Resultats de la cerca

Jugà cinc temporades a la divisió d’honor amb el Futbol Club Barcelona i posteriorment passà a les files del Reial Club de Polo de Barcelona, amb el qual aconseguí tots els seus títols la Lliga espanyola en tres ocasions 2002, 2003, 2008, la Copa d’Europa 2004, la Copa del Rei 2003, 2007 i la Copa de Catalunya 2007 També fou campió de Catalunya d’hoquei 2008 Jugà en alguna ocasió amb la selecció catalana i 12 partits amb l’espanyola També participà en 17 partits de la selecció espanyola absoluta d’hoquei sala i aconseguí la tercera posició al Campionat del Món d’Austràlia 2007 Començà la seva…

Obra de l’arquitecte japonés Arata Isozaki, representa unes solucions tecnològicament molt avançades en la concepció i la realització estructurals Amb una capacitat de 17 000 espectadors, consta d’una gran sala poliesportiva, on hom també realitza actes culturals i espectacles, i una sala polivalent, a la part posterior

El 1977 fou escollit president de la Federació de Barcelona de Tennis de Taula, que dirigí fins el 1981 Fou vicepresident de la federació espanyola 1981-83 i, el 1984, s’incorporà a la Federació Catalana de Tennis de Taula FCTT –que s’havia restablert el 1982 – com a vicepresident de Joan Maria Tarruella, a qui succeí 1985-92 Presidí novament la federació catalana 1998-2010 i durant el seu mandat es disputà a Barcelona la Copa del Món per equips 1991 i la individual 2007, i s’instaurà La Nit del tennis de taula català 1998 Rebé la insígnia d’or de la FCTT i el premi a millor dirigent de l’…

Començà a destacar als vint-i-quatre anys i morí als vint-i-nou Fou sis vegades campió d’Espanya i en destaquen els títols individuals 1963, 1966 i els títols per equips 1965, 1966 amb el Mayda Participà en el Mundial del 1965 i els Campionats d’Europa del 1964 i el 1966 Fou jugador d’elit al CT Barcino i el Mayda després d’haver estat a la Congregació Mariana de Sant Andreu, el Fabra i Coats i la Penya Espanyolista La Federació Espanyola de Tennis de Taula li atorgà la medalla d’or a títol pòstum

La coral ha portat a ter-una llarga tasca de difusió musical, que inclou més de 1400 concerts interpretats arreu dels Països Catalans i en diversos indrets de la resta de l’Estat espanyol i d’Europa Ha rebut nombrosos guardons, com el Premi Ciutat de Barcelona el 1979 i la Creu de Sant Jordi el 1988 El 1955 guanyà el primer premi en el Concurs Internacional de Música, a Albí Llenguadoc L’any següent participà en les Choralies À Coeur Joie de Vaison Vaissac Tarn i Garona Fou dirigida pel seu fundador fins el 1991 i per Jordi Noguera entre el 1991 i el 1995 des d’…

Es formà al Joventut de Badalona, en el qual jugà fins el 1954 Aleshores s’incorporà al Futbol Club Barcelona i el 1957 retornà a Badalona Finalment, l’any 1960 fitxà per l’Orillo Verde de Sabadell Fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola absoluta

Començà a jugar a Ribes de Freser, però es formà al SHUM Maçanet, equip amb el qual debutà a la divisió d’honor, encara en edat júnior Fou campió d’Europa d’aquesta categoria 2002 Posteriorment jugà amb el Club Hoquei Lloret 2002-06, el Club Patí Vic 2006-09, el Futbol Club Barcelona 2009-11, que l’havia fitxat l’any 2004 però el tenia cedit, el Reus Deportiu 2011-14, el Hockey Breganze 2014-15 i, des de la temporada 2015-16, el Benfica En el seu palmarès destaquen una Copa del Rei 2009, la Lliga 2010 i la Copa d’Europa 2010, 2016, i també una Copa Itàlia 2015, una Copa de Portugal 2015 i una…

Vinculat al Club Nàutic d’Arenys de Mar, destacà en la classe optimist El 1972 es proclamà campió del món juntament amb Tomàs Estela, Jorge Martí, Enric Estruch i el seu germà Eduard També fou subcampió mundial i d’Espanya l’any 1974

Soci del Club Esquí Puigmal, la seva activitat com a escalador es concentrà a la dècada de 1950, amb l’obertura de vies a diferents agulles de Montserrat, com ara la Caputxa, l’Ou de Colom, la roca dels Aurons i el Cap del Mort La seva escalada més destacada, per la importància en la història de l’escalada a Catalunya, fou l’obertura de la via Puigmal, al Cavall Bernat, realitzada el 17 d’octubre de 1954 En aquesta escalada Jordi Álvarez i els seus companys Miquel Navarro i Jordi Ayats utilitzaren pitonisses d’expansió, inventades i fabricades pel mateix Álvarez,…

Fou creat el 1947 amb el nom de premi Joanot Martorell , i l’any 1960 canvià el nom per l’actual El premi fou lliurat durant la Nit de Santa Llúcia  fins a l’edició del 2024, i l’obra guanyadora es publica l’any següent Entre el 1982 i el 2017, Fundació Enciclopèdia Catalana  copatrocinà la concessió del guardó Del 2002 al 2017 Edicions Proa tingué en exclusiva la publicació de la novella guanyadora, i del 2018 al 2020 la publicació passà al  Grup Enciclopèdia Catalana El 2021 Edicions Proa recuperà de nou l’edició de les novelles guardonades El novembre del 2025 s’anuncià que s’atorgaria…