Resultats de la cerca
Es mostren 314 resultats
Giulio Viozzi
Música
Compositor italià.
Deixeble de M Wührer i A Illesberg, estudià al Conservatori Verdi de Trieste, centre on rebé la diplomatura de piano el 1931 i la de composició l’any 1937 Viozzi destaca per un catàleg ampli i variat Fins els anys cinquanta es dedicà bàsicament a la composició de música de cambra i fou al principi d’aquesta dècada que començà a compondre per a l’escena La seva opéra-comique Allamistakeo 1954, basada en Some Words with a Mummy , d’EAPoe, fou estrenada al Teatro alla Scala de Milà sota la direcció de L Maazel i gaudí d’un èxit considerable Però la que es considera la seva obra mestra és la…
Tommaso Michele Francesco Saverio Traetta
Música
Compositor italià.
Alumne de F Durante i N Porpora a Nàpols, estrenà la seva primera òpera, Farnace , el 1751 Entre el 1758 i el 1765 fou mestre de capella a la cort de Parma, càrrec que deixà per ocupar la plaça de director del Conservatorio dell’Ospedaletto de Venècia Del 1768 al 1775 estigué a la cort de Caterina II, a Sant Petersburg Durant els anys següents visqué a Nàpols i Londres, abans de tornar a Venècia, on la malaltia que patia només li permeté dedicar-se a la composició Traetta compongué vint-i-sis òperes -entre les quals destaquen Sofonisba 1762, Ifigenia in Tauride 1759 o 1763 i Antigona 1772-,…
Gaspare Pacchierotti
Música
Sopranista italià.
Començà com a corista a Forlì i després estudià amb F Bertoni a la Capella de Sant Marc, a Venècia El 1766 debutà amb motiu de l’estrena d' Achille in Sciro , de FL Gassmann, i en 1769-71 cantà a Palerm L’any 1771 actuà a Nàpols, en l’estrena d' Ifigenia in Tauride , de N Jommelli, on tingué un gran èxit Tres anys més tard participà en l’estrena d' Alessandro nelle Indie , de N Piccinni, a Nàpols, i començà a exhibir-se en moltes ciutats italianes El 1778 cantà en la inauguració del Teatro alla Scala de Milà, amb l' Europa riconosciuta , d’A Salieri, i també -per primera vegada- a Londres…
Mario Del Monaco
Música
Tenor italià.
Debutà a tretze anys a Mondaldo, i de seguida inicià els estudis de cant a Pesaro i a l’Escola d’Òpera de Roma, animat per Tullio Serafin El 1939 interpretà el Turiddu de Cavalleria rusticana a Pesaro i dos anys més tard es presentà al Teatre Puccini de Milà com el Pinkerton de Madama Butterfly de G Puccini Després participà en l’estrena d' Ariodante de Nino Rota a Parma 1942, i de seguida es destacà en els principals papers dramàtics per a tenor a Londres, Milà, Estocolm, Rio de Janeiro i altres ciutats del món El 1945 interpretà el Radames d' Aïda a l’Arena de Verona, i l’any…
Francesco Petrarca
Música
Poeta i humanista italià.
Provinent d’una família de juristes florentins, rebé gran part de la seva educació a Provença Tot i que visqué de prebendes i beneficis eclesiàstics, sembla que no fou mai ordenat La influència provençal en l’obra de Petrarca és molt gran A les terres de Provença conegué Laura, la qual, idealitzada a través del concepte de l’amor de la poesia trobadoresca, esdevingué el motiu central del Canzoniere , la seva obra cabdal Petrarca fou molt afeccionat a la música, com ho testimonien les seves amistats i les referències laudatòries a aquesta art en les canzone , encara que en vida seva foren molt…
Ernst Peter Johannes Maag
Música
Director d’orquestra suís.
Estudià a Zuric i Ginebra, on fou deixeble d’A Cortot, E Ansermet i W Furtwängler, entre d’altres Inicià la seva carrera professional al Teatre de Bienne, on romangué del 1949 al 1951 Posteriorment dirigí a l’Òpera de Düsseldorf 1952-54 i a Bonn 1954-59 Entre el 1964 i el 1968 fou el primer director de la Volksoper de Viena i entre el 1971 i el 1977 ho fou a l’Òpera de Parma Treballà alguns anys a Berna, primer com a director permanent de l’Orquestra Simfònica de Berna 1984-91 i posteriorment com a director musical de l’Òpera d’aquesta ciutat 1986-91 La seva trajectòria en teatres d’òpera…
András Kórody
Música
Director d’orquestra hongarès.
Estudià composició i direcció d’orquestra a l’Acadèmia Ferenc Liszt de la seva ciutat natal, al mateix temps que es formava en les disciplines de piano i clarinet El 1946 fou contractat com a repetidor de l’Òpera de Budapest, de la qual el 1973 fou nomenat primer director El 1957 inicià la seva tasca docent a l’esmentada Acadèmia, i el 1967 li arribà el nomenament de director permanent de l’Orquestra Filharmònica de Budapest Dirigí amb èxit a l’URSS, Alemanya i el Japó, entre altres països Rebé nombroses distincions, entre les quals cal destacar el Premi Ferenc Liszt 1952 i 1958 i el Premi…
Ermanno Olmi
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic italià.
S’inicià amb la realització de documentals per a la companyia elèctrica Edisonvolta, i els anys cinquanta començà a rodar alguns curts Grigio , amb guió de Pier Paolo Pasolini El 1959 estrenà al Festival de Venècia el primer llargmetratge, Il tempo si è fermato , en el qual ja es manifestaven els trets principals de la seva filmografia posterior, bàsicament una temàtica centrada en les vides de personatges anònims i corrents tractades amb realisme i una gran dosi de simpatia Seguiren Il posto 1961 I fidanzati 1963 E venne un uomo 1965, biografia del papa Joan XXIII, el primer dels seus…
Giovanni Battista Velluti
Música
Sopranista i posteriorment contraltista italià.
Es formà amb SMattei a Bolonya, i fou un dels darrers grans cantants castrats Debutà el 1800, i es distingí per una tècnica perfecta i una gran bellesa vocal Fou admirat per Rossini i altres compositors, però perdé popularitat cap al 1825, en caure en desús els castrati en l’òpera
Antonio Vallisnieri
Biologia
Naturalista italià.
Deixeble de MMalpighi i continuador de l’obra de FRedi, negà la generació espontània dels insectes causants de cecidis i dels paràsits intestinals humans, defensà la independència dels fòssils del Diluvi Universal i en proclamà l’origen orgànic i, en totes les seves investigacions, utilitzà sempre el mètode científic i evità les interpretacions especulatives o miraculoses
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina