Resultats de la cerca

Format al SHUM Maçanet, el 1994 debutà amb el primer equip a la màxima categoria Passà al CH Mataró 1996-2000, tornà al SHUM 2000-03, 2004-07 i també jugà al Lleida Llista Blava 2003-04 i al CH Lloret 2007-13 Fou internacional tant amb la selecció catalana com amb l’espanyola Amb la catalana fou un dels integrants de l’equip que el 2004 guanyà el Mundial B de Macau i conquerí una Blanes Golden Cup 2005, i amb l’espanyola es proclamà campió d’Europa juvenil 1993 i júnior 1996, i guanyà una Copa Llatina sub-21 1998 i una Copa de les Nacions de Montreux absoluta 2001

Obra de l’arquitecte japonés Arata Isozaki, representa unes solucions tecnològicament molt avançades en la concepció i la realització estructurals Amb una capacitat de 17 000 espectadors, consta d’una gran sala poliesportiva, on hom també realitza actes culturals i espectacles, i una sala polivalent, a la part posterior

Començà a destacar als vint-i-quatre anys i morí als vint-i-nou Fou sis vegades campió d’Espanya i en destaquen els títols individuals 1963, 1966 i els títols per equips 1965, 1966 amb el Mayda Participà en el Mundial del 1965 i els Campionats d’Europa del 1964 i el 1966 Fou jugador d’elit al CT Barcino i el Mayda després d’haver estat a la Congregació Mariana de Sant Andreu, el Fabra i Coats i la Penya Espanyolista La Federació Espanyola de Tennis de Taula li atorgà la medalla d’or a títol pòstum

El 1977 fou escollit president de la Federació de Barcelona de Tennis de Taula, que dirigí fins el 1981 Fou vicepresident de la federació espanyola 1981-83 i, el 1984, s’incorporà a la Federació Catalana de Tennis de Taula FCTT –que s’havia restablert el 1982 – com a vicepresident de Joan Maria Tarruella, a qui succeí 1985-92 Presidí novament la federació catalana 1998-2010 i durant el seu mandat es disputà a Barcelona la Copa del Món per equips 1991 i la individual 2007, i s’instaurà La Nit del tennis de taula català 1998 Rebé la insígnia d’or de la FCTT i el premi a millor dirigent de l’…

Començà a jugar a Ribes de Freser, però es formà al SHUM Maçanet, equip amb el qual debutà a la divisió d’honor, encara en edat júnior Fou campió d’Europa d’aquesta categoria 2002 Posteriorment jugà amb el Club Hoquei Lloret 2002-06, el Club Patí Vic 2006-09, el Futbol Club Barcelona 2009-11, que l’havia fitxat l’any 2004 però el tenia cedit, el Reus Deportiu 2011-14, el Hockey Breganze 2014-15 i, des de la temporada 2015-16, el Benfica En el seu palmarès destaquen una Copa del Rei 2009, la Lliga 2010 i la Copa d’Europa 2010, 2016, i també una Copa Itàlia 2015, una Copa de Portugal 2015 i una…

Es formà al Joventut de Badalona, en el qual jugà fins el 1954 Aleshores s’incorporà al Futbol Club Barcelona i el 1957 retornà a Badalona Finalment, l’any 1960 fitxà per l’Orillo Verde de Sabadell Fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola absoluta

La coral ha portat a ter-una llarga tasca de difusió musical, que inclou més de 1400 concerts interpretats arreu dels Països Catalans i en diversos indrets de la resta de l’Estat espanyol i d’Europa Ha rebut nombrosos guardons, com el Premi Ciutat de Barcelona el 1979 i la Creu de Sant Jordi el 1988 El 1955 guanyà el primer premi en el Concurs Internacional de Música, a Albí Llenguadoc L’any següent participà en les Choralies À Coeur Joie de Vaison Vaissac Tarn i Garona Fou dirigida pel seu fundador fins el 1991 i per Jordi Noguera entre el 1991 i el 1995 des d’…

Vinculat al Club Nàutic d’Arenys de Mar, destacà en la classe optimist El 1972 es proclamà campió del món juntament amb Tomàs Estela, Jorge Martí, Enric Estruch i el seu germà Eduard També fou subcampió mundial i d’Espanya l’any 1974

Soci del Club Esquí Puigmal, la seva activitat com a escalador es concentrà a la dècada de 1950, amb l’obertura de vies a diferents agulles de Montserrat, com ara la Caputxa, l’Ou de Colom, la roca dels Aurons i el Cap del Mort La seva escalada més destacada, per la importància en la història de l’escalada a Catalunya, fou l’obertura de la via Puigmal, al Cavall Bernat, realitzada el 17 d’octubre de 1954 En aquesta escalada Jordi Álvarez i els seus companys Miquel Navarro i Jordi Ayats utilitzaren pitonisses d’expansió, inventades i fabricades pel mateix Álvarez,…

Fou creat el 1947 amb el nom de premi Joanot Martorell , i l’any 1960 canvià el nom per l’actual El premi és lliurat durant la Nit de Santa Llúcia , i l’obra guanyadora es publica l’any següent Entre el 1982 i el 2017, Fundació Enciclopèdia Catalana  copatrocinà la concessió del guardó Del 2002 al 2017 Edicions Proa tingué en exclusiva la publicació de la novella guanyadora, i del 2018 al 2020 la publicació passà al  Grup Enciclopèdia Catalana El 2021 Edicions Proa recuperà de nou l’edició de les novelles guardonades Relació de guardonats 1947 Primera part , de Cèlia Sunyol 1948 El cel no és…