Resultats de la cerca

Seguint la tradició del seu pare Salvador Bonavia i Flores , es dedicà al teatre popular, tant en la faceta d’autor com en la d’editor Dirigí “ L’Escena Catalana ” des del 1925 fins a la desaparició de la collecció durant la guerra civil Com a autor cal destacar-ne dues comèdies que tingueren un èxit notable La puntaire 1927 i, especialment, Maria Cistellera 1936, que ja a l’època va ser considerada un plagi de la novella Felip Derblay de Georges Ohnet També feu alguna incursió en el drama social amb La presó de les dones 1936 Així mateix, i signant amb el pseudònim Jordi Canigó…

Els anys quaranta s’inicià com a redactor a l’emissora Radio España Del 1966 al 1984 fou el principal guionista del programa Consultorio de Elena Francis , des del qual es donaven consells sentimentals o domèstics a oients que formulaven preguntes personals Les respostes, redactades per Soto Viñolo, eren emeses per la locutora Maruja Fernández Emès successivament per Ràdio Barcelona, Radio Peninsular i Radio Intercontinental, fou un dels programes radiofònics de més èxit durant el franquisme i tingué una audiència exclusivament femenina si més no, pel que fa a les participants Exercí la…

Doctorat en dret a Madrid el 1910, estudià economia a Munic, Berlín, Viena i Londres, i collaborà amb Flores de Lemus Catedràtic d’economia política i de finances públiques de la Universitat de Múrcia 1916 i de Sevilla 1918, fou conseller d’estat del 1931 al 1933, i del Banc Urquijo el 1933 Dedicat a la investigació de la història econòmica, s’especialitzà en el segle XVI, principalment en el regnat de l’emperador Carles V els seus treballs foren aplegats en els tres volums de Carlos V y sus banqueros 1943-67 Fou membre de l’Academia de la Historia i corresponent, entre d’altres…

Escriví sempre en collaboració amb el seu germà Serafín Álvarez Quintero Utrera, Sevilla 1871 — Madrid 1938, amb qui s’inicià en el periodisme collaborant en la publicació humorística sevillana Perecito El 1888 estrenaren llurs primeres peces i obtingueren un bon èxit amb Belén, 12 principal Traslladats a Madrid, aconseguiren d’estrenar amb facilitat assoliren una gran popularitat i donaren a l’escena al voltant de dues-centes obres, entre comèdies i sainets Llur teatre recrea una Andalusia on la vida és arcàdica els rics són bons, propensos a les afeccions sentimentals els pobres,…

S’inicià en el teatre d’afeccionats del seu barri, Sant Andreu, i debutà professionalment l’any 1964 amb la companyia de Pau Garsaball a En Baldiri de la Costa Posteriorment actuà a Marat Sade , dirigida per Adolf Marsillach 1968 La seva projecció definitiva, però, fou en el teatre de revista, gènere en el qual aconseguí una gran popularitat a Barcelona i a Madrid des de l’èxit del musical en clau política,  Charly no te vayas a Sodoma 1974 A Barcelona fou molt actiu al Parallel, sobretot al Teatre Victòria, on actuà amb  Sara Montiel , Bárbara Rey, Joaquim Cardona, Empar Moreno —amb qui…

Llicenciat en periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha traduït a l’espanyol autors cabdals de les lletres anglosaxones contemporànies com David Foster Wallace, George Saunders, JM Coetzee, Michael Chabon o Chuck Palahniuk, i la seva pròpia narrativa pot ser considerada com un pont respecte a les tendències postmodernistes i renovadores d’aquests Debutà com a escriptor el 2001 amb un volum de cinc relats, Risas enlatadas , i tornà a la narrativa breu el 2005, amb Los ríos perdidos de Londres , i el 2010, amb Suomenlinna També és autor de les novelles El dios reflectante 2003,…

Estudià al Seminari de Tortosa —on més tard fou professor i director—, s’ordenà el 1893, i fou doctor en teologia i canonge de la seu de Tortosa 1908 D’ideologia carlina, com la majoria del clergat tortosí, fou nomenat membre de l’Acadèmia de Bones Lletres Collaborà en la premsa local de Tortosa —a  El Estandarte Católico i Correo de Tortosa , sovint amb pseudònims, com Un Alcanarense i Benjamín — i d’Alcanar, i és autor de diversos llibres dedicats a aquestes dues localitats Historia de mi pueblo, Alcanar 1922, Monografía catedralicia Hechos más notables realizados por el Excmo Cabildo de la…

El realitzador Víctor Erice l’escollí d’adolescent per a protagonizar El sur 1983 Més endavant interpretà pellícules com ara Las dos orillas 1987, de JSBollaín Al acecho 1987, de GHerrero Mientras haya luz 1987, de FVega Malaventura 1988, de MGutiérrez Aragón Un paraguas para tres 1991, de FVega Sublet 1992, de ChGutiérrez Jardines colgantes 1993, de PLlorca Tocando fondo 1993, de JLCuerda El techo del mundo 1994, de FVega Tierra y libertad 1995, de Ken Loach Menos que cero 1996, de PTellería Niño nadie 1996, de JLBorau Subjúdice 1998, de JMForn Leo 2000, de JLBorau La balsa de piedra 2002,…

Fou fundat el setembre del 1981 pel major Roberto D’Aubuisson en resposta a la creació de l’organització guerrillera Frente de Liberación Farabundo Martí D’ideologia marcadament conservadora i declaradament anticomunista, orientà bàsicament la seva acció política a impedir que es reproduís a El Salvador una situació com la de Nicaragua controlada des del 1979 pel sandinisme El partit ha estat acusat de crear els escamots d’ultradreta “escuadrones de la muerte” acusats de massacres entre la població civil durant els anys vuitanta El 1989 el seu candidat Alfredo Cristiani obtingué la…

Fill del cantant Manuel Gas i germà de l’actor i director teatral Mario Gas, estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona amb Joan Gibert, Joaquim Zamacois i Joan Massià Als anys seixanta fou pianista de jazz i tocà, entre altres, amb Gerry Mulligan, Stéphane Grappelli i Bill Coleman Intsallat a Madrid el 1968, fou també durant molts anys músic d’estudi i acompanyant i director musical de cantants populars, entre els quals Nino Bravo, Lola Flores, Víctor Manuel, Miguel Ríos i Rocío Jurado Formà part també de diverses orquestres de jazz , i feu versions del repertori…