Resultats de la cerca
Es mostren 436 resultats
Peter von Winter
Música
Violinista i compositor alemany.
Vida Estudià amb GJ Vogler i T Hampel S’inicià com a intèrpret en l’orquestra de la cort del Palatinat a Mannheim, que seguí en el seu trasllat a Munic el 1778, però ja en qualitat de director El 1798 fou nomenat kapellmeister , ocupació que mantingué la resta de la seva vida Malgrat les obligacions que aquests càrrecs li suposaven, obtingué el permís per a viatjar a Viena, on conegué WA Mozart i A Salieri, i a Itàlia, on dirigí en diverses ocasions les seves obres a Nàpols, Venècia i Milà Compongué òperes en tots els estils que confluïren plegats a les acaballes del segle XVIII, les quals…
Dario Fo
Dario Fo
© Fototeca.cat
Teatre
Actor i autor teatral italià.
El 1953 abandonà els estudis d’arquitectura per dedicar-se al teatre Amb la seva muller Franca Rame fundà el 1958 la primera companyia, i posteriorment, les de Nuova Scena 1968 i La Comune 1970 Més adepte de la tradició popular que no pas dels autors clàssics, el teatre de Fo incideix sempre en la crítica de l’autoritat església, estat, poder econòmic, etc des d’un punt de vista burlesc i paròdic i amb implicacions d’agitació Chi ruba un piede è fortunato in amore 1960, Settimo, ruba un po'meno 1964, La signora è da buttare 1967, Mistero buffo 1969, Morte accidentale di un anarchico 1970, la…
arquet
Música
Vareta de fusta corbada al foc, els dos extrems de la qual mantenen tesada una metxa de crins de cavall, que amb el seu fregament fa vibrar les cordes dels instruments anomenats precisament cordòfons d’arc.
Introduït a Europa pels àrabs cap al s VIII, ha evolucionat en la seva forma i en les seves possibilitats A partir del s XVII la tensió de la metxa no és fixa, sinó que pot ésser variada a gust de l’instrumentista Entre els més cèlebres arqueters cal mencionar el francès François Tourte 1747-1835, que establi definitivament la longitud dels arquets de violí 75 cm, de viola 74 cm i de violoncel 73 cm i els perfeccionà en molts d’aspectes La tècnica de passar l’arquet és molt important perquè en depenen la qualitat dels so de l’instrument, la graduació de la intensitat, el fraseig i molts…
Rosa Agazzi
Educació
Pedagoga italiana.
En collaboració amb la seva germana Carolina 1870-1945, el 1892 a Mompiano Brescia intentà de convertir una antiga escola de pàrvuls, amb gran quantitat de nens i pocs mitjans econòmics, en un jardí d’infants segons les idees de Fröbel sota la direcció de Pietro Pasquali, fixà un mètode mètode Agazzi sorgit de l’observació i l’experiència diàries, presentat al Congrés Nacional de Pedagogia de Torí 1898, on també participà per primera vegada Maria Montessori El mètode fou ben acollit, però passat el congrés restà oblidat El mateix any publicà La lingua parlata Afeccionada a la música, en…
Antoni Conca i Alcaràs
Literatura catalana
Escriptor.
Nebot, probablement, de Gregori Maians i Siscar Jesuïta, estudià a Tarragona 1760-63, Girona 1763-66 i València 1766-67 En produir-se l’expulsió dels jesuïtes 1767 es traslladà a Còrsega, d’on passà a Ferrara 1773 i a Gènova 1798 En ésser restaurat l’orde 1814, tornà a València, on fou nomenat 1816 rector del Collegi de Sant Pau Traduí del castellà a l’italià Discorso sopra il fomento dell’industria popolare , del comte de Campomanes Venècia, 1787, Descrizione odeporica della Spagna Parma, 1793-97, traducció i adaptació del Viaje de España 1792-94 d’Antoni Ponç, i la necrologia…
Riccardo Filangieri di Candida Gonzaga
Historiografia
Historiador.
Fou inspector de l’Archivio di Stato di Napoli i inspector general dels arxius italians Entre les seves nombroses publicacions, dedicades especialment a temes napolitans i italians del sud, es destaquen les relacionades amb la història catalana, sobretot les referents al Castel Nuovo i, entre altres, Storia dell’Università di Napoli nell’età aragonese 1924, Architettura e scultura catalana in Campania nel secolo XV 1930 i La biblioteca dei re aragonesi di Napoli 1955 Reconstruí els registres de la cancelleria angevina de Nàpols, que havien estat destruïts per bombardeigs en la…
Mario Luzi
Literatura italiana
Poeta i crític literari italià.
Estudià literatura francesa Collaborà a Campo di Marte i a Letteratura , entre d’altres, revistes afins al corrent de l’hermetisme, i els seus primers poemes destaquen per aquesta tendència i el preciosisme simbolista La barca , 1935 Avvento notturno , 1940 Quaderno gotico , 1947 Posteriorment evolucionà vers una lírica més intellectual i sòbria, cap a la reflexió de problemes morals de la condició humana i de la modernitat Il giusto della vita 1960, Nel magma 1963, Su fondamenti invisibili 1971, Per il battesimo dei nostri frammenti 1985, La luce 1994, Casi e brani di adolescenza 1995, etc…
Alessandro Scarlatti
Música
Compositor sicilià.
Format a Roma, fou protegit per Cristina de Suècia, per a la qual escriví òperes d’èxit, la majoria avui perdudes Passà després a Nàpols 1683, on fou mestre de capella al servei del virrei castellà Gaspar de Haro En aquesta època escriví un gran nombre d’òperes que donaren forma i estructura a l’òpera napolitana posterior escola napolitana amb elements com l' aria da capo En compongué per a Ferran de Mèdici, de Florència d’altres es difongueren per Europa Havent tornat a Roma ~1702, la prohibició papal de fer representacions el dedicà a l’oratori i a cantates, com Il giardino d’amore , d’…
Francesc de Dou i de Siscar
Literatura
Escriptor, fill del regidor de Barcelona Gaietà de Dou i de Taiadella.
Estudià a les universitats de Cervera 1830-35 i de Bolonya 1836-39, on es doctorà en dret canònic i civil, i fou ordenat sacerdot a Barcelona el 1853 Ingressà a Montserrat 1867, on prengué el nom de Leandre, i el 1889 fou nomenat vicari general de l’abadia nullius de Sant Nicolau i Sant Benet de Mònaco, erigida com a primer pas per a la constitució d’una diòcesi independent de la de Niça Traduí al castellà les Memorie storiche dell’Australia , del bisbe Rosendo Salvado 1853, i, en collaboració amb Josep Morgades i Gili, Il protestantesimo e la regola di fede 1854 i el Catechismo…
Jacques Lecoq
Teatre
Actor, director i pedagog francès.
Format a Grenoble i a Pàdua dins la tradició de la commedia dell’arte i la màscara, el 1952 fundà amb GStrehler i PGrassi el Piccolo Teatro di Milano El 1956 creà a París la seva famosa escola internacional de mim i de teatre, que deixa enrere l’austeritat anterior de mims com Copeau i Dasté per treballar situacions on predomina més la psicologia i també diferents estils teatrals, així com el so, la paraula i la llum El 1958 creà la seva companyia i collaborà amb el Théâtre National Populaire de Vilar, la Comédie-Française i, a partir del 1969, amb el Consell d’Europa Des del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina