Resultats de la cerca

Exercí diversos càrrecs durant els primers anys de l’administració borbònica a Catalunya El mariscal duc de Berwick i el capità general de Catalunya, príncep Pio, l’elegiren com a assessor del tribunal de la vegueria del darrer veguer de Barcelona Josep Viladomar 27 de gener de 1716 Abans de l’establiment del règim corregimental a Catalunya sollicitava la tinència de corregidor de Barcelona, i poc temps després 1718 li era atorgada una regidoria del primer ajuntament de Barcelona El 26 de setembre del mateix any el primer corregidor de Barcelona, José Carrillo de Albornoz, comte de Montemar,…

Façana de la catedral de Messina, amb el portal major La seva decoració va ser encarregada, al principi del segle XV, a Antonio Baboccio da Piperno Es pot atribuir a la mà d’aquest pintor, escultor i orfebre la decoració dels muntants i la Mare de Déu amb el Nen ©2003 Foto Scala, Florència – Fotografica Foglia La investigació sobre la producció escultòrica gòtica a Sicília mostra un panorama dinàmic de mobilitat d’artistes i circulació d’obres que, iniciat el segle XIV, s’integrarà durant el segle XV en les tendències estilístiques del Renaixement italià Durant la primera meitat del…

Adoptà el cognom del seu protector, el príncep Gabrielli, del qual el seu pare era cuiner, i els sobrenoms provenen de l’ofici del seu progenitor Estudià, entre altres personalitats, amb el castrat Gaetano Guadagni i amb Pietro Metastasio Debutà vers el 1750, i el 1755 anà a Viena, on esdevingué una prima donna objecte d’una gran admiració Intervingué en nombroses obres de Christoph W Gluck i de Tommaso Traetta La seva carrera la portà a cantar en importants ciutats europees, com ara Viena, Milà, Nàpols, Palerm, Venècia, Londres i Sant Petersburg Es retirà el 1782 a Roma…

Estudià cant a Frankfurt i debutà el 1973 a l’òpera de Karlsruhe, abans de fer-ho a Dortmund i Bonn Entre el 1977 i el 1986 cantà assíduament al Festival de Bayreuth L’any 1986 debutà al Metropolitan de Nova York amb el paper de Florestan Fidelio i un any després ho feu al Covent Garden de Londres amb el d’Emperador La dona sense ombra El 1991 actuà a Palerm en La prohibició d’estimar Wagner, quatre anys després d’haver-se destacat a Munic com a Sigmund La valquíria Especialitzat en les òperes wagnerianes, també ha interpretat amb èxit obres de compositors com A Weber, PI…

Estudià al Conservatori de Milà i més tard amplià la seva formació com a director d’orquestra a Siena amb F Ferrara Entre els diversos premis rebuts, cal destacar el Guido Cantelli de Milà 1980 Aquest mateix any es presentà a Salzburg, on dirigí el Rèquiem de G Verdi L’any 1981 debutà al Teatro alla Scala i poc després fou sollicitat per diverses orquestres angleses i alemanyes En 1983-87 fou director principal de l’Orquestra Regional de la Toscana, de la qual posteriorment fou nomenat director titular El 1984 dirigí l’estrena de Gargantua , d’A Corghi, a Torí El 1995 inicià les seves…

Membre del Reial Club de Tennis de Barcelona, guanyà la Sunshine Cup amb l’equip espanyol 1992 Ha estat guanyador d’un torneig de l’Associació de Tennistes Professionals ATP Masters Series Roma, 2003 i de nou de l’ATP Tour Porto, 1996 Bolonya, 1997 Gstaad, 1997 Umag, 1997 San Marino, 1997 Bournemouth, 1997 i 1998 Barcelona, 1999, i Palerm, 2001 El 1999 fou jugador de l’equip espanyol de Copa Davis El 1998 assolí la desena posició en el rànquing de l’ATP individual i el 2004, la dues-centes vuitena en dobles, les més altes de la seva carrera Després d’una llarga malaltia 2005-07,…

Format al Club Tennis Barcino, fou campió d’Espanya júnior el 1980 i semifinalista de l’Orange Bowl Entrenat per Lluís Bruguera, jugà com a professional entre el 1981 i el 1991 Destacà en terra batuda sobretot en dues etapes de la seva carrera esportiva el 1984, quan es posicionà com a número set del rànquing de l’ATP, i la temporada 1989-90 Guanyà el torneig d’Ais de Provença 1984, Hamburg 1984, 1990, Bari 1989 i Niça 1990 També fou finalista a Bordeus 1983, Saint Vincent 1989, Palerm 1990 i San Remo 1990 Participà en diverses ocasions als torneigs del Grand Slam i arribà a…

Es formà a l’orfeó de la seva vila natal i, installat a Barcelona, debutà al Teatre Tívoli amb Un ballo in maschera 1936 Posteriorment viatjà amb la companyia de J Sabater arreu d’Espanya i en 1940-42 actuà amb èxit al Gran Teatre del Liceu El 1944 es presentà al Teatro Colón de Buenos Aires i l’any següent ho feu a Rio de Janeiro De retorn a Catalunya, cantà assíduament al Liceu i el 1949 emprengué una gira per Itàlia que el dugué a Palerm, Como, Caltanissetta, Roma i Milà La temporada 1960-61 estrenà al Liceu Cabeza de dragón R Lamote de Grignon i un any més tard cantà a Bilbao…

Fou alumne de F Fenaroli composició i contrapunt al Conservatori de Santa Maria di Loreto a Nà pols Debutà com a compositor d’òpera a Roma el 1791 amb Silvia e Nardone , començant així una carrera que el dugué a molts teatres italians El 1803 es traslladà a París, on treballà com a compositor i maestro al cembalo al Théâtre des Italiens fins el 1809, any en què tornà a Itàlia El 1812, després que G Rossini estrenés La pietra del paragone , Mosca l’acusà d’haver-li plagiat I pretendenti delusi 1811, sobretot la utilització del recurs del crescendo El 1817 s’establí a Palerm, on…

Documentat des del 1453 a l’arc del Castell Nou de Nàpols, on féu la figura de la justícia, part del relleu que representa l’entrada d’Alfons IV de Catalunya-Aragó a Nàpols, les dues figures de dignataris d’ambdós costats del carro del rei, el relleu que representa els membres de l’ambaixada tunisenca i els trompeters a cavall del seguici del rei A partir del 1461 es posà al servei dels Anjou Féu les escultures de la capella Mastrantonio a Sant Francesc de Palerm 1467-71 Des del 1471 s’establí definitivament a França, on féu el Retaule del Natzarè de marbre de l’església dels…