Situació Torre poligonal del castell, fa poc restaurada, amb els voltants malmesos i degradats per una antiga explotació guixera ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Fotografia del començament de segle, amb l’antic nuclidel poble i l’església, entorn del castell, ara desapareguts Centre d’Estudis Comarcal d’lgualada El castell d’Òdena és situat en un turó guixós que domina la conca d’Òdena Al seu voltant s’estén la població actual, abans agrupada, conjuntament amb l’església parroquial de Sant Pere, dins el clos del castell Mapa 35-15391 Situació 31TCG866071 Òdena és a uns 3,5 km d’Igualada per la…
El Sant Sepulcre d’Olèrdola
Art romànic
Situació Vista exterior, molt alterada i inexpressiva, d’aquesta important rotonda ECSA - JA Adell L’església del Sepulcre es troba adossada a la casa anomenada del Sepulcre que centra un petit grup de masos, situat 1 km a llevant del poble de Sant Miquel d’Olèrdola JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF938753 Història Aquesta església fou seu d’un priorat del Sant Sepulcre La primera notícia del temple és de l’any 1058, en què Seniol Guillem feu testament i deixà a l’església edificada en honor al Sant Sepulcre del Senyor, prop de la Tallada, una sèrie de vinyes, tones i cases En la mateixa…