Resultats de la cerca

El territori de l’actual municipi de les Oluges formà part integrant de l’antiga marca berguedana o del comtat de Cerdanya L’indret és mencionat ja el 1015, any en què en el primer document de Calaf es diu que el seu territori termenejava en la “ villa herema que dicunt Uvlugia ”, senyal evident que el lloc estava encara despoblat i desorganitzat És més que probable que a partir de llavors s’iniciés la repoblació de les Oluges i es construïssin dos castells, el de l’Oluja Sobirana i el de l’Oluja Jussana, dins un únic terme També hi hauria la possibilitat que en un inici hi hagués tan sols un…

El poble de Castellonroi s’emplaça a 454 m d’altitud, a l’esquerra del Reguer L’indret fou conquerit a la darreria del segle XI pel vescomte Guerau II Ponç de Cabrera, el qual l’any 1103, conjuntament amb la seva esposa Estefania, atorgà a l’abadia de Sant Pere d’Àger, entre d’altres béns, “ ipsis ecclesiis de Castellon ” Posteriorment, en la segona gran dotació de Sant Pere d’Àger que feren els esmentats vescomtes es consigna la donació de l’església de Castellionis juntament amb la torre d’Avimor i d’Avimheba que era a l’Horta 1107, donacions que foren ratificades l’any 1174…

Os de Balaguer i el seu castell són documentats des del segle XI El 1116, un cop conquerit Os, el vescomte d’Àger Guerau Ponç II de Cabrera feia donació a l’abadia d’Àger de l’església “ in castro quod dicitur Hos, quod abstuli per Dei gratiam de potestate paganorum ”, amb primícies, oblacions, defuncions i tots els rèdits a més, li lliurava el delme de la dominicatura i un mas amb alous, delmes, serveis i rèdits Amb anterioritat, l’església d’Os ja havia estat promesa a la dita abadia l’any 1108, juntament amb les d’Algerri i Ivars, per un document atorgat aquell any pel mateix…

El poble del Talladell és situat a 390 m d’altitud, a la dreta del riu d’Ondara Aquest indret és poblat des de temps remots, ja que al seu entorn s’han trobat nombrosos materials ibèrics, i prop del poble s’ha descobert una necròpoli romana possiblement el seu hàbitat continuà fins a la dominació musulmana, encara que històricament no sigui documentat El seu nucli antic es formà entorn del castell del Talladell, del qual avui dia no queda cap vestigi arquitectònic, però sí alguns documents d’època medieval La primera referència d’aquesta fortalesa data del 1063, any en què els germans Gombau…

L’antiga parròquia de Santa Fe de Montfred i el terme de Montfred són a l’extrem sud-est del terme municipal de Talavera, un xic més amunt del poble de Santa Coloma de Queralt, a la Conca de Barberà El lloc és documentat des de l’any 1051 i el seu castell fou senyorejat per la família dels Cervelló així, consta que el 1093 Guerau Alemany II de Cervelló i la seva esposa Ponça vengueren a Ermengarda i a la seva descendència “ ipsum castrum de Monte frígido ”, amb tots els seus termes i les seves pertinences, el qual es trobava inclòs al comtat d’Osona, dins el terme del castell d’…

Es desconeix exactament on era situat aquest castell, tot i que és probable que es trobés entre la Manresana i les Oluges, dins la marca del comtat de Berga Apareix documentat per primera vegada entre el 1072 i el 1095, en què el vescomte Guerau II Ponç de Cabrera prestà jurament de fidelitat als comtes de Cerdanya Guillem Ramon I i la seva esposa Sança pels castells de Castellnou, la Manresana, Brufaganyes i l’Oluja En el testament de Ramon Miró del 1079 hom constata que tenia béns a Bufa grannes En el seu testament del 1105, Ferrer, fill del vescomte Guerau II Ponç…

Passà als Cruïlles i, enmig d’una sèrie de plets, als Rocabertí-Tagamanent, als Vilarig i als Cruïlles de Castellfollit, alhora que els Montcada, marquesos d’Aitona, i llurs successors els ducs de Medinaceli també s’intitularen barons de Llagostera La senyoria de Llagostera havia estat concedida el 1288 al vescomte Dalmau de Rocabertí El 1323, per mort del fill d’aquest, Guerau de Rocabertí, retornà a la corona, i el 1324 fou donada, a l’avi del primer baró Ot de Montcada i de Pinós, senyor de la baronia d’Aitona

Continuador, amb Esteve Canals i Guerau —amb qui s’associà vers el 1739—, de la primera fàbrica d’indianes, la més important de l’època, creada a Barcelona el 1738 Féu progressar la fabricació d’indianes gràcies a les seves bones relacions amb els comerciants maltesos proveïdors del cotó de Llevant, els interessos dels quals representà a Barcelona des del 1743 En morir, la seva vídua Magdalena Ferrussola continuà l’empresa amb Esteve Canals, i el 1758 s’establí pel seu compte amb el seu fill Jaume Canet i Ferrussola

Era filla del comte Nuño Pérez de Lara, senyor de Lara, i de Teresa Fernández de Traba, i germana de Sança, comtessa de Rosselló i Cerdanya Fou muller del comte Ermengol VIII d’Urgell , que la deixà regent vitalícia del comtat en nom de llur única filla Aurembiaix Pere I de Catalunya-Aragó es comprometé a protegir-les contra les pretensions del vescomte Guerau IV de Cabrera sobre el comtat El 1212 es casà amb Guillem de Cervera, senyor de Juneda Fundà 1204 el monestir de monges cistercenques de Sant Hilari de Lleida

Després d’una certa vacillació quant a l’ús del cognom Queralt, aquest restà fixat ja arran de l’extinció del primer llinatge de Queralt El primer personatge d’aquest segon llinatge de Queralt a emprar aquest cognom és Pere de Timor, conegut també com a Pere I de Queralt mort després del 1167, castlà de Queralt i de Santa Coloma, fill d’Alarig de Timor, el qual, en fer-se monjo de Poblet, deixà en testament 1167 aquelles castlanies al seu nebot Gombau d’Oluja, malgrat tenir una filla, Ermessenda de Queralt El 1213 Arnau de Timor, senyor de Timor, rebesnebot de Pere I, que havia heretat la…