Resultats de la cerca
Es mostren 565 resultats
Frederic Domènech i Cervera
Disseny i arts gràfiques
Edició
Industrial impressor.
Continuà el negoci del seu pare, Josep Domènech i Taberner, en el qual figurava l’edició del diari “Las Provincias” de València En els seus tallers tipogràfics foren impreses la majoria de les obres fonamentals de la cultura valenciana de la segona meitat del s XIX i de començament del XX Serrano i Morales, baró d’Alcahalí, Societat Valenciana de Bibliòfils, etc, a més de la collecció de sainets d’Eduard Escalante En l’orientació de “Las Provincias” mantingué l’autoritat de Teodor Llorente i Olivares, i després 1911, la de Teodor Llorente i Falcó, amb una tendència conservadora i…
Diari de Vilanova
Periodisme
Periòdic fundat a Vilanova i la Geltrú l’1 d’agost de 1850 per Josep Pers i Ricard.
De periodicitat diària, bé que inicialment redactat en castellà amb el nom de Diario de Villanueva y Geltrú , publicava molt sovint collaboracions en català Continuà la seva edició fins el 1936 com a Periódico de Intereses Morales y Materiales, Avisos y Noticias Un article publicat en català el 1957 li causà problemes amb les autoritats franquistes Des del 1976 es publicà amb la capçalera Diari de Vilanova Passà a ser íntegrament en català i d’aparició setmanal Des del 2000 el tiratge era d’uns 7000 exemplars Aquest any rebé la Creu de Sant Jordi Afectat de greus problemes…
Melcior Salvà
Economia
Història del dret
Economista i advocat.
Catedràtic d’economia política a les universitats de Santiago de Compostella i de Madrid, fou membre de l’Academia de Ciencias Morales y Políticas de Madrid, participà en el congrés jurídic espanyol del 1886, i collaborà a La Administración Contribuí a introduir a l’Estat espanyol l’escola històrica d’economia, tant la vella escola Wilhelm Roscher com la nova Gustav Schmoller Fou influït pel positivisme Preconitzà l’intervencionisme d’estat, d’acord amb el socialisme de càtedra El seu Tratado elemental de estadística Madrid, 1882 és un intent seriós, dins la línia historicista…
Falange Española Auténtica
Partit polític
Partit creat com a resultat d’una escis-sió de Falange Española de las JONS-Auténtica [FE de las JONS(a)] que tingué lloc el 1978, liderada per Ana M. Fernández Llamazares.
Tot i ser d’àmbit estatal, tingué el gruix de militància a Barcelona, així com la seu central Conservà el discurs radical socialitzant i antifranquista de FE de las JONSa i, fins i tot, el 1978 un grup de joves militants participà en un festival juvenil organitzat a l’Havana Cuba Ángel Gómez Puértolas succeí a Fernández i dirigí el partit fins a la seva pràctica extinció el 1995, quan cedí la denominació de FEA a la Falange Española de las JONS liderada per Gustavo Morales, perquè aquesta participés en les eleccions legislatives de 1996 problemes legals impedien utilitzar el nom…
Andrés de Torrentes
Música
Compositor espanyol.
Al desembre del 1539 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Toledo, però poc temps després el capítol l’obligà a dimitir a causa de les seves continuades absències La intervenció del seu protector, l’arquebisbe Juan Pardo de Tavera, el retornà al seu lloc fins que el prelat morí 1545 El successor de Torrentes a la seu toledana fou Cristóbal de Morales Al cap de dos anys tornà a ser-hi admès i es mantingué en el lloc fins el 1553, moment en què fou obligat a abandonar-lo novament Readmès el 1571 per tercera vegada, romangué en el càrrec fins a la seva mort En diversos…
Juan de Castro y Malagaray
Música
Compositor castellà.
Fou deixeble predilecte de Philippe Rogier, gràcies al qual tingué l’oportunitat de presentar-se a la plaça de mestre de capella de la catedral de Conca l’any 1600 La seva condició d’home casat provocà les reticències d’altres catedrals, que mai no sollicitaren els seus serveis Fou amic de Tomás Luis de Victoria i admirador de l’obra de Cristóbal de Morales El 1626, el capítol de la catedral considerà que Castro era massa vell per a dur a terme la formació dels castrati , i donà aquest càrrec a Francisco Ruiz, aleshores membre del cor catedralici La seva producció fou…
Pedro Ordóñez
Música
Compositor i cantor castellà.
Era germà petit del també compositor i mestre de capella de les catedrals de Santiago de Compostella i Palència Alonso Ordóñez Devia estudiar amb Cristóbal de Morales quan aquest treballà com a mestre de capella a Palència, entre el 1528 i el 1531 En aquesta ciutat castellana s’ordenà de sacerdot i el 1539 ingressà com a cantor al cor de la Capella Pontifícia, a Roma El 1551 passà a ocupar el lloc de mestre de capella de la catedral de Palència, vacant per la mort del seu germà De la seva obra tan sols es coneixen dues composicions profanes, els sonets Ay mudo soy hablar no puedo…
Josep Maria Vilanova i Claret
Arquitectura
Arquitecte i urbanista.
Professor de la Universitat Politècnica de Catalunya Entre d’altres, participà, sota la direcció d’AFont i MSolà-Morales, en el Pla Especial de Reforma Interior de la Barceloneta 1982-83, treball que fou guardonat amb el Premio Nacional d’urbanisme 1983 i en el Pla territorial sectorial de l’habitatge de Catalunya en curs És un especialista en la rehabilitació en les seves diverses facetes, des de l’arquitectònica fins al planejament urbanístic Entre les nombroses publicacions en què ha participat, és autor de Cartes Comarcals del Maresme i el Bages 1977, Sant Feliu de Guíxols i…
Diego de Torres y Villarroel

Diego de Torres y Villarroel segons un gravat del 1751
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor castellà.
De vida aventurera, gairebé picaresca al començament, estudià humanitats a Salamanca A Portugal fou soldat, metge, torero, dansaire i ermità Tornà a Salamanca i s’afeccionà a l’astrologia i a la matemàtica, que ensenyà a la universitat 1726 Freqüentà molt la cort, i, ordenat sacerdot a 52 anys, fou estimat i respectat per tots La seva obra més coneguda és justament la història de la seva vida, que s’entronca, en part, amb les narracions picaresques Vida, ascendencia, nacimiento, crianza y aventuras del DrDDiego de Torres Villarroel 1743 Admirà molt Quevedo i l’imità, per exemple en els Sueños…
Hispanic Society of America
Institució fundada per Archer M.Huntington a Nova York (1904), amb la finalitat de promoure l’estudi i el coneixement de la cultura hispànica als EUA.
Publicà la “Revue Hispanique” i edità estudis erudits i reimpressions d’obres rares i interessants El 1986 tenia 400 membres té una biblioteca amb uns 200000 manuscrits, 18000 llibres editats abans de 1701 que inclouen uns 250 incunables i diversos llibres sobre art, història i literatura d’Espanya, Portugal i Hispanoamèrica El seu museu té una important collecció d’obres d’art de la península Ibèrica escultures, dibuixos, ceràmica, orfebreria, mobiliari i, principalment, pintures des del segle XIII fins al segle XX N'hi ha de L Morales, El Greco Sagrada Família , DVelázquez El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina