Resultats de la cerca
Es mostren 835 resultats
Jean-Jacques-Achille Bertrand
Historiografia
Historiador occità, especialitzat en temes de cultura catalana.
El 1922 fou nomenat director de l’Institut Francès de Barcelona, que procurà de transformar en un centre difusor de la cultura francesa i en cercle d’estudi de les relacions culturals entre França i Catalunya És autor de Cervantes et le romantisme allemand 1914, Antoni Rubió i Lluch 1928, Barcelone, cité d’art et de sciences 1932, La littérature catalane contemporaine 1933 i Un grand comparatiste Puig i Cadafalch 1951
Pierre Jacques Antoine Béchamp
Química
Químic francès, professor de química i farmàcia a Montpeller.
Treballà en enzims i en fermentació vínica, i descobrí l’àcid arsanílic Féu possible l’anomenada reducció de Béchamp
Jacques Lefèvre d’Étaples
Filosofia
Humanista, personatge central del lul·lisme francès.
Es graduà de mestre en arts a París Aristotèlic en sentit humanista, anà a Itàlia, on el 1492 tractà amb Ermolao Barbaro i amb el platònic Pico della Mirandola Amb aquest, i amb els occamistes, tingué en comú l’interès per les matemàtiques i l’astronomia Home de vida integèrrima, la seva afecció pels místics l’emmenà a editar, entre altres, les obres del pseudo-Dionís 1498 i de Nicolau de Cusa 1514, així com les de R Llull el Liber contemplationis , que coneixia, sembla, des del 1491, el Liber de laudibus b Mariae, el Clericus, el Phantasticus i el Liber natalis 1499 El 1500…
Aimé-Jacques-Alexandre Bonpland
Botànica
Botànic i viatger francès, company de viatge de Friedrich Heinrich Alexander von Humboldt, en col·laboració amb el qual escriví Plantae aequinocciales
(1805-09), on són descrits un gran nombre d’espècies i de gèneres nous.
Posteriorment fou superintendent del jardí de la Malmaison, i a la caiguda de Napoleó emigrà a l’Amèrica del Sud
Jacques François Antoine Ibert
Música
Compositor francès.
Vida Rebé la primera formació musical dels seus pares Començà els estudis d’art dramàtic i a vint anys ingressà al Conservatori de París, on estudià amb E Pessard harmonia, A Gédalge contrapunt i fuga i P Vidal composició Després de participar en la Primera Guerra Mundial, el 1919 guanyà el Premi de Roma amb la seva cantata Le poète et la fée Durant la seva estada a la Villa Medici compongué les seves primeres obres importants La ballade de la geôle de Reading 1920, Escales 1922 -ambdues per a orquestra- i Histoires 1922, per a piano De tornada a França, aconseguí renom amb les obres…
Jacques Pierre Joseph Rode
Música
Violinista i compositor francès.
Fou deixeble de GB Viotti i André-Joseph Fauvel a París i debutà el 1790 El 1795 ocupà el lloc de professor de violí al Conservatori de París Aconseguí que la direcció del centre li concedís un llarg permís que aprofità per a emprendre una sèrie de viatges per Europa i el 1799 tornà a la capital francesa, on un any més tard fou nomenat violinista de la cort de Napoleó Del 1804 al 1808 estigué al servei del tsar Alexandre I de Rússia Un cop fora de Rússia i després d’una estada a París, emprengué una gira per l’Europa central durant la qual entrà en contacte amb L van Beethoven, de qui el 1812…
Jacques Christian Michel Widerkehr
Música
Compositor alsacià.
Fou alumne de FX Richter i posteriorment anà a París 1783, on treballà com a mestre de música i violoncellista en l’orquestra del Concert Spirituel Destacà com a compositor de les anomenades symphonies concertantes , forma que gaudí de gran acollida entre els auditoris de la capital francesa En aquest gènere desplegà diferents propostes pel que fa als instruments solistes, tot mostrant especial predilecció per l’ús d’ambicioses combinacions d’instruments concertants de vent També compongué música de cambra, en què sobresurten els quartets de corda i un bon nombre de sonates i trios, a més de…
Jean-Jacques Servan-Schreiber
Periodisme
Política
Periodista i polític francès.
Lluità en la Resistència contra el règim de Vichy i després de la Segona Guerra Mundial es graduà en enginyeria 1947, a l'École Polythechnique, però es dedicà al periodisme, i se centrà sobretot en qüestions internacionals, i en el paper de França a la Indoxina i Algèria, advocant per la descolonització El 1953 fundà L'Express , que dirigí fins el 1977, setmanari d'una gran influència en la política francesa en alguns períodes Secretari general 1969-71 i president del partit radical socialista 1971-75 i 1977-79, fou diputat a l’Assemblea Nacional 1970-78 i ministre de reformes de…
Jacques-François-Joseph Saly
Escultura
Escultor francès.
A París fou deixeble de JCoustou Premi de Roma el 1738, habità uns quants anys a Itàlia 1740-48 De retorn a París, el 1751 ingressà a l’Académie Royal de pintura i escultura El 1753 anà a Copenhaguen, on féu l’estàtua eqüestre de Frederic V, a la plaça d’Amalienburg, i dirigí i reorganitzà l’Acadèmia de pintura i escultura El 1774 tornà a França
Jacques Auguste de Thou
Historiografia
Polític i historiador francès.
Catòlic d’esperit tolerant, estigué al servei d’Enric III i Enric IV Fou un dels redactors de l' edicte de Nantes 1598 Escriví Historia sui temporis 1604-08 i fou un gran bibliòfil
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina