Resultats de la cerca

Mapes de tres moments de la transformació del paisatge entre els segles II aC i el segle XIII S Riera La romanització del Pla de Barcelona no comportà, a escala regional, canvis substancials en el medi fisic Gran Part de la superfície de la plana i de les serralades litorals Marina i Collserola continuaren ocupades per boscos mixtos d’alzina i roure, si bé al sector sud de la plana barcelonina el roure escassejava i l’alzina era dominant Part de les elevacions calcàries del massís del Garraf ja estaven ocupades per comunitats de garric i margalló Si bé durant aquest…

Les seves propietats són molt pròximes de les de l’escorça de roure, i ambdues menes d’escorça es confonen en la pràctica sota el mateix nom La seva anàlisi tànnica dóna en mitjana els valors següents tanins 10,0 4-17% no tanins solubles 5,5 4-9% insolubles 71,5 aigua 13,0 El taní de l’escorça d’alzina pertany al grup dels tanins hidrolitzables la seva constitució química és molt complexa i no ben coneguda Un dels seus elements fonamentals és l’àcid ellàgic L’escorça d’alzina dóna a les pells un color marró groguenc molt estimat i és utilitzada encara en la fabricació de sola d’…

El bosc cobreix una bona part del territori suredes, alzinars i matolls L’agricultura és poc important 60 ha 9 ha d’arbres fruiters 8 de les quals de cirerers i 8 ha de vinya 36 ha de prats i farratge són la base de la ramaderia 55 caps de bestiar oví i 42 de cabrum El poble és situat a 603 m alt, al N del terme, a la carena que separa les aigües del riu Ample i del torrent del Teixó L’església parroquial Sant Valentí havia pertangut al monestir de Sant Joan de les Abadesses, l’abat del qual la feu construir l’any 1141 hom hi venera una marededeu romànica i conserva una pica…

Tenen fulles oposades imparipinnades, de folíols ovals o lanceolats, aguts i de vora dentada, flors petites disposades en panícules i fruits en sàmara D’algunes espècies hom aprofita la fusta freixe , que és dura i elàstica, semblant a la de roure, però de color més clar, i que és molt apreciada en ebenisteria i per a fer peces de precisió Les espècies presents als Països Catalans són el freixe de flor Fornus , propi, sobretot, de les terres submediterrànies orientals, però que reapareix a les muntanyes valencianes, el freixe de fulla gran F excelsior , comú a l’Europa central i que només…

Les erugues presenten tres parells de potes toràciques i quatre o cinc parells de potes abdominals proveïdes de ventoses posseeixen mandíbules que usen activament per a alimentar-se de vegetals Constitueixen l' estadi de creixement durant el qual l’animal emmagatzema reserves energètiques que li permetran de realitzar els processos de transformació fins a convertir-se en papallona insecte adult Les erugues passen per quatre o cinc fases, separades per mudes l’última muda dóna lloc a la crisàlide Moltes erugues, abans de crisalidar-se, construeixen un embolcall pupal amb el fil de seda que…

Un encisador racó a la capçalera de la riera de Rocacorba Ernest Costa Les serres de Finestres i de Rocacorba 21, entre els principals espais naturals del sistema transversal Juntament amb la serra del Corb, Finestres i Rocacorba formen una gran alineació orogràfica que s’estén de N-W a S-E, a cavall de la Garrotxa, el Pla de l’Estany i la plana del Gironès El relleu de Finestres és suau als solells i abrupte als obacs, amb cingleres escarpades a la part central, que cobreixen uns 20 km de recorregut Són producte de l’erosió dels estrats alternats de gresos, conglomerats i margues gris…

Vida i obra Fill d’advocat i germà de Gaietà Vidal i de Valenciano Començà estudis d’enginyer a Barcelona, que hagué de deixar, a causa de problemes de visió Després de fer de corredor de borsa, tornà a Vilafranca i hi estrenà el sainet Qui tot ho vol, tot ho perd, o La festa de l’ermita 1864 Installat definitivament a Barcelona, constituí, juntament amb Frederic Soler i Conrad Roure, un dels grups més destacats en la crítica de la literatura burgesa del moment formà part dels “tallers”, on es representaven obres satíriques i obscenes, i publicà, en collaboració amb Roure…

La dominància de l’estrat arbori Totes les boscanes decídues tenen una flora i una vegetació similars i, dins d’un cert marge de variació, comparteixen una mateixa estructura En estat natural, aquesta estructura comporta un cert nombre d’estrats al capdamunt, un estrat de grans arbres, els veritables protagonistes de les boscanes ocasionalment, un estrat d’arbres petits o mitjans per sota dels arbres, un estrat arbustiu que conforma el sotabosc, i, en darrer lloc, un estrat herbaci integrat generalment per una multitud de petites plantes anuals També hi pot haver, però no sempre, un estrat…

Des del mateix any de la fundació, el 1958, publicà un butlletí, trimestral i bilingüe francès i català L’últim número es publicà l’any 1967 La revista divulgà essencialment treballs puntuals, documents, inventaris de fons i informacions sobre adquisicions, biblioteca, accions de caràcter pedagògic, etc Hi collaboraren arxivers JG Gigot, Michel Bouille i personal de l’arxiu departamental Louis Ausseil, Paulette Delos Però també es publicaren apunts i treballs sobre les ciències dites auxiliars arqueologia P Ponsich, R Grau, G Claustres, numismàtica, heràldica A Cazes, geografia històrica,…

El parquet tradicional és de peces parallelepipèdiques de roure, d’avet o d’alzina, d’unes dimensions variables entre 300 i 750 mm o 800 i 2000 mm de longitud, 50 i 105 mm d’amplada i 24 mm de gruix, generalment emboetades i collocades damunt uns llistons d’assentament fixats al sòl Aquests parquets solen rebre el nom del país de procedència o d’algun objecte semblant a llur composició geomètrica així, hom parla de parquet a l’anglesa, parquet d’espina de peix , etc Els elements del parquet modern solen consistir en un conjunt de petites peces de superfície…