Resultats de la cerca

Situació Graons de la part oest, fets arran del basament de mur que tancava el petit nucli per aquesta banda ECSA - J Bolòs És situat al vessant septentrional del Montsec d’Ares, a la falda de la serralada, a un nivell més baix que el poble de Moror, que es troba davant seu El lloc de les Tombetes aprofita un meandre del torrent de Sant Esteve El costat oest es comunica, però, per un llarg pas estret amb la resta de la muntanya i amb el camí És a prop d’un roquissar, autèntica fortalesa natural, que s’anomena Roca del Castellot nom que pot indicar l’existència d’un jaciment preromà Mapa 33-…

Situació Les restes de la torre del castell de Castellgermà i la base dels murs coronen un característic turó visible des de tota la vall de les Esglésies ECSA - J Bolòs Castell situat al cim d’un turó, al costat del collet on hi ha l’ermita de Castellgermà Des del castell s’albira tota la vall de les Esglésies Mapa 33-10214 Situació 31TCG240937 Si seguim la carretera que va de la Pobla de Segur a Pont de Suert, molt poc després d’agafar la carretera de les Esglésies, hem d’enfilar-nos fins a la urbanització que hi ha a la riba dreta del riu, feta inicialment per als obrers de la fàbrica De…

Talla Imatge venerada a l’església, curiós exemplar del segle XIII F Junyent-A Mazcuñan Al santuari de Santa Anna de Claret, edifici iniciat el 1762, al costat mateix de Santa Maria hi ha guardada una curiosa imatge Possiblement, es tracti d’un exemplar que procedeix de l’església de Sant Salvador de Claret, nom primitiu de l’església de Santa Anna la imatge devia ésser venerada al temple anterior i després, en traslladar-se el culte a l’actual, també la imatge fou traslladada Restà in situ fins al juliol de 1936 que fou amagada pel masover de la Torre de Claret, i tornà a ésser restituïda en…

Situació Vista de la mola de Colldejou, al cim de la qual hi ha restes d’antigues construccions i habitatges, en part reutilitzats com a cledes per al bestiar ECSA - J Bolòs A l’altiplà de la mola de Colldejou hi ha restes d’unes possibles construccions actualment en part reutilitzades com a cledes per al bestiar Mapa 33-18472 Situació 31TCF213531 Des de molt a prop del Coll Roig, que separa el terme de Colldejou i la comarca del Priorat, surt un camí ben senyalitzat GR-7-3 que en poc més d’una hora porta fins al cim de la mola Un cop al planell, es passa pel costat d’una fortificació feta en…

Situació Pont medieval, restaurat diverses vegades, que travessa la Noguera Ribagorçana a l’altura de la central elèctrica de l’embassament d’Escales ECSA - MÀ Font Aquest pont, dit també el pont d’Escales, travessa la Noguera Ribagorçana a l’altura de la subcentral elèctrica ca de l’embassament d’Escales, en un dels llocs on el congost del riu es fa més estret, aigües amunt del monestir de Santa Maria d’Alaó Mapa 32-11 251 Situació 31TCG144881 Del mateix poble de Sopeira arrenca una pista asfaltada que arriba fins al peu de la resclosa construïda per ENHER l’any 1955 Poc abans de l’espadat d…

Els anseriformes Algunes característiques dels anàtids, com la forma del bec, la cua i el seu comportament gregari, són apreciables en aquesta escena de xibec Netta rufina , a dalt nedant a la superfície, en la qual s’observa la vistositat del plomatge dels mascles respecte dels de la femella exemplar més avançat, i en la de l’ànec griset Anas strepera , a baix, on la femella té el cap i bona part del cos submergit a la manera característica dels ànecs nedadors, que marca la fondària màxima a la qual poden obtenir el menjar Oriol Alamany i Xavier Ferrer Totes les espècies eurosiberianes de…

El gat salvatge Felis silvestris té l’aspecte d’un gat domèstic peró més rabassut, robust i amb el cap més gros i arrodonit, com apreciem a la fotografia Té les ungles llargues, corbades i retràctils, i la cua, ampla i negra al seu extrem distal, fa més d’un terç de la llargada del cap i el cos junts Una ratlla negra recorre tot el seu dors Hàbitat/J Puig És d’aparença semblant al gat domèstic, però més gran, amb el cap proporcionalment més gros, la cua ampla i arrodonida a l’extrem en lloc d’afilada i les potes moderadament llargues Les ungles són agudes, retràctils i de color…

Les potes són llargues, amb els dits curts i les ungles fortes El pelatge és de color gris al dors, groguenc als costats i blanc a la part inferior La seva carn és comestible Habita al centre i al sud de l’Argentina

La boca va armada de dents fortes, que ocupen la volta superior i la inferior, al paladar i la llengua, la qual és sostinguda per una forta estructura òssia Presenten una línia lateral amb grans obertures Són un petit nombre de gèneres i espècies dulciaqüícoles de les zones tropicals d’Amèrica del Sud, Àfrica, Àsia i Austràlia El representant més característic és l’arapaima