Resultats de la cerca
Es mostren 3942 resultats
Glòria Casals i Nogués
Literatura catalana
Historiadora de la literatura.
Exerceix a la UB la docència universitària, que inicià fent de lectora a la universitat de Birmingham del 1980 al 1983 En la mateixa dècada, i en l’àmbit de l’ensenyament, publicà amb M Llanas, L Soldevila i R Pinyol i Torrents un manual de literatura Solc , una antologia literària Garba i edicions de textos amb finalitat didàctica que assoliren una gran difusió Codirectora de diferents colleccions editorials—“El Garbell”, “Textual”— i membre del consell de redacció de la revista Llengua & Literatura , com a investigadora treballa en l’àmbit de la …
Josep Palau Busquets

Josep Palau Busquets (a la dreta)
CE SABADELL
Futbol
Futbolista, conegut amb el sobrenom de Cuca Palau.
Jugà de davanter i començà en el juvenil del Futbol Club Barcelona, des d’on passà al Vilafranca Després, jugà amb el Centre d’Esports Sabadell 1964-68 i la temporada 1968-69 fitxà pel FC Barcelona, amb el qual debutà en la final del Trofeu Joan Gamper, en què marcà 2 gols contra el Flamengo 5-4 Disputà 31 partits i marcà 16 gols amb l’equip blaugrana En la temporada 1969-70 retornà al Sabadell i hi milità fins l’edició 1974-75 Sumant les dues etapes, amb el Sabadell disputà 179 partits oficials i marcà 47 gols Finalitzà la seva trajectòria en el Reus 1975-77 Entrenà a l’escola TARR de…
Igor Ozim
Música
Violinista eslovè.
Es formà a la seva ciutat natal amb Leon Pfeifer i feu la seva primera aparició pública a Ljubljana l’any 1947 El 1951 fou guardonat amb el primer premi del Concurs Internacional de Violí Carl Flesch de Londres i dos anys més tard amb el del Concurs Internacional de Música de les Corporacions Radiofòniques d’Alemanya, celebrat a Munic Aquests premis li obriren les portes de les sales de concerts més prestigioses d’Europa i els Estats Units Fou professor de l’Acadèmia de Ljubljana 1960-63 i posteriorment de la Hochschule de Colònia El seu repertori està format principalment per obres del…
Anna Maria Saludes i Amat
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Traductora.
Filla de republicans exiliats, tornà a Catalunya amb dos anys Es formà en llengües romàniques El 1974 s’establí a Itàlia, primer a Nàpols, on treballà a la universitat com a professora de castellà, i més tard ensenyà llengua i literatura catalanes a les universitats de Florència i Pisa Reconeguda especialista en l’obra de Mercè Rodoreda, durant quatre dècades traduí a l’italià la seva obra També és autora de la traducció italiana de les Poesies futuristes de Joan Salvat-Papasseit 1990, i el 2003, juntament amb Anna Baggiani, de la Doctrina pueril de Ramon Llull També treballà en l’edició de…
Xavier Macià i Costa
Literatura catalana
Escriptor.
Cursà estudis de filologia catalana i s’ha dedicat a la docència Actualment és professor a la Universitat de Lleida Inicià la seva trajectòria d’escriptor amb l’estudi La poesia de Gabriel Ferrater 1986, amb Núria Perpinyà, premi Josep Vallverdú 1985 Continuà amb l’antologia de contes Narradors de ponent 1939-1987 1987, amb Emili Bayo En els darrers anys, ha fet incursió en l’àmbit poètic amb les obres Amb el temps a favor 2003, Del cel i de la terra 2003, La nit del caragol 2008, Matèria elemental 2009, premi Maria Mercè Marçal i Obre les mans 2015, premi Ausiàs March de poesia Ha estat…
,
Milij Aleksejevič Balakirev
Música
Compositor i pianista rus.
Rebé la influència de Liszt, a qui dedicà el seu poema simfònic Tamara 1858 i la fantasia oriental per a piano Islamey 1968 Glinka li despertà el sentiment nacionalista musical Amb dos companys fundà una escola lliure i gratuïta de música, i el Grup dels 5 amb K'ui, Borodin, Musorgskij i Rimskij-Korsakov El 1883 fou nomenat director de la Societat Musical Russa Començà l’edició de les obres de Glinka, donà lliçons, organitzà i dirigí concerts, fundà associacions i s’interessà més per la música russa en general que no pas per la seva en particular Aquest entusiasme i el gran coneixement que…
Antoni Seva i Llinares
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Escriptor i filòleg.
Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona el 1966 i fou professor de la UPF Collaborà, entre d’altres, en les revistes Gorg , Serra d’Or i Canigó El 1968 publicà el llibre Alacant 30000 pieds noirs L’any 1976 es doctorà en filologia clàssica amb un treball titulat Estudi sobre la tradició textual de Sèneca tràgic Autor de diversos treballs sobre teoria de la traducció, treballà a la Fundació Bernat Metge en la traducció dels clàssics llatins al català i dirigí des del 1982 la redacció d’un extens diccionari llatí-català 1994, del qual fou també coautor L’any 1982…
,
Lluís Galiana i Cervera
Historiografia catalana
Religiós i escriptor.
Vida i obra El 1756 professà en l’orde dels dominicans, i estudià als convents d’Ontinyent i Oriola filosofia i teologia Llegí arts a Ontinyent i fou mestre d’estudiants al convent de Sant Onofre, de València El seu interès per les qüestions erudites el portà a estar en contacte amb personatges com Gregori Maians i, d’altra banda, la seva preocupació per la llengua pròpia del país el dugué a entrar en contacte amb el notari Carles Ros, de manera que Galiana pot ben bé situar-se a cavall entre l’erudició illustrada i les preocupacions més popularistes També, algunes de les seves propostes…
La Vanguardia
Portada del primer número de La Vanguardia
© Fototeca.cat
Periodisme
Diari en castellà (fins el 2011, any des del qual apareix també en català), publicat a Barcelona des del primer de febrer de 1881, actualment integrat en el Grup Godó.
Pels mitjans tècnics, el tiratge, els ingressos publicitaris i la capacitat informativa és un dels més influents a Catalunya i, en un grau menor, a l’Estat espanyol Fou fundat pels germans Carles i Bartomeu Godó i Pié per sostenir a Barcelona el partit liberal de Práxedes Mateo Sagasta Nomenaren director Jaume Andreu Primer tingué una vida molt minsa, fins que el 1887 se’n feu càrrec Ramon de Godó i Lallana, fill de Carles Godó i Pié Nomenat director el periodista andalús Modesto Sánchez Ortiz, amic de la majoria de joves escriptors i artistes barcelonins, li donà una gran agilitat…
barra
Electrònica i informàtica
Àrea rectangular de la pantalla, o d’una finestra, que conté informació i controls.
Si bé les barres no són exclusives de les interfícies gràfiques, sí que hi prenen una especial rellevància Algunes de les més típiques són la barra d’estat, que dóna informació sobre l’execució actual del programa per exemple, en un processador de text assenyala el número de línia i columna on es troba el cursor, els modes especials d’edició activats, etc la barra de menús, que conté els menús de l’aplicació la barra d’eines, plena de botons i d’altres controls, que permet realitzar amb facilitat les tasques més habituals les barres de desplaçament, que permeten desplaçar el contingut de la…