Resultats de la cerca

Fou membre de la Penya Ciclista Nicky’s 1952-54, i aconseguí una segona posició al Gran Premi de Catalunya El 1955 es professionalitzà i formà part de l’equip Ignis 1955, Mobylette 1956, Licor 43 1957 i 1959, Penya Solera 1958 i Ferrys 1960-62 Destacat corredor gregari, aconseguí la segona posició de la Volta a Llevant 1958 i la tercera del Trofeu Jaumandreu Participà en la Volta a Catalunya i en la Vuelta a Espanya L’any 1962 es retirà Des del 1969 la Unió Ciclista Sabadell organitza anualment el Trofeu Joan Escolà, el qual han guanyat ciclistes com Melcior Mauri, Àngel Edo,…

Membre de la secció d’esquí del Centre Excursionista de Catalunya CEC, fou pioner de l’escalada a Catalunya i realitzà diverses ascensions a l’estranger Els anys 1927 i 1928 es proclamà campió de la Cursa de Mig Fons a la Molina, organitzada pel CEC El 1929 escalà el Grande Ruine 3765 m, a França El 27 de novembre de 1932, juntament amb Lluís Estasen, Jofre Vila, Joan Roig, J Mas i Ernest Mullor, escalà el cim la Panxa del Bisbe Montserrat Participà en la Setmana Internacional d’Esquí de la Molina, el 1946 Entre els anys 1940 i 1959 destacà en diferents competicions esportives d’…

Vida i obra Fill d’Antic Torrellebreta, originari del municipi de Malla Osona, i de la pubilla Joana Guàrdia, fou l’hereu d’una de les principals pairalies del Collsacabra Així doncs, pertanyia a la classe de pagesos benestants i, a més a més, era familiar del Sant Ofici És autor d’un interessant diari personal que abraça el període 1631-72, continuat amb algunes anotacions disperses pel seu fill Antoni Joan Guàrdia Aquest diari, que fou redactat en un petit volum recobert de pergamí, té un total de 105 fulls, i constitueix un preciós testimoniatge d’una època de la història de…

Franciscà, mestre en teologia i fill del convent de Castelló d’Empúries, fou autor del tractat ascètic Summa de l’altra vida , dedicat al conseller en cap de Barcelona Joan Llull, i redactat vers el 1436, del qual es conserven només dues parts Summa de beatitud  i Summa de pena  Aquesta darrera part conté un apèndix, que, amb el títol Tractat de les penes particulars d’Infern, emperò primerament de les penes comunes segons los poetes , ofereix un comentari de l’Infern de la  Divina Comedia  fet a partir de l’exegesi llatina que n’havia fet Pietro Alighieri, fill del poeta…

Probablement es tracta de Pere Joan, documentat el 1456 a la cort napolitana del Magnànim Empresonat a Itàlia, segurament al regne de Nàpols, per motius desconeguts, s’han conservat quatre poesies seves al Cançoner de la Universitat de Saragossa , datables després del 1448 dues cançons dedicades a la Mare de Déu O, Mara de Déu, senyora i Principi de malas fadas , una tercera adreçada a Lucrezia d’Alagno, amant d’Alfons el Magnànim En la pus alta fortuna , i una quarta relacionada amb el cicle de sàtires contra Bernat Fajadell  Dicatis qui us ha ginyat , qui abandonà la carrera eclesiàstica…

Ingressà a l’orde franciscà el 1751 El 1762 anà a Terra Santa, on tingué cura espiritual de diverses comunitats catòliques durant divuit anys Viatjà molt sovint a Damasc, on estudià àrab i grec Fruit d’aquesta estada fou la Relació de la peregrinació a Jerusalem 1781, que és una descripció d’aquelles terres i de la vida i els costums dels seus habitants Escriví també una Gramática arábiga , amb un vocabulari àrab-castellà 1764, i una versió catalana dels Ejercicios espirituales de María de Jesús de Ágreda Totes aquestes obres van quedar inèdites Bibliografia Homs i Guzmán, A ed 2002 “La…

Fou partidari de la unió del Rosselló a Catalunya quan Joan II reeixí a emparar-se de Perpinyà 1473, bé que s’havia mostrat indecís en esclatar 25 de gener una revolta filocatalana a la ciutat pocs dies abans que hi entrés el monarca 1 de febrer És dubtosa la veracitat de la seva heroica actuació en defensa de Perpinyà arran del setge de la ciutat posat per Lluís XI de França 1474, en el transcurs del qual preferí sacrificar el seu fill, que es trobava en poder dels francesos, abans de lliurar la ciutat Tanmateix, el seu fill morí a les mans dels assetjants, i l’any 1475 ell ja…

Actuà del 1502 al 1530 prop de la meitat de la seva nombrosa producció fou de caràcter religiós i d’autors locals se'n destaquen La vida de Santa Magdalena en cobles 1505, de Jaume Gassull, i la Vida de Santa Caterina de Sena 1571, ricament illustrats, així com el Blanquerna 1521, de Ramon Llull, primera edició de l’obra Per a la generalitat de València edità els Furs de Montsó del 1501, i per a la Universitat, acabada de fundar, la gramàtica de Nebrija 1518 i els comentaris de Joan de Salaia al tercer volum de les Sentències 1530, la seva darrera impressió coneguda L’any següent el seu…

Entrà a la marina mercant el 1750 i durant onze anys serví a la carrera de les Filipines Féu alguns viatges a Canton El 1769 participà en l’expedició de Gaspar de Portolà fou el primer d’arribar a l’emplaçament de l’actual San Diego Califòrnia, on fundà un establiment El 1774 li fou confiat el comandament d’una expedició a les costes septentrionals de l’Amèrica del Nord, com a fase prèvia d’una colonització que evités l’establiment dels russos en aquell litoral Partí amb la fragata Santiago en la qual duia els missioners Joan Crespí i Tomàs de la Penya i arribà fins als 55° N de…

Format musicalment a l’Escolania del monestir de Montserrat, de la qual fou membre del 1660 al 1668, continuà la vida monàstica en l’esmentat monestir, on pogué completar la seva formació amb el pare Joan Cererols, a qui succeí com a mestre de capella i de l’Escolania A Montserrat exercí tots els càrrecs de responsabilitat musical -mestre de l’Escolania i de la capella, organista, compositor i cantor-, així com el de sagristà major Fou l’inductor de la fàbrica de l’orgue major de la basílica Renuncià a totes les ofertes de càrrecs importants en llocs tan prestigiosos com la seu…