Resultats de la cerca
Es mostren 681 resultats
leucotriè
Química
Tipus d’àcid gras poliinsaturat oxigenat amb tres dobles enllaços conjugats.
Els leucotriens són icosanoides, relacionats amb la inflamació i l’allèrgia, sintetitzats mitjançant la 5-lipoxigenasa a partir dels àcids poliinsaturats de vint àtoms de carboni dihomogammalinolènic, araquidònic i icosapentaenoic El seu efecte depèn de l’àcid del qual deriven El seu nom es deu al fet que el primer lloc on es van descriure fou als leucòcits Els més coneguts són els que deriven de l’àcid araquidònic
Henry Gwyn Moseley
Física
Físic anglès.
Creador de l’espectroscòpia dels raigs X, relacionà les ratlles d’aquest espectre amb l’estructura electrònica dels àtoms d’aquells elements que utilitzava com a anticàtode, i així pogué confirmar l’ordre ja establert dins la taula periòdica de Mendelejev, com també l’existència de llacunes corresponents als números 43, 61 i 75 La seva tècnica féu possible el descobriment de nous elements, com l’hafni i el reni
17-cetosteroides
Bioquímica
Esteroides androgènics formats en el còrtex suprarenal a partir del cortisol i en el testicle a partir de la testosterona.
Tenen 19 àtoms de carboni i un grup cetona en posició 17 Ultra llur acció androgènica, els cetosteroides intervenen en el metabolisme dels pròtids, del Cl, del Na i del K Són eliminats per l’orina en quantitats que oscillen entre 13 i 18 mg diaris en l’home, i entre 7 i 10 mg en la dona La valoració dels 17-cestosteroides urinaris permet d’estudiar les funcions testicular, corticosuprarenal i hipofisària
ressonància de Fano-Feshbach
Física
Ressonància que es presenta quan un estat de col·lisió de dues partícules està acoblat amb un estat lligat d’aquestes, cosa que fa que la secció eficaç de col·lisió augmenti notablement quan l’energia de la parella que col·lideix coincideix amb la de l’estat lligat.
L’existència d’aquest tipus de ressonàncies fou discutida per Ugo Fano en el context de collisions d’electrons de baixa energia amb àtoms i molècules, i posteriorment fou adaptada en el context de reaccions nuclears per Herman Feshbach Recentment, aquest tipus de ressonàncies han estat utilitzades àmpliament en l’estudi de collisions atòmiques en gasos atòmics ultrafreds, on la posició de l’estat ressonant pot ser modificada per aplicació d’un camp magnètic extern
valoració de Sørensen
Procediment volumètric emprat per a analitzar quantitativament els aminoàcids.
A causa de llur caràcter amfòter, els aminoàcids no poden ésser valorats directament amb àlcalis si no és a base d’emmascarar l’activitat bàsica del grup amino -NH 2 El mètode de Sørensen consisteix a fer reaccionar l’aminoàcid amb una solució de formalina, de tal manera que els àtoms d’hidrogen del grup amino se substitueixen per grups hidroximetilè i aleshores és factible la valoració directa del grup d’àcid carboxílic
Hans Georg Dehmelt
Física
Físic nord-americà d’origen alemany.
Graduat a Berlín, el 1952 marxà als Estats Units d’Amèrica, on es nacionalitzà el 1961 El 1955 desenvolupà la trampa de Penning, que amb un intens camp magnètic i un lleuger camp elèctric estàtic permet capturar els electrons i els ions El 1975 ideà un mètode per a refredar els àtoms o partícules atrapats Aquests mètodes han permès estudiar detalladament electrons i ions El 1989 compartí el premi Nobel de física amb Wolfgang Paul
meitneri
Química
Element químic de nombre atòmic 109 i nombre màssic 268, aprovat per la IUPAC a l’agost del 1997.
Fou descobert l’any 1982 al laboratori de la Societat per a la Investigació en Ions Pesants GSI de Darmstadt, Alemanya S’aconseguiren uns quants àtoms de Mt en una fusió amb isòtops de ferro 58 i bismut 209, en una reacció que produeix un neutró, però es descompongué en poc temps en isòtops d’elements més lleugers per emissió de partícules alfa El seu nom és en honor de la científica Lisa Meitner
buit
Filosofia
Física
Espai desproveït de matèria. En la tradició filosòfica occidental l’existència i la natura del buit ha estat un tema d’especulació cosmològica, i àdhuc metafísica, des de l’època dels presocràtics.
Els pitagòrics i els estoics admetien el buit fora del món, els primers com una matèria ambient, assimilable a l’aire, i els darrers com un “incorporal” Per contra, Parmènides, que identificà el buit amb el no-res, en negà l’existència, perquè l’existència del no-res seria contradictòria Però els principals partidaris del buit a l’antiguitat foren els atomistes atomisme, per als quals el món es componia de dos principis els àtoms = matèria = ésser i el buit = espai, = no-res, que feia possible el moviment dels àtoms i explicava la compressibilitat dels fluids i la…
cristal·lografia
Mineralogia i petrografia
Ciència que estudia la matèria cristal·lina.
Etimològicament, és la descripció de les formes que agafa la matèria en cristallitzar Els comentaris més antics que hi fan referència són de Plini el Vell, el qual defineix el cristall com una porció de matèria limitada per cares planes i arestes rectilínies Més tard, hom deduí que la forma és conseqüència de l’ordenació interna dels àtoms o les molècules que constitueixen la matèria cristallina El 1784 Haüy intuí l’estructura reticular dels cristalls i associà algunes de llurs propietats físiques amb l’estructura interna però no fou fins el 1850 que Bravais formulà la hipòtesi…
pentosa
Bioquímica
Monosacàrid de cinc àtoms de carboni.
Les pentoses són sòlids blancs, cristallins i solubles en aigua Poden ésser dividides en aldopentoses com l’arabinosa i la xilosa i cetopentoses com la ribulosa i la xilulosa Entre les primeres hi ha els components dels àcids nucleics com la ribosa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina