Resultats de la cerca
Es mostren 595 resultats
corona
Música
És gairebé al límit de la qualitat musical auditiva
virga
Música
Neuma d’una sola nota, amb valor de temps-síl·laba, derivat de l’accent agut i que, en oposició al punctum, indica un so més agut que no el precedent.
En notació gregoriana quadrada esdevé, com el punctum , el punctum quadratum La successió de dues o de tres virgae en una síllaba originà els neumes anomenats bivirga i trivirga , respectivament, que probablement indicaven que els sons havien d’ésser repercutits
partitura
Música
Representació gràfica, impresa o manuscrita, d’una obra musical, normalment en forma de llibre, perquè pugui ser llegida pels seus intèrprets.
Quan hi intervé més d’un instrument o veu, cada pauta queda collocada una a sota de l’altra, de manera que els temps coincideixin en l’espai per a poder fer la lectura simultània La partitura d’orquestra conté totes les parts instrumentals que intervenen en una obra A la part superior, hom acostuma a escriure-hi els instruments de fusta, i a sota, les trompes i la resta del metall, seguits de la percussió, les arpes, el piano i, ja a la part inferior, la corda Les parts vocals se situen sobre els violins Cada grup està escrit per ordre correlatiu de la seva tessitura, és a dir, de més …
eolífon
Música
Instrument que imita el so del vent.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció Conegut també amb el nom de màquina de vent, consisteix en una roda de fusta damunt la qual es fixa una tela gruixuda En fer-la voltar per mitjà d’una manuella, el fregament d’aquesta tela sobre la fusta suggereix la remor del vent La roda pot ser substituïda per un gran cilindre muntat horitzontalment amb taulonets separats i sovint folrat de seda que frega contra una lona quan es fa girar L’altura i el volum del so que es produeix depenen directament de la velocitat de la rotació com més ràpid gira, més agut i més fort és…
aixada

Aixada
© Fototeca.cat - Corel
Agronomia
Eina per a cavar la terra, especialment en els cantons dels casells on no són útils ni la xaruga ni el forcat.
Consisteix en una planxa de ferro, més o menys grossa, plana o lleugerament corba, de forma comunament rectangular o trapezial, bé que, segons l’ús a què l’eina és destinada i la tenacitat del terreny, pot prendre diversos aspectes forma de cor per a terrenys molt compactes, buidada amb dues puntes per a terres dures i pedregoses La part metàllica té el caire inferior tallant per tal de penetrar millor a terra i s’adapta a un mànec de fusta, generalment recte, fixat per mitjà d’un petit tascó ferro i mànec formen un angle agut d’obertura variable aproximadament de 60° Obra per…
contrabaix
Contrabaix
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon compost del grup dels llaüts amb cordal, i de la família dels violins.
És el de dimensions més grans i de registre més greu Té una forma semblant a la de les antigues violes El nombre de cordes ha oscillat de tres a sis, però s’ha estabilitzat en quatre, afinades del greu a l’agut mi, la, re, sol Hom el troba ja a la segona meitat del s XVII, i fou introduït a les orquestres d’òpera un segle més tard Sovint el seu paper es limitava a doblar els violoncels La música per a aquest instrument és escrita en clau de fa, com la del violoncel, però sona a l’octava inferior Tingué també el nom de violó En la música lleugera i, especialment, en el jazz , hom utilitza la…
George Santayana
Filosofia
Nom amb què és conegut el filòsof nord-americà, d’origen castellà, Jorge Ruiz de Santayana.
Fill d’un diplomàtic castellà a les Filipines, el 1872 es traslladà als EUA, on era la seva mare, i fou professor a la Universitat de Harvard del 1889 al 1912, que es traslladà a Europa Establí la seva residència en un convent de Roma i alternà els viatges a l’estranger amb habituals estades a Àvila Filosòficament, tractà sempre d’entroncar el món físic amb el món de les essències —reals però no espirituals— per mitjà de l’esperit humà —tampoc pròpiament espiritual—, el qual amb el seu esforç intellectual i els seus sofriments fa possible l’alliberació final que s’inclinava per creure…
n
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Catorzena lletra de l’alfabet català, anomenada ena [pl enes].
La N majúscula llatina és derivació directa de la lletra grega i etrusca corresponent d’origen fenici La N clàssica romana constava de tres pals traçats en tres temps el primer baixava vertical el segon arrencava de la part superior del primer i baixava en diagonal cap a la dreta el tercer traç, parallel al primer, finia a l’extrem inferior del segon El primer traç tenia un reforç estètic a l’extrem inferior, i el tercer el tenia a sobre Amb la velocitat, aquests traços originaris es redueixen a dos 1,2+3 i fins a un de sol ondulat en l’escriptura més cursiva dels segles I i II La duresa del…
reumatisme
Patologia humana
Nom genèric amb què són conegudes diverses malalties d’etiologia molt diversa però que tenen en comú el dolor i la impotència funcional d’alguna porció de l’aparell de locomoció (ossos, músculs i articulacions).
A mesura que hom coneix més bé l’etiologia d’aquests quadres pot establir classificacions més concretes de les malalties reumàtiques Entre moltes altres, cal esmentar les artritis, l’artrosi i les collagenosis , com també totes aquelles que, com per exemple la gota , són conseqüència de desordres metabòlics, endocrins o hematològics El reumatisme poliarticular agut , conegut també com a febre reumàtica , és una malaltia que es presenta com a complicació inflamatòria no supurada d’una infecció per l’estreptococ betahemolític del grup A Fonamentalment pot afectar les articulacions…
congelació
Patologia humana
Lesió produïda per l’acció del fred sobre l’organisme.
La congelació és afavorida per causes de tipus ambiental neu, vent, humitat, etc o orgànic etilisme agut, desnutrició, xoc, etc L’acció del fred intens pot donar lloc a lesions locals poc o molt extenses o bé a un quadre d’hipotèrmia, anomenat síndrome general de congelació Les lesions locals provocades pel fred poden ésser classificades en congelacions de primer, de segon i de tercer grau La congelació de primer grau es manifesta per una vasoconstricció amb pallidesa cutània i sense dolor, seguida d’una vasodilatació amb pruïja La congelació de segon grau es caracteritza per l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina