Resultats de la cerca

Soci del Centre Excursionista de Catalunya des del 1949, ben aviat començà a collaborar en activitats de l’organització publicà monografies a la revista Muntanya , de la qual fou director prop de deu anys, i fou president de la Secció de Geografia i Ciències Naturals fins el 1989, vocal 1952 i membre de la junta directica durant més de quaranta-cinc anys, i president del Club Català de Càmping, amb el qual organitzà el primer càmping internacional a Suïssa, a més de nomrosos viatges a l’estranger per compte de l’entitat 1957-2004 El seu gran coneixement del territori català el portà a ser…

Llicenciat 1970 en filologia espanyola i polonesa a la Universitat Eötvös Loránd ELTE de Budapest, aquell mateix any s’hi incorporà com a professor en el departament de polonès Des del 1977 i fins a la seva jubilació el 2008 fou professor del departament d’espanyol, des d’on t reballà per a la promoció de la llengua i la cultura catalanes a Hongria A més, hi  introduí l’ensenyament del basc, fet que el convertí també en una figura universalment reconeguda de la filologia basca Fou un dels fundadors de la iberoromanística hongaresa És autor, amb Kálmán Faluba , del Diccionari català-hongarès…

Document de consens sobre prevenció i tractament del sobrepès i l’obesitat en adults La prevalença de sobrepès i d’obesitat en adults espanyols va ser, segons el darrer estudi ENRICA, del 62,3% el 39,4% corresponia a sobrepès i el 22,9% a obesitat Aquestes xifres alarmants van posar de manifest la necessitat d’aplicar eines preventives i terapèutiques, tant per a intentar frenar la situació com, si és possible, per a revertir-la D’entre les diferents estratègies que es van posar en marxa, destaca el document de consens elaborat per la Federació Espanyola de Societats de Nutrició, Alimentació…

Llicenciat en periodisme i teologia Dirigí el Centro de Documentación Teatral 1983-92 i 1996-97 Fou fundador i director de les revistes Pipirijaina 1976 i El Público 1983, dedicades a les arts de l’espectacle, i editor de l' Anuario Teatral i de la Guía Teatral en España Obtingué el premi Simón Bolívar de Teatre Veneçuela, 1990 i escriví, entre altres llibres, Escenarios de dos mundos i Los teatros de Madrid 1982-1992

Deixeble de Johann Friedrich Herbart, fundà un seminari de pedagogia a Leipzig 1861 Insistí en el concepte de “concentració”, segons el qual tot l’ensenyament és matèria de reflexió, i en el de “graus formals”, per mitjà dels quals hom pot fer un esquema de cada lliçó Les seves obres principals són Einleitung in die allgemeine Pädagogik ‘Introducció a la pedagogia general’, 1856 i Die Regierung der Kinder ‘La guia dels infants’, 1858

Escrits probablement entre el 700 i el 600 aC, contenen comentaris als himnes vèdics, descripcions del ritual sacrificial i pregàries, i són destinats a servir de guia per al cerimonial dels bramans Donaren lloc a un corrent de la teologia postvèdica, caracteritzat per una evolució vers el ritualisme, i relacionat amb un creixement del poder sacerdotal Representen la prosa més antiga en una llengua indoeuropea, bé que no tenen gaire mèrit literari

Es doctorà en dret i fou notari al Vendrell, on més tard fou també jutge municipal Publicà diverses obres de tema jurídic, com Jurisprudencia catalana La rabassa morta y el desahucio aplicado a la misma 1878, Las capitulaciones matrimoniales 1880, El contrato de aparcería sobre plantaciones de viñas 1894, La responsabilidad notarial 1899, Derecho consuetudinario de las provincias de Tarragona y Barcelona 1901, Estudios notariales 1907 i una Guía del vinicultor y del comerciante 1886

Antic president de l’Associació Excursionista de Reus, és coautor, amb Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna, de la tercera edició de la guia itinerària Les muntanyes de Prades, el Montsant i Serra la Llena 1960 A més, publicà diversos llibres de toponímia, com Els topònims de la ciutat i del terme de Reus 1957, premi Eduard Brossa 1955 de la Societat Catalana de Geografia El 1997 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi

L’any 1947 es féu càrrec de les Galeries Laietanes de Barcelona Dels seus escrits, entre els quals hi ha també algunes obres literàries, sobresurten diversos volums de les sèries Ars Hispaniae i Summa Artis , Historia y Guía de los museos de España 1955, La pintura española fuera de España 1958, Bibliografía crítica y antológica de Velázquez 1963, La pintura española del siglo XX 1970 i Historia de la crítica de arte en España 1975

Conservador de la biblioteca de Perpinyà, el 1820 publicà Recherches sur la voie de Rome en Espagne à travers le Roussillon , i el 1822 unes relacions històriques sobre la febre groga de Barcelona del 1821 El 1835 publicà Histoire du Roussillon comprenant l’histoire de Majorque Deixà manuscrit Mélanges historiques sur l’ancienne province du Roussillon Arxiver de Toló 1840, publicà una guia del Rosselló 1842 i l’obra L’Egypte pharaonique 1846