Resultats de la cerca
Es mostren 1354 resultats
Santa Eugènia de Relat

Església de Santa Eugènia de Relat (Avinyó)
© C.I.C. - Moià
Poble
Poble del municipi d’Avinyó (Bages), al N del cap municipal.
Les terres que formaren l’antic terme de Relat són a la vall baixa de la riera de Relat, a l’extrem septentrional del terme municipal Aquestes foren annexades a Avinyó al principi del segle XIX El 1553 el terme, unit en aquella data a la sotsvegueria de Lluçanès, tenia 8 famílies, però aviat inicià un procés de recuperació El 1626 tenia 42 masos i 285 h, i el 1782, quan ja havia iniciat la davallada, tenia 20 masos i 200 h En el padró del 1986 hom hi comptabilitzà 56 h, mentre que en el del 1996 s’hi censaren 37 h i en el de 2001, 41 h El terme és esmentat el 951, dins l’extens terme del…
Sant Salvador de Serradellops
Parròquia
Antiga parròquia rural situada a l’extrem de llevant del municipi d’Oristà (Lluçanès), prop del mas de Santsalvador, a la capçalera de la riera de Segalers.
Actuava com a parròquia independent des del 1047 Fins al segle XIV tingué una dotzena de masos Després del despoblament s’uní com a sufragània a Olost, fins que el 1878 passà a la nova parròquia de Sant Jaume i Sant Cugat d’Alboquers En resta l’església romànica, amb alguns retocs posteriors, envoltada pel cementiri Dins la seva antiga demarcació hi ha l’enclavament de Muntanyola, dit la Muntada o Sant Salvador , entre Oristà i Sant Bartomeu del Grau
Sant Julià de Cosp
Església
Antiga església sufragània de Sant Jaume de Frontanyà, del municipi de les Llosses (Ripollès).
El lloc és esmentat ja l’any 905 L’església, un petit edifici romànic ara sense culte, existia ja el 1140 En tenien cura els masos de Cosp , Lloberes i Camprubí, de Castell de l’Areny La seva demarcació, dita de Cosp, forma un apèndix del municipi de les Llosses entre els de Sant Jaume de Frontanyà i Castell d’Areny Berguedà Sovint ha estat confosa, equivocadament, amb amb Sant Julià de Palmerola o de Vilacorba , també del municipi de Les Llosses
Saderra

El mas Sardera, al terme d’Orís
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Orís (Osona), a l’esquerra del torrent de Saderra , afluent per l’esquerra del Ter, centrat per la parròquia de Sant Marcel de Saderra.
Originàriament pertangué al terme del castell de Torelló la vall de Saderra consta des del 930 i l’església des del 949 El castell de Saderra , d’història breu, es fusionà el s XIV amb el terme de Besora en l’aspecte jurisdiccional i a la casa de Saderra , veïna de l’església, en el civil Formà ajuntament propi als s XVIII i XIX el 1840 es fusionà amb Orís Un dels seus masos més importants és l'Espona de Saderra
Sant Joan del Galí

Vista de Sant Joan de Riuprimer o del Gali, Vic (Osona)
© Fototeca.cat
Església
Antiga església, també dita de Sant Joan de Riuprimer, i quadra civil del municipi de Vic (Osona), sufragània de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer.
Existia ja el 1003, i l’antiga església romànica fou transformada al llarg del segle XVII Guarda un antic sarcòfag esculpit segle XIV La quadra civil tenia des del segle XV els masos de Montalegre o Bosc, Miquel, Sauleda, Franc, Ermengol i Galí Aquest darrer donà el nom modern a l’església La quadra de Sant Joan formà part de les Quadres Unides amb Folgueroles, Riudeperes, Golomers i Torrellebreta fins el 1770, que s’uní al municipi de Sentfores, i el 1931 passà, amb Sentfores, a Vic
Valldaneu

Església de Sant Pere de Valldaneu, a Sant Martí de Centelles
© Fototeca.cat
Parròquia
Antiga parròquia del municipi de Sant Martí de Centelles (Osona), situada sota els cingles del pla de la Garga, a la banda dreta del Congost.
Forma part del poblat de l'Abella, que fou creat dins la seva demarcació El lloc existia ja el 898 La parròquia de Sant Pere de Valldaneu era una de les set antigues parròquies de la baronia i després comtat de Centelles, coneguda des del 1007 En la seva demarcació hi ha antics masos històrics, com les Esglésies, el Castellar de Dalt i l’Oller, aquest transformat en indret residencial, amb una urbanització, on hi ha l’església de la Mare de Déu dels Àngels
L’origen de la masia clàssica
Art gòtic
La masia, terme que segons s’entén majoritàriament fa referència a la casa aïllada o habitatge que alhora és centre d’una explotació rural –encara que alguns hi afegeixen que cal que tingui una certa importància des del punt de vista arquitectònic–, ha trigat molts anys a tenir un lloc en la història de l’arquitectura catalana Les raons d’aquesta absència s’haurien de cercar, primer, en el fet que, com a casa rural –i, per tant, obra menor i sense monumentalitat–, ha estat emmarcada dins l’ampli i sovint ambigu ventall de les anomenades “arquitectures populars”, fins i tot en treballs…
dret de sagristia
Història
Tribut que pagaven els masos i les cases benestants per tal que el sagristà pogués complir els seus càrrecs.
Era pagat normalment amb ordi, que els sagristans aplegaven i venien
Olius

Vista de l'església de Sant Esteve d'Olius
© CIC-Moià
Disseminat
Disseminat de masos al N del municipi d’Olius (Solsonès), centrat per l'església de Sant Esteve d’Olius.
La parròquia, que s’alça a 565 m d’altitud, és un notable exemplar de romànic llombard de la segona meitat del segle XI, un dels més interessants d’aquesta època, i fou consagrada el 1079 L’any 2010 la Generalitat de Catalunya declarà l’església Bé Cultural d’Interès Nacional Prop seu hi ha el modern cementiri d’estil gaudinià que el 1916 fou projectat per l’arquitecte Bernadí Martorell Aquesta parròquia es formà al segle X des del 985 és esmentada la casa i l’església de Sant Esteve d’Olius i consta des de l’any 1000 l’existència del palau o castell d’Olius, residència del comte Ermengol d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina