Resultats de la cerca
Es mostren 22401 resultats
tela
Indústria tèxtil
Estructura feta amb fils entrellaçats que té una llargada i una amplada considerables i un gruix molt petit, especialment la feta amb lli o cànem, preferentment amb lligat de tafetà, de la qual és sinònim tela.
Hom anomena tela a dues cares el teixit compost de dos ordits i una trama tela a dues cares per ordit o d’un ordit i dues trames tela a dues cares per trama Un dels ordits o trames produeix efectes de color o de lligat en una de les cares de la tela, mentre que l’altre ordit o trama, els produeix a l’altra cara Ambdues cares, doncs, poden ésser diferents Hom dóna el nom de tela de batan a la napa La tela de sedàs és el teixit utilitzat en sedassos de molineria, per a fer els motlles d’estampació a la lionesa, etc Pot ésser metàllica amb fils de bronze o coure, de seda natural…
quàsar
Astronomia
Objecte amb aparença estel·lar, que és una font molt potent d’ones radioelèctriques, l’espectre del qual presenta un notable desplaçament cap al vermell.
El nom de quàsar és una contracció de l’expressió anglesa quasi-stellar source ‘font quasi estellar’, i a vegades hom empra la sigla QSS El primer quàsar, catalogat com a 3C 48, fou descobert l’any 1961, quan TMatthews observà que on els radiotelescopis indicaven l’existència d’una important font d’ones radioelèctriques hi havia un estel d’aparença òptica normal Poc després en foren descoberts uns altres tres i hom cregué que es tractava d’un tipus especial d’estel, capaç de donar lloc a emissions radioelèctriques d’elevada intensitat Però el 1963 hom comprovà que els espectres…
Galileo

Images d’erupcions volcàniques a Io preses per la sonda Galileo
Nasa
Astronàutica
La ruta fou planejada per aprofitar els camps gravitatoris dels planetes, ja que no hi havia propulsors prou potents per a enviar-la directament a Júpiter Això li permeté estudiar Venus el 1990 En el seu trajecte cap a Júpiter també estudià el medi interplanetari i envià imatges de l’asteroide 243 Ida, del qual revelà que té el seu propi satèllit —primer satèllit detectat en un asteroide— Després de diversos problemes amb les seves antenes, la Galileo oferí imatges de la collisió del cometa Shoemaker-Levy amb Júpiter a l’estiu del 1994 i al final del 1995 arribà a l’òrbita del planeta Les…
beguda carbònica
Dietètica
Alimentació
Beguda no alcohòlica preparada amb aigua potable saturada d’anhídrid carbònic.
A la fi del s XVIII aparegueren a Europa les primeres begudes carbòniques com un intent d’imitar les aigües minerals naturals i actualment l’ús s’ha estès arreu del món Són aliments fruïtius que hom consumeix sols o com a diluents de begudes més fortes Els ingredients habituals d’aquestes begudes són l' aigua potable, de baixa alcalinitat, amb pocs sòlids totals o pràcticament exempta de ferro i de manganès anhídrid carbònic , de gran puresa i exempt d’olors edulcorants , el principal dels quals és el sucre, mentre que en especialitats econòmiques és emprada la sacarina, i en les begudes…
banana

