Resultats de la cerca
Es mostren 1180 resultats
Guadiaro
Riu
Riu d’Andalusia, al vessant mediterrani (173 km).
Neix a la Serranía de Ronda, flueix vers el SW i desemboca a la Mediterrània, on forma un estuari Rep les aigües del Genal i de l’Hozgarganta i rega el Campo de Gibraltar L’any 1010 l’expedició catalana comandada per Ramon Borrell I, comte de Barcelona, i Ermengol I, comte d’Urgell, hi sofrí una derrota important els catalans, refets, saquejaren seguidament Còrdova
senyoria d’Estir
Geografia històrica
Territori de la Grècia catalana, al ducat d’Atenes, centrat en la ciutat forta del mateix nom, entre el mont Parnàs i Helicó.
Fou concedit el 1366 a Guillem Frederic d’Aragó Passà seguidament a Ot de Novelles, senyor de Licònia i del castell de l’Estanyol, i al fill d’aquest, Ermengol, que el vengué a Roger de Lloria, vicari general d’Atenes i Neopàtria, venda confirmada per Frederic III de Sicília el 1367 El succeïren els seus fills Joan i Francesca de Lloria, muller de Tomàs Despou
Castell d’Espaén (les Valls d’Aguilar)
És un poble situat a l’encreuament entre la vall de la Guàrdia i la de Castellàs, en un indret força estratègic del complex sistema geogràfic de les valls d’Aguilar No és estrany, doncs, que hi hagués un castell És documentat el 1159, en la donació de fortificacions pertanyents al vescomtat de Castellbò que va fer el comte Ermengol VII al bisbe Bernat Sanç
Torre de Bellcaire d’Urgell
Art romànic
Situació Les restes de la torre de Bellcaire són situades al nucli antic del poble, a l’actual Carrer Major Mapa 33-14360 Situació 31TCG259254 El poble de Bellcaire és situat al km 9 de la carretera comarcal de Tàrrega a Alfarràs PBRo Història De la torre de Bellcaire, en consta l’existència des de l’any 1091, en què el comte Ermengol IV feu donació a Sant Serni de Tavèrnoles de la torre de Bellcaire, amb dues almúnies que eren al seu voltant Posteriorment, l’any 1139, hi ha testimoni documental que el comte Ermengol VI d’Urgell i la seva esposa Elvira feren donació…
la Guàrdia dels Prats

La Guàrdia de Prats (Conca de Barberà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Montblanc (Conca de Barberà), situat al N de la vila, prop de la riba dreta del riu d’Anguera.
El lloc, esmentat ja a la fi del s XI, pertangué als Cervera, als Vallclara i a Santes Creus L’església parroquial Sant Jaume conserva un retaule gòtic i una notable capella amb el sepulcre del mercedari sant Pere Ermengol, fill del poble, que féu bastir 1965-1705 l’arquebisbe Josep Llinars Al N hi ha el santuari i antic convent de la Mare de Déu dels Prats
Museu Diocesà d’Urgell
Museu
Museu de la Seu d’Urgell situat a l’església de la Pietat i a la casa del deganat contigües al claustre de la catedral.
El 1971 fou installat a l’església de la Pietat Recentment ha estat ampliat i remodelat amb installacions actualizades Entre els objectes que conserva destaquen el Beatus de la Seu 970 i el sarcòfag de sant Ermengol 1755, obra de Pere Llopart En les seves colleccions hom troba pintura mural s XI-XIII, escultura medieval, taules gòtiques i renaixentistes, orfebreria religiosa s XI-XVIII i teixits s XI-XIV
Bellestar
Llogaret
Llogaret del municipi de Penelles (Noguera), al bell mig del pla d’Urgell, vora Linyola.
El comte Ermengol VI d’Urgell féu donació a Ramon Arnal 1139 del territori per a edificar-hi el castell de Bellestar L’església, que des del s XII era sufragània de Santa Maria de Balaguer, al s XIX fou atribuïda a la parròquia de Vallverd Urgell Fou cap d’un municipi que comprenia el terme rural d'Almassor agregat al de Penelles dins el mateix s XIX
Adelaida I de Forcalquer
Història
Comtessa de Forcalquer (1069-1138).
Filla i hereva del comte Guillem IV Bertran I i segona muller del comte Ermengol IV d’Urgell, amb qui tingué un fill, Guillem A la mort del seu pare 1096, Adelaida, ja vídua, heretà el comtat i anà a regir-lo amb el seu fill així era establert un llinatge català a l’alta Provença Es casà per segona vegada amb el vescomte Ricard I de Carladès
Jaume Frederic d’Aragó
Història
Tercer comte de Salona (1355-1365), senyor de Loidoriki, Veteranitza i Egina (vers 1355? — 1359), que cedí al seu germà Bonifaci, vicari general dels ducats d’Atenes i de Neopàtria (1356-59).
Segon fill d’Alfons Frederic d’Aragó i de Marulla de Verona, recaigué en ell l’herència del seu germà primogènit Pere Durant el seu vicariat sufocà la rebellió d’Ermengol de Novelles, al qual reconquerí per les armes el castell de Siderocàstron Participà en la lluita contra els abusos del lloctinent del nou vicari general, Pere de Pou, el qual s’apoderà del comtat de Salona 1361-62
Ermessenda de Castellbò
Història
Vescomtessa de Castellbò (Ermessenda I) i de Cerdanya.
Comtessa de Foix Filla única i hereva d’Arnau I de Castellbò i muller de Roger Bernat II de Foix, amb qui es maridà el 1208 malgrat l’oposició del bisbe i del comte d’Urgell, Ermengol VIII Fou suspecta, com el seu pare, de catarisme En morir, el vescomtat de Castellbò, amb els seus annexos de les valls d’Andorra, Sant Joan Fumat i Cabó, passà als Foix
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina