Resultats de la cerca
Es mostren 997 resultats
Josef Ferdinand Norbert Seger
Música
Compositor, organista i pedagog txec.
Estudià al Gymnasium Jesuïta de Praga i es graduà en filosofia a la universitat Feu de cantant i violinista i, posteriorment, d’organista Fou l’autor més prolífic d’obres per a orgue del segle XVIII, malgrat que cap de les seves composicions no li fou publicada en vida Demostrà una tècnica compositiva pròpia del darrer Barroc, amb una notable imaginació harmònica, àmplia expressivitat i gran dificultat Les seves obres sacres es caracteritzen per un estil contrapuntístic arcaic té quatre misses i nombroses peces menors motets, en gran part, algunes d’elles en forma fugada La producció per a…
Films selectos
Cinematografia
Revista especialitzada en cinema dirigida a Barcelona per T.
Gutiérrez Larraya del 1930 al 1937 Hi collaboraren A Furnó Anfurso , M L Morales Felipe Centeno , I Polo, F X Gibert, L F Martínez de Ribera, J M Plaza, M Pérez de Somacarrera, J Palau, J M Amich i Bert Amichatis , J Sagré, J Virós, J Parellada, M Moragas, C A Màntua, J Ruiz de Larios, J Serra Oller, S Mistral, M Santos, S Gasch, A de Armenteras, L Gómez Mesa, À Ferran, M Villegas López, etc En sortiren 328 números Amb una bona presentació, oferí arguments generosos i retrats d’intellectuals interessats pel cinema Edità també fulletons enquadernables de novelles populars, números…
Francesc Parramon Cortina
Esport general
Impulsor de l’esport popular i dirigent esportiu.
S’inicià en l’esport a través de la boxa i el 1926 ingressà a l’Ateneu Enciclopèdic Popular Impulsà la construcció d’un parell de gimnasos per fomentar l’esport popular Fou el primer president del Centre Gimnàstic Barcelonès 1933 El 1936 participà en la creació del Comitè Català Pro Esport Popular, impulsà l’Olimpíada Popular de Barcelona i formà part del comitè executiu del Comissariat d’Esports de la Generalitat El 1938 marxà al front i amb la desfeta acabà al camp de concentració del Barcarès Durant l’exili a França, boicoteja l’intent del Comitè Franco-Espanyol de fer un…
Pere II de Portugal
Història
Rei de Portugal (1683-1706).
Fill de Joan IV de Portugal i de Lluïsa de Guzmán El 1667 prengué el poder al seu germà Alfons VI, incapacitat, i el reclogué a Cintra fins que morí Essent regent signà el tractat de Lisboa-Madrid 1668 pel qual la corona castellana, després d’anys de lluita, reconeixia la independència portuguesa i tornava les places ocupades, a excepció de Ceuta Coronat rei 1683, aspirà a la successió de Carles II de Castella com a descendent de Maria de Portugal, filla dels Reis Catòlics, però s’hagué d’acontentar a participar en la guerra de Successió, primer a favor de Felip V i després en pro…
Francesc Dassió
Filosofia
Literatura catalana
Humanista.
Preceptor del comanador de Montesa Enric de Borja, per a qui escriví el Colloquium cui titulus Paedapechtia València, 1536 sobre la guerra entre Carles V i Francesc I de França Catedràtic d’oratòria a la Universitat de València des del 1535, hi introduí com a text escolar un compendi del De copia uerborum d’Erasme, que edità a València el 1548 És autor de diversos discursos acadèmics en elogi de les ciències i de les lletres i en pro de la dignitat humana i universitària, com ara De re litteraria asseranda oratio València,1534, en què lloa Joan Salaia , i De scientiarum et…
,
Ramon Piñas i Morlà
Literatura catalana
Cristianisme
Periodisme
Literat.
Es doctorà en teologia a Tarragona i exercí d’eclesiàstic Des dels anys de la seva formació es remarcà com a poeta i assagista literari i polèmic Collaborà en periòdics i revistes locals i comarcals, i també en publicacions com Democràcia Cristiana o La Veu de Catalunya , en les quals escriví articles apologètics, polítics, sobre qüestions sociològiques i cultura popular Publicà els volums poètics de to convencional, tot i algun ressò modernista, Recull de poesies 1919 i Esclats de llum 1924, amb pròleg d’Antoni Rovira i Virgili i l’assaig La perpetuidad del primado Participà en la campanya…
,
Llibre de les dones
Literatura catalana
Tractat de Francesc Eiximenis escrit l’any 1396.
Desenvolupament enciclopèdic Clarament dividit en dues parts ben diferenciades i adreçat, aparentment, a un públic femení, descriu de manera detallada i amb arguments pro i antifeministes, l’ideal de vida de la dona entesa com a ésser social, estretament lligada, per tant, a la seva edat i a la seva condició infanta, donzella, casada, vídua, religiosa Dedica una extensió considerable a regular el comportament de la dona casada envers el seu marit, acostant-se, d’aquesta manera, als opuscles per al matrimoni tan habi-tuals en aquella època Tot i que es mostra més rígid amb el…
Guillaume Landré
Música
Compositor holandès.
Rebé les primeres lliçons de música del seu pare Deixeble destacat de W Pijper, alternà els estudis musicals i els estudis de dret a la Universitat d’Utrecht Un cop acabada la carrera, impartí classes de dret comercial i exercí la crítica musical en diversos diaris Ocupà alguns càrrecs importants dins el món de la música al seu país natal, com ara membre de la Societat de Compositors Holandesos i secretari del Consell Holandès de les Arts Parallelament a totes aquestes tasques, es dedicà a la composició Les primeres obres revelen una marcada influència del seu principal mestre, Pijper, però…
Jaume Llauradó Gràcia

Jaume Llauradó Gràcia
Arxiu Blaugranas.com
Esport general
Dirigent esportiu.
Fou president del Roda de Barà durant quatre anys i propietari de la UE Lleida 1996-97 També presidí l’Hispano Francès en 1980-84, període durant el qual també fou vocal de la Federació Espanyola de Voleibol Fundador del Fòrum Samitier 1990, una plataforma de debat esportiu i cultural al voltant del FC Barcelona, des de mitjan 1990 el presidí Ocupà la vicepresidència 2000-01 del FC Barcelona sota la presidència de Joan Gaspart Durant vuit anys fou tresorer i vocal de la Junta d’Antics Jugadors del FC Barcelona, i també patró de la fundació del club Impulsà la Plataforma Pro…
Santa Maria de Martorell
Art romànic
A l’església de Santa Maria l’any 1032 se celebrà un judici sobre uns béns situats a Santa Oliva, al qual assistí Bonfill, senyor de Castellví de Rosanes Es diu que l’església és situada sota el castell de Rosanes, prop del mercat de Martorell El 1063 s’hi jurà el testament de Guitart Bernat, un dels feudataris dels Castellví Udalard Ramon de Rosanes feu un llegat a l’església el 1123 “ pro anima sua in sacrificiis ” Guillem Ramon I, al seu testament del 1110, deixà a l’església 5 mancusos per a la seva dedicació, per la qual cosa sabem que l’edifici devia estar quasi acabat, i 5…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina