Resultats de la cerca

Alí Babà descobreix casualment que pronunciant les paraules “Sèsam, obre't” s’obre la porta d’una cova que guarda el botí de quaranta lladres Descobert ell mateix pels lladres, se n'allibera gràcies a una esclava

Potser és del mateix llinatge un Ermengol Senesterra en realitat un fadristern dels Calders, mort en 1221/45, el qual, casat amb Elisenda de Fals, senyora inferior dels castells de Fals, Calaf, Grevalosa, Miralles, Riquer i Coaner i fundadora del monestir de Santa Maria de Caselles, fou pare d’un fill, Ponç, mort abans del 1246, i de dues filles, Romia, que heretà els dits castells, i Elisenda Emparentats amb els Santaeugènia, senyors de Torroella de Montgrí, afegiren sovint aquell cognom al propi Bernat I Senesterra de Santaeugènia , cavaller, comprà el castell de Palau-sator vers el 1302 i…

Hom la podria atribuir a Asnar Pardo de la Casta, governador del Regne de València 1387, o bé al seu fill, del mateix nom El poema, d’una qualitat notable —i que possiblement influí en els Estramps de Jordi de Sant Jordi—, recull la tradició del dia de Sant Valentí

L’any 844 el lloc de “ Buchatella” , al pagus de Besalú, apareix esmentat com a possessió del monestir de Sant Martí de les Escaules L’any 977, en una confirmació de possessions del monestir de Sant Pere de Rodes per part del bisbe de Girona Miró apareix la “ villa Bodelego ” i el “ puio Bodelego” L’any 1115 el “ locus de Buadella ” era del territori de la parròquia de Santa Cecília de Terrades, a la qual pertangué eclesiàsticament durant tota l’època medieval L’església de Santa Cecília de Boadella no apareix en la documentació coneguda d’època…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de la Guàrdia Pilosa, encara que sovint només surt esmentada com a Guàrdia Molt aviat tingué funcions parroquials, que encara conserva en l’actualitat El lloc apareix documentat el 1022, data en què el senyor del castell de Castellar, Seguí, en el seu testament deixà al seu fill Company la torre de la Guàrdia L’església es documenta l’any 1078 en el testament d’un net de l’anterior senyor de Castellar, Sendred Company, que feu deixes a les diverses capelles dels castells del patrimoni familiar, i entre els quals hi…

Malgrat que el lloc de Juneda és conegut des del 1133, no es tenen referències de la seva església parroquial fins a les dècimes papals dels anys 1279 i 1280, on apareix el “ rectore ecclesie de Juneta ” L’any 1361, i amb motiu d’una visita pastoral, l’església de Santa Maria apareix com a cap d’una parròquia que tenia com a sufragànies les esglésies de Vimpeli, Puiggròs, Vilaplana i d’altres Actualment, l’església parroquial, dedicada a la Transfiguració, pertany al segle XVIII

Després d’un període d’incubació de 14 dies apareix febre, cefalàlgia i esgarrifances, malestar i prostració Al cinquè dia apareix una erupció cutània generalitzada de tipus macular rosat, amb deliris, espasticitat, estupor progressiu i coma Les principals complicacions són respiratòries broncopneumònies, circulatòries miocarditis, arteritis, etc i nervioses La diagnosi és feta per la clínica i per l’aïllament de Rickettsia a la sang i les proves serològiques reacció de Weil-Félix El pronòstic varia segons l’edat és més benigne en els infants El tractament amb…

El gremi de gerrers, d’ollers i de rajolers, sota l’advocació de sant Hipòlit, apareix a Barcelona als segles XIII i XIV Les ordinacions del 1402 foren renovades i retocades el 1528, el 1557 i el 1614 Els rajolers se’n separen el 1531, i el 1597 es produí un plet per rivalitat amb els escudellers A Perpinyà hi havia, a l’edat mitjana, un gremi d’ollers, que al segle XVII apareix com de teulers i de rajolers A Mallorca, el gremi de gerrers s’organitzà el 1582

L’església de Castissent apareix esmentada l’any 1099, quan els comtes de Pallars Jussà, Ramon V i Valença amb el seu fill Pere, donaren al monestir de Santa Maria de Lavaix les esglésies situades al terme de Castissent Aquestes devien ser la de Sant Joan de Castissent, que vers l’any 1203 consta com a pertinença de la mensa del monestir de Lavaix, i Sant Esteve de Prullans, que en sengles documents dels segles XII i XIII apareix com a sufragània de l’església de Santa Maria o Mare de Déu de Montserbós