Resultats de la cerca

El cos és robust, cobert de plomes llises de color negre A la part superior del cap té una excrescència òssia en forma d’elm Al coll presenta sovint algunes carúncules de colors vistosos El bec és fort i comprimit lateralment La femella pon de 3 a 5 ous de color verd, que són covats pel mascle Són omnívors viuen solitaris a les regions selvàtiques

Nia a Escandinàvia i hiverna en països mediterranis

El bec és vermell i groc Propi d’Amèrica del Nord i d’Europa occidental

El cap és gros, amb la boca ampla i les dents molt desenvolupades les orelles són curtes i arrodonides, i la cua és llarga i acaba en una formació còrnia amagada dins un floc de pèls Els mascles presenten una cabellera molt característica que els cobreix tot el cap, el coll, les espatlles i el pit, i arriba fins als colzes El pelatge és de color falb, uniforme o d’intensitat variable Lleona © Fototecacat El lleó habita als espais oberts i a les grans sabanes, i s’alimenta d’antílops, zebres, etc, que caça sobretot de nits És polígam, i es reprodueix durant tot l’any arriba a…

Cachou, un os mascle del Pirineu, és trobat mort en un bosc prop de Lés Vall d’Aran Oficialment, la causa de la mort és la baralla amb un altre os i la caiguda per un barranc Tanmateix, entitats ecologistes sospiten d’un enverinament El 12 de maig la jutgessa declara el cas sota secret de sumari i paralitza l’accés als informes de la necròpsia sollicitats per les entitats

Característiques de grup Els mantodeus, que fan part dels dictiòpters, els quals hem començat a tractar en el capítol anterior, són insectes de cos llarg i bones dimensions entre 1,5 i 8 cm de llargada, els de la fauna ibèrica i fins a 16 cm els tropicals, de tegument llis i quasi sense pèls però sovint adornat a diferents regions del cos amb estructures en forma de lòbuls, grans o espines Generalment són de colors verdosos, grisosos o de palla, però algunes espècies presenten dicromisme , és a dir, que dins d’una mateixa espècie, hi ha individus verds i individus marrons, fenomen que no…

El plomatge és predominantment blanc, amb el mirall verd El cap i el coll també són verds El mascle té el bec vermell amb una excrescència al damunt Nia a diversos punts d’Europa, des d’Escandinàvia a la mar Negra, i als litorals catalans és rar, encara que s’ha comprovat que algunes parelles nien al delta de l’Ebre Només baixa quan l’hivern és molt rigorós al nord d’Europa

Les femelles són més grosses i amb el plomatge més acolorit que els mascles Tenen el coll i el bec llargs i el cos prim Presenten una membrana lobulada, característica, entorn de cadascun dels tres dits anteriors Nien a terra, i el mascle té cura de la niuada Són sociables, limícoles i bons nedadors Habiten a aiguamolls i a la mar, al nord d’Europa i d’Amèrica són excepcionals als Països Catalans

Consta d’unes 3000 espècies, la majoria pròpies de les regions càlides Polipodiàcies més destacades Adiantum sp adiant Adiantum capillus-veneris falzia , capillera, falguerola, falzilla Aspidium sp aspídium Asplenium adiantum-nigrum falzia negra Asplenium fontanum falguereta Asplenium trichomanes falzia roja Asplenium ruta-muraria falzia blanca Athyrium filix-femina falguera femella Ceterach officinarum dauradella , melsera Dryopteris filix-mas falguera mascle Phyllitis scolopendrium llengua de cèrvol , herba melsera Polypodium vulgare polipodi , herba pigotera Pteridium…

El mascle és molt bon cantaire i hom l’aprecia com a ocell de gàbia Habita a l’Àsia nord-occidental i a tot Europa, llevat del centre i el S de la península Ibèrica i Itàlia, i de les illes mediterrànies És migrador parcial i hiverna al centre i al S d’Europa, a les illes mediterrànies i al NW d’Àfrica És comú a la Catalunya humida, i hivernal a la resta dels Països Catalans