Resultats de la cerca

Historiador de la filosofia, escriví diverses obres sobre la filosofia grega i medieval i sobre l’idealisme alemany, i una important Histoire de la philosophie 1926-30

Professor 1949 del Collège de France, director 1946 de la revista Annales, Sociétés, Économies, Civilisations , membre 1983 de l’Académie Française i doctor honoris causa per nombroses universitats d’Europa i Amèrica, és una de les primeres figures de la historiografia francesa del s XX Entre les seves obres cal subratllar, sobretot, La Méditerranée et le monde méditerranéen à l’époque de Philippe II dos volums, 1949 i 1973, títol ja clàssic i model d’una història estructural basada en la dialèctica espaitemps Civilisation materielle et capitalisme XV-XVIII siècles tres volums, 1967, 1977 i…

Estudià al Conservatori de Nancy i a l’Escola Normal de Música de París, formació que completà a Itàlia Entre el 1964 i el 1965 guanyà diversos premis en concursos de cant d’Itàlia, Bèlgica i França El 1967 debutà amb el paper de Musetta La bohème al Centre Líric de Valònia de Lieja, on es mantingué com a membre estable de la companyia fins el 1981 Ha estat una intèrpret de referència dels papers operístics per a soprano lírica, especialment d’òpera francesa, i ha participat en estrenes de compositors del segle XX

Conseller de Khildebert II, rei d’Austràsia i de Borgonya, passà al servei del fill d’aquest, Teodebert II d’Austràsia, desposseït 612 pel seu germà Teodoric II de Borgonya En les lluites posteriors entre els merovingis, prengué el partit de Clotari II de Nèustria i des del 613 sobirà únic dels francs Bé que laic, fou elegit bisbe de Metz 614 El 622 Clotari II li confià l’educació del seu fill Dagobert i, en part, el govern del reialme assignat, Austràsia

Arruïnada aquesta família, els Mèdici continuaren les obres, dirigides per Ammanati 1558-70 Sofrí posteriors ampliacions És un dels models bàsics de la tipologia del palau florentí Conté la Galleria Pitti , basada en les riquíssimes colleccions d’obres d’art de Cosme II i Ferran II de Toscana, enriquides després per altres membres de les famílies Mèdici i Lorena obres mestres de Filippo Lippi, Rafael, Adel Sarto, Ticià, Rubens, Caravaggio, Velázquez, Ribera, etc Conté també els antics Appartamenti Reali, el Museo degli Argenti i la Galleria d’Arte Moderna, fundada el 1860 pel…

Fou portat per primera vegada el 1307 per Robert d’Anjou, fill del rei Carles II de Nàpols Durant les lluites entre angevins i catalans aquest títol fou emprat simultàniament pels primogènits d’ambdues dinasties Foren ducs de Calàbria Joan II de Lorena mort el 1470, lloctinent a Catalunya del rei Renat I, i Ferran d'Aragó mort el 1550, lloctinent de Catalunya i de València i hereu del desposseït rei Frederic I de Nàpols Des de la incorporació del regne de les Dues Sicílies al d’Itàlia el títol és portat pels caps d’aquella casa reial

Fill de Felip V d’Espanya i d’Isabel de Parma, el seu germà Carles VII de Nàpols li cedí la sobirania de Parma, Piacenza i la Toscana 1734, però el tractat de Viena 1738 atorgà Parma i Piacenza a Àustria i la Toscana al duc de Lorena El 1739 es casà amb Lluïsa Elisabet, filla de Lluís XV de França La pau d’Aquisgrà 1748 li reconegué els ducats de Parma, Piacenza i Guastalla, i, aconsellat per Du Tillot, desenvolupà la política illustrada S'alià amb Espanya i França pel tercer pacte de família 1761

A la mort de Gregori XI hi hagué una doble elecció Els cardenals malcontents de la forma tumultuària de l’elecció d’Urbà VI l’anullaren i elegiren en lloc seu Robert de Ginebra, obrint, així, el Cisma d’Occident Climent VII residí a Avinyó i fou reconegut per França, Escòcia, Savoia, Lorena, Castella, Catalunya-Aragó, Navarra, Sicília i Nàpols El seu adversari, resident a Roma, proclamà la croada contra Climent La Universitat de París, favorable a Avinyó, proposà la convocació d’un concili per a resoldre el cisma El rei Carles VI s’hi avingué, la qual cosa disgustà profundament…

Era monjo de Remiremont Lorena quan el papa Lleó IX el féu cardenal 1049 Home discutit i intelligent, intervingué activament en la política romana fou tramès a Espanya com a legat, per Alexandre II, el 1068 Reuní un concili a Girona 1068, on proposà el pla de reforma romana gregoriana Ha estat discutit si intervingué en l’obra dels Usatges Després anà a Aragó, on aconseguí que Sanç III Ramires es lliurés personalment a la Santa Seu i li confiés també els monestirs més importants del regne El papa Gregori VII el tornà a trametre com a legat a Espanya 1079

El 22 de juliol de l’any 1467, dia de Santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Ponç Andreu de Vilar – Ripoll 1489, abat comendatari del monestir de Ripoll diputat militar Galceran de Vilafreser, donzell diputat reial Jaume Ros, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Joan Cusida, canonge de Barcelona oïdor militar Joan Ramon de Vergós, canceller de Vic oïdor reial Joan Desvern, ciutadà de Girona Ponç Andreu de Vilar és descrit en la ressenya històrica del monestir de Ripoll, del qual fou abat fins a la seva mort, el 1489, com un home devot i hàbil…