Bananes
© Fototeca.cat - Corel
Botànica
Agronomia
Fruit en baia oblonga i arquejada del bananer, de pell gruixuda i de polpa farinosa, molt rica en sucre (19-25%), però pobra en sodi, mancada de llavors i comestible.
Les bananes, també anomenades, bé que impròpiament, plàtans, solen ésser recollectades encara verdes en madurar esdevenen grogues, clapades de marró D’un valor alimentari molt elevat, hom les consum crues, fregides o cuinades Hom n'obté, a més, farines i el vi de bananes La producció i comercialització de la banana Des del principi de la dècada de 1960 la producció mundial de bananes s'ha quadruplicat, i l'any 2011 es comptabilitzaren 145443115 tones segons dades de la FAO Els principals països productors, al principi del període esmentat, eren Uganda 3700000 t, el Brasil 2823040 t, l'Equador…
Gran Col·lisionador d’Hadrons
Accelerador de partícules del CERN a la frontera francosuïssa, prop de Ginebra.
Fou construït pel CERN del 1998 fins al 2008, amb la collaboració de més de 10000 científics i enginyers de més d’un centenar de països Té com a missió principal verificar les teories i prediccions sobre les partícules subatòmiques i el seu comportament, especialment del model estàndard , amb alguns centres d’atenció preferent, com són el bosó de Higgs i les teories sobre supersimetria L’estructura principal és un túnel circular de 27 km de longitud, situat a una profunditat d’entre 50 m i 175 m, on les partícules són sotmeses a grans velocitats per tal d’obtenir energia La xarxa d’anàlisi…
ceroplàstia
Art
Modelatge amb cera.
Practicada ja per egipcis, grecs i romans, especialment en màscares funeràries o figures amb finalitat rememorativa, assolí una certa importància a l’edat mitjana gràcies als exvots i als ciris decorats, modalitats que encara perviuen Al s XVI i sobretot al XVII cobrà un nou auge, especialment en medallons, com els d’Alessandro Abondio ~1580-1651, que treballà per a la cort imperial a Praga i a Viena Gaetano Giulio Zumbo Siracusa 1656 — París 1701 feia relleus policromats amb escenes allegòriques i treballà també en models anatòmics Antoine Benoist Toigny 1632 — París 1717, “escultor en cera…
cereal

Camp de cereals
© Fototeca.cat-Corel
Alimentació
Agronomia
Dit de cadascuna de les plantes conreades de la família de les gramínies el fruit de les quals (gra), particularment ric en glúcids i susceptible d’ésser transformat en farina, serveix d’aliment a l’home i als animals domèstics.
Els cereals constitueixen el grup més important de plantes conreades, a causa, sobretot, de llur rendiment i valor alimentari i de llur facilitat d’emmagatzematge En sentit estricte, cal considerar només sis cereals el blat, el blat de moro, l’arròs, l’ordi, la civada i el sègol en un sentit més ampli, hom considera cereals el mill i la melca i fins, abusivament, el fajol De cada un d’ells hom coneix nombroses formes i varietats, i àdhuc espècies, conseqüència de l’intens procés de selecció a què han estat sotmesos al llarg de la història de la humanitat, del Neolític ençà De les festes que…
Joan Ramon Folc de Cardona
Història
Quart comte de Cardona (1471-86) (Joan Ramon Folc III de Cardona), sisè comte de Prades i vescomte de Vilamur per renúncia dels seus pares, baró d’Entença, almirall d’Aragó i capità general de Catalunya, fill de Joan Ramon Folc (II) i de Joana de Prades.
El 1445 es casà amb Joana d’Urgell, filla de Jaume el Dissortat Participà activament en les corts del 1449 al 1455 Al servei, a Itàlia, d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, fou ambaixador seu prop del papa A l’inici de la revolució del 1461 fou membre del Consell del Principat i negociador de la proclamació del príncep Ferran com a primogènit, però la seva rivalitat amb el comte de Pallars, nebot seu, i la seva inclinació vers Joan II l’apartaren del moviment i, poc abans de començar la guerra, es posà al costat del rei maig de 1462 Capità general dels exèrcits reialistes, fou la màxima figura…
Josep Carbonell i Gener
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Fill d’un terratinent que feu fortuna comerciant amb els països americans Des de molt jove mostrà un especial interès per afers artístics, collaborà en les publicacions de joves universitaris com El Camí 1918, i posteriorment a La Revista A Sitges creà diverses publicacions, entre les quals destaquen Terramar 1919-20, Monitor 1921-23 i L’Amic de les Arts 1926-29 Les dues darreres, dirigides per ell mateix, foren publicacions fonamentals quant a la irrupció i la difusió de les avantguardes a Catalunya, i per a les quals Carbonell tingué la collaboració del seu amic JV Foix,…
,