Resultats de la cerca

Publica diverses colleccions “Poesia dels Quaderns Crema” 1979, de poetes catalans contemporanis i traduccions, “Biblioteca Mínima” 1981 i “Mínima de Butxaca” 1979, de narrativa contemporània, la “Sèrie Gran” 1979, de literatura catalana antiga o moderna, “Assaig” 1984 i “Assaig Minor” 1987, “Biblioteca Filològica” 1984, “In Amicorum Numero” 1992, bàsicament de poesia i, “Àlbums” 1990, sobre figures del món cultural Té una secció editorial en castellà, Sirmio, fundada el 1987 Cal destacar la publicació de les edicions crítiques de l' Obra Poètica de J V Foix i l' Obra Catalana d’Eugeni…

El 1430 era ardiaca i vicari del bisbat de Barcelona, capellà del papa Eugeni IV i auditor del palau pontifici Fou tramès pel papa al concili de Basilea 1431-39, que ell obrí i presidí, junt amb Joan de Regusa, per encàrrec del cardenal legat Cesarini Complí moltes missions durant el concili amb els hussites de Praga i per a reformar la Universitat de Viena El 1437 figurava també com a ambaixador del rei de Catalunya-Aragó al concili Quan el papa dissolgué el concili ell insistí en la continuació de les sessions i per això caigué en desgràcia del papa, que el féu jutjar per…

Era doctor en drets, prior del monestir de Sant Pere de Casserres i ardiaca d’Elna i de Barcelona El 1423 el papa Martí V el delegà per resoldre els efectes del cisma d’Avinyó Bisbe de Vic, intervingué en el concili de Tortosa 1429, on s’extingí definitivament el cisma S'oposà a la unió de la comunitat de l’Estany a la canònica de Manresa 1425 i fou remarcable la seva actuació al sínode diocesà de Manresa del 1433, on tingué per vicari general el famós jurisconsult Jaume Marquilles Assistí al concili de Basilea 1437, on el nou papa Fèlix V Amadeu VIII de Savoia el nomenà cardenal amb el…

Autor de diversos curtmetratges des de l’adolescència, estudià a París gràcies a una beca de la Generalitat de Catalunya El seu primer llargmetratge fou El cielo sube 1991, basat en l’obra d’Eugeni d’Ors Oceanografia del tedi , que no tingué una distribució normalitzada però que cridà l’atenció pel seu estil personal i exigent Les seves pellícules posteriors, L’arbre de les cireres 1998, que obtingué premis al Festival de Locarno i dels crítics i escriptors cinematogràfics del Festival Internacional de Catalunya, Pau i el seu germà 2000, Les mans buides 2003 i Dies d’agost 2006,…

El poblet de Conill, deshabitat des del 1980, és situat en un turó de 350 m d’altitud al peu del torrent de Sant Gil L’indret fou conquerit vers el 1070 pel comte Ermengol IV d’Urgell La primera referència a la seva antiga església es troba en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098, on consta que estava subjecta a l’esmentada canònica Aquesta vinculació a Guissona no perdurà, ja que en la butlla de confirmació de béns que el papa Eugeni III atorgà l’any 1151 a la canònica de Santa Maria de Solsona, el temple de Santa Maria de Conill figura entre les seves…

Estudià a Gant i a Brusselles El 1949 debutà a Anvers amb el paper de Fricka, de La valquíria El 1952 rebé el primer premi de cant del Festival Internacional de Música de Lausana, la qual cosa li obrí les portes de l’Òpera de París, on cantà Aïda , Orfeo , Werther , el paper de Mère Marie de Diàlegs de Carmelites , de F Poulenc, i Medea , de L Cherubini, i el 1958 estrenà a Brusselles Maria Golovin , de GC Menotti El mateix any debutà a Bayreuth, i el 1960 ho feu al Teatro alla Scala de Milà Cantà, entre altres països, a Itàlia, els Estats Units, Àustria, França i Alemanya El 1965 debutà amb…

Fundada com a setmanari a Barcelona el 3 de juny de 1899, passà a mensual en el seu número 77 juny del 1901 i deixà de publicar-se en arribar al número 100 desembre del 1903 Continuà el camí de Quatre Gats i fou el precedent de Forma Propietat de Ramon Casas, tingué Miquel Utrillo com a director literari i únic redactor en els primers temps Publicà nombrosos dibuixos de Casas, però també dedicà espai a les obres de Picasso, Nonell, Mir, Anglada Camarasa, Rusiñol, Pichot, Gosé, Sorolla, Llimona, Pellicer, Robert Domingo i altres artistes d’aquell temps Entre els collaboradors literaris tingué…

La seva creació respongué al desvetllament intellectual i artístic de la vila, iniciat pels festivals organitzats per Pau Casals i continuat pels Encontres Cinematogràfics Volia contribuir a promoure el desenvolupament econòmic de la contrada, en particular gràcies al turisme, i alhora constituir, a la llarga, una mena d’enciclopèdia sobre el Conflent La part en català hi era, en general, força migrada El seu títol complet era Conflent Hautes Vallées Revue trimestrèlle Arts, Letres, Sciences, Tourisme Bulletin du Groupe de Recherches Historiques et Archéologiques du Conflent Volgué imitar…

Considerada popularment la primera cobla de Catalunya, ha estat guardonada en diferents concursos i premis El 1892, sota el guiatge del seu segon director JM Soler, guanyà el premi d’interpretació al concurs de les Festes Colombines de Barcelona, i l’any 1902 obtingué la Medalla d’Honor, ex aequo amb la Principal de Peralada, al concurs de les Festes de la Mercè de Barcelona El 1932 fou nomenada Cobla Oficial de la Generalitat de Catalunya, títol que li fou restituït el 1978 Ha estat dirigida per R Mercader, JM Soler, J Saló -gràcies al qual la formació es mantingué capdavantera des des la fi…

Fou establert entre el príncep Eugeni de Savoia-Soissons, per part de l’emperador Carles VI , i el mariscal duc de Villars, plenipotenciari de Lluís XIV de França L’emperador —que no havia volgut intervenir en el tractat d’Utrecht— rebia definitivament les possessions europees detingudes fins aleshores per Felip V de Castella Flandes, Sardenya que a Utrecht havia estat atribuïda a Maximilià II Manuel de Baviera, Nàpols, Milà i els presidis de Toscana França conservaria Alsàcia amb Estrasburg i les places que Carles VI li havia arrabassat a la dreta del Rin, i hom restituïa les